El ‘boom’ del Girona

Jordi Bosch, president d’Endemol España, tenia previst viatjar el proper cap de setmana a Miami per presenciar el partit Girona-Barça. Associat a tots dos clubs, l’executiu i periodista no només havia reservat al novembre els bitllets i les entrades, sinó que va programar una trobada amb el diplomàtic Carles Pérez-Soy Fages, net del poeta Carles Fages de Climent i cònsol general espanyol a l’Havana, per promocionar Girona a Cuba. Tots dos són de Girona i del Girona Futbol Club.

A partir d’una marca futbolística, s’ha construït un club capaç de guanyar-se la complicitat d’una ciutat de 100.000 habitants que no havia necessitat la pilota per ser admirada i visitada per cinc milions de turistes a l’any, punt de trobada dels gurmets més prestigiosos del món a El Celler de Can Roca. Els nens de Girona ja no vesteixen la samarreta de Messi sinó la de Pere Pons, i els seus seguidors s’apunten a viatjar a Miami després que l’equip jugués a l’Índia.

Más información

El Barcelona s’encalla davant del Girona en el Camp Nou

Eusebio: “Les possibilitats de creixement del Girona són grans”

Fins a 1.500 localitats havia reservat el Girona per al partit del dia 27 al Hard Rock Stadium. La trobada corresponent a la jornada 21 de la Lliga no es jugarà finalment a Miami, perquè no va obtenir el consens de l’administració, sinó que es disputarà a Montilivi. El Girona s’enfrontarà diumenge al Barça, abans i després de creuar-se amb el Madrid en els quarts de final de la Copa del Rei. Un calendari propi d’un equip de la Lliga de Campions.

“Afrontem La Grande Bouffe sense gairebé temps per a la digestió”, argumenta Jordi Bosch. “Hem passat del procés de duel al de l’eufòria, dels temps de la il·lusió per assolir la Segona Divisió i de les frustrants eliminatòries d’ascens contra el Lugo i el Saragossa, a guanyar l’any passat el Madrid, que ens sobressin 11 partits de Lliga després d’assegurar-nos la permanència, a empatar el setembre al Camp Nou i a eliminar l’Atlètic de la Copa al Wanda”.

“Ara és Miami qui viatja a Girona”, ironitza el periodista i escriptor Josep Maria Fonalleras. “Hi ha una generació de joves que ja són del Girona abans que del Barça i també hi ha els que, sense deixar de simpatitzar amb l’equip blaugrana, formen part de la grada d’animació de Montilivi”. Hi va haver un temps en què el futbol es jugava només a Figueres, Palamós o Llagostera, anys en què els seguidors es familiaritzaven amb el Camp Nou i no amb Montilivi, jornades de molt fred i solitud a Girona.

No és estrany que a alguns dels aficionats que els diumenges es quedaven a casa se’ls identifiqués també amb el Madrid. Molts són els que mai no van saber del Girona fins que va arribar Quique Cárcel, director esportiu des del 2014, i de l’avui entrenador del Sevilla Pablo Machín. “A partir de la humilitat i l’esforç hem aconseguit crear una identitat futbolística que se sintetitza en l’anomenat orgull gironí, el sentiment de pertinença al Girona”, sintetitza Cárcel.

A partir de la humilitat i l'esforç vam aconseguir crear una identitat

Quique Cárcel, director esportiu

El director esportiu se l’ha jugat en cada una de les decisions que ha pres, alguna de delicada i ara celebrada, com els fitxatges de Stuani i Portu, un davanter que militava a Segona B amb l’Albacete, o les substitucions de Mafeo i el lesionat Mojica per Pedro Porro, Valery o fins i tot el coreà Paik, procedents del filial Peralada. Cap, en qualsevol cas, més complexa que la de rellevar Machín, sant i senya de l’equip del 3-5-2 que es va consolidar en el seu debut a la Lliga. “La clau és no perdre l’essència”, conclou Cárcel, conscient del simbolisme de futbolistes que han assolit la professionalitat des de l’amateurisme, com Granell i Pere Pons.

L’estabilitat esportiva ha permès el desplegament institucional a través d’una figura reconeguda com Delfí Geli, exjugador internacional del Barça, Atlètic i Alabès. Geli presideix un consell assessor de deu personalitats rellevants i influents, entre les quals hi ha Bosch, Fonalleras, el xef Joan Roca, Marc Gasol —president del Basquet Girona—, Joaquim Nadal o Jaume Roures, fundador de Mediapro.

Des del model esportiu es va aconseguir l'interès social i econòmic

Des del model esportiu es va aconseguir l’interès social i econòmic

Nadal, exconseller de la Generalitat, va ser l’alcalde que va canviar Girona quan només es parlava de la Costa Brava. I Roures va fer possible el vincle amb el Manchester City. El City Football Group, propietat del Manchester City, el director executiu del qual és Ferran Soriano, i l’empresa Girona Football Group de Pere Guardiola tenen a parts iguals el 88,6% del capital del Girona.

Roures té casa a Ullà, Soriano estiueja a Tamariu i Pere Guardiola freqüenta Begur i Llafranc. Tots són familiars per a la gent de Girona. Els vincles, tanmateix, no són tan estrets com per aconseguir que Brahim jugués al Girona. El futbolista del City va descartar la cessió a l’equip d’Eusebio a l’estiu i a l’hivern i va preferir fitxar pel Madrid malgrat que el seu agent és el mateix Pere Guardiola, fotografiat amb Florentino.

No és el Girona un club subsidiari ni artificial sinó que des del respecte a la tradició procura arrelar amb Girona després d’una professionalització que arriba també a la línia de mitjos amb el fitxatge de David Torras, exredactor en cap d’El Periódico. El repte és generar sinergies, buscar complicitats, expandir-se socialment (compta amb 9.000 socis i 19 penyes) i patrimonialment (l’estadi, amb capacitat per a 14.286 espectadors, és municipal i es treballa per construir-hi una ciutat esportiva). Avui fins i tot hi oneja una bandera coreana en honor a Paik Seunhg-ho, debutant al Wanda, després de molt temps en què Effah Kingsford, l’aficionat ghanès que va arribar en una pastera, s’esgargamellés només amb el crit de siusplau per aconseguir que l’afició donés suport a Montilivi. No és estrany que Bosch pensi ja a arribar a Cuba amb el Girona.