Pilotes de golf biodegradables que alimenten els peixos, fetes a Catalunya

Fa uns dies, la Federació Espanyola de Golf va publicar les conclusions d'un estudi propi sobre la utilització de l'aigua als camps de golf espanyols. Segons l'informe, gairebé el 80% de les instal·lacions de menys de 18 forats i més del 60% de les de 18 forats o més utilitzen per al reg aigua regenerada o dessalada no apta per al consum. La Federació pretenia així desmuntar una d'aquestes “mentides”, segons el seu president, Gonzaga Escauriaza, que envolten aquest esport, “com el fet que és car i elitista i perjudica la natura”. “Demanem amb insistència a les administracions que mirin amb bons ulls la indústria del golf, que està molt conscienciada amb el medi ambient”, deia Escauriaza, que xifra en el 0,0001 el percentatge de consum d'aigua a Espanya destinat als camps de golf, “i molta és reciclada”.

Que el golf no s'ha tret de sobre l'etiqueta de car i elitista és una realitat. Que no contamina és una altra batalla. Segons un article científic publicat a Marine Pollution Bulletin, el fons marí de les costes dels Estats Units és ple de centenars de milers de pilotes de golf que, intencionadament o no, han llançat al mar alguns dels 20 milions de practicants que té aquest esport al país. Una de les autores de l'article, Alex Webber, assegura que en els últims tres anys ella mateixa i el seu pare han recollit unes 50.000 pilotes que eren a l'oceà, a la costa de Califòrnia. “Hi ha milers en cada esquerda, en cada racó. I no paraven d'arribar-ne. Les trèiem i poc després el fons estava una altra vegada cobert. Se'm regirava l'estómac”. Va quedar tan astorada com els científics que bussejant al llac Ness fa uns anys es van trobar fins a 100.000 pilotes.

La plaga representa un percentatge mínim de les tones de plàstic que s'aboquen als oceans, i les pilotes triguen molt a degradar-se, però l'òxid i el zinc que contenen són tòxics en entorns aquàtics i poden activar respostes d'estrès en peixos i crustacis.

El problema de les pilotes perdudes a l'aigua i el seu impacte en el medi ambient va fer reflexionar el barceloní Albert Buscató quan el 2006 va acudir a una pista de pràctiques als molls de Nova York i va veure aquestes immenses xarxes per evitar que les pilotes caiguessin al riu Hudson. Llavors ja existien les pilotes biodegradables, però Buscató va afegir-hi una característica especial: un nucli de menjar per a peixos, “una mena de regal”. “No hi havia res igual al món”, recorda avui.

Buscató va crear una empresa, Albus Golf, i va passar anys investigant la manera de crear “una pilota que fos com un terròs de sucre quan toqués l'aigua però que resistís l'impacte de mil quilos d'un pal de golf”. Fins que va trobar la fórmula i el 2010 va fer la seva primera venda, 1.000 pilotes a les Maldives.

Des de llavors, la companyia, amb seu a Barcelona i uns magatzems a Florida, ha venut més de 750.000 pilotes —160.000 l'any passat— biodegradables i amb menjar per a peixos a 53 països. El producte té èxit. La capa externa d'aquesta ecobioball, com es diu, es degrada en 48 hores i desprèn l'aliment per als habitants de l'oceà.

La meitat de les vendes són als Estats Units. Entre els clients que tenen a tot el planeta hi ha sobretot hotels situats en illes o a primera línia de mar (les Maldives, els Emirats Àrabs, el Carib...), iots privats i molts particulars que viuen en entorns marins. Entre els més famosos, explica Buscató, hi ha Richard Branson, el magnat de Virgin, que té una illa del Carib on es dedica a la seva passió esportiva.

Això sí, les pilotes no són oficials per jugar professionalment (han d'estar homologades), per aquest motiu els clubs no acostumen a comprar-ne.

La caixa de 100 pilotes d'Albus Golf val 98 euros. Són més barates que les pilotes normals. Encara que, de fet, només tenen un ús. O dos: clavar un bon drive en direcció a l'horitzó i donar de menjar als peixos.