El Girona fulmina l’Atlètic

L'agitació d'una gran nit de Copa va acabar tombant l'Atlètic. El Girona es va classificar, després de fer mèrits per haver xutat amb precisió de cirurgià cada vegada que es va apropar a la porteria d'Adán. Va sumar tres gols que van ser massa per a l'equip de Simeone, que va ser acomiadat amb l'afició dempeus. Va ser la recompensa per a un conjunt que va sortir malparat d'aquests vaivens traïdors que de vegades contenen els partits de tornada de les eliminatòries. Partits en què apareixen les rareses. I tant estrany va ser que l'Atlètic marqués tres gols com que els rebés. El dia que més necessitava la contundència defensiva per assegurar la classificació, els madrilenys van perdre la Copa a la seva àrea. Quan faltaven sis minuts guanyaven 3-2. Quan en faltaven dos, Doumbia va posar fi al que s'anticipava com una oda a l'èpica matalassera.

El partit va tenir tots els ingredients de les millors nits de Copa. Alternatives en el joc i en el marcador. Una muntanya russa emocional que va acabar per fulminar l'Atlètic, que va saber trobar un gol matiner, es va desconnectar 20 minuts, que el Girona va aprofitar per capgirar l'eliminatòria, i va donar pas a una última mitja hora agitada. Amb l'emoció a flor de pell, 45.000 espectadors es van sacrificar en una nit freda de futbol calent en què el VAR va tenir el seu protagonisme en l'anul·lació de dos gols a l'Atlètic i la concessió de l'1-2 de Stuani.

A partir d'aquí, amb el cor a la boca, els futbolistes de Simeone van tenir temps perquè a Arias li anul·lessin un gol; Correa empatés a dos; Godín enviés una pilota al travesser i Griezmann culminés amb un golàs el que semblava una remuntada. No va arribar a ser-ho perquè l'Atlètic li va donar vida al Girona i Doumbia va acabar per congelar la nit. Una garrotada per a Simeone i els seus nois que es veuen fora massa aviat d'aquesta competició que tant els agrada.

L'Atlètic es va endinsar primer en el partit, malgrat l'alineació, en la qual Simeone va prescindir d'Oblak, Rodrigo i Griezmann. A aquestes absències d'inici s'hi va afegir la de Vitolo, per una altra lesió muscular. La fórmula per obrir el partit la van trobar els matalassers buscant i rebuscant l'esquena dels tres centrals del Girona amb pilotes llargues a Kalinic. Thomas va ser el primer que va protagonitzar una ràfega d'aquests desplaçaments que feien mal a Muniesa, Bernardo i Ramalho. Al cap d'un quart d'hora va arribar un xut llarg de Godín gràcies al qual el davanter croat va acabar rebentant el triplet defensiu d'Eusebio. Al bot va enganxar un xut creuat amb la dreta que es va empassar Iraizoz. El gol li va bé a Kalinic, al club i a Simeone. Immers ple en l'equació que faci possible l'operació de Morata, la diana el manté viu al mercat. Si no es produeix l'arribada del punta del Chelsea, el seu entrenador tindrà un jugador que ha viscut sota la pressió de veure's fora i ha respost amb gols quan ha tingut minuts. Els seus quatre gols són els mateixos que Diego Costa.

El gol feia justícia a l'Atlètic, que en la primera mitja hora va saber dominar el Girona, un equip que sempre el posa contra les cordes. El va mantenir molt a ratlla. I el tenia sec fins que va arribar la primera intervenció del VAR. Una bona passada de Lemar a Saúl, una centrada enrere que va rematar contra el pit de Gorka. El rebot el va caçar Kalinic a la línia de gol i el va empènyer. El VAR, després d'una llarga espera, va anul·lar el gol. L'Atlètic es va desconnectar arran d'aquesta jugada i el Girona, que gairebé no havia donat senyals de vida, va començar a créixer. Valery va caçar una volea en un costat de l'àrea en la primer gran distracció defensiva dels matalassers. No va trobar cap oposició el lateral d'Eusebio per enfilar aquest xut d'esquerra imparable.

La fugida defensiva de l'Atlètic va continuar en l'inici del segon acte. Stuani va rematar desmarcat una falta lateral. Va ser un cop de cap tan magistral com inesperat per la concessió a un futbolista que sent predilecció per marcar gols als madrilenys (ja en suma quatre). El gol va arribar tan bon punt Rodrigo va substituir Saúl, amb una lesió muscular més per afegir a l'epidèmia, i amb Griezmann a punt d'entrar. L'equip de Simeone tenia mitja hora per intentar fer la proesa i ho va aconseguir amb els gols de Correa i Griezmann. Tot estava a punt per a l'èxtasi d'una celebració que hauria posat damunt de la taula aquest “sempre cal creure” que predica Simeone. Però la Copa és la Copa. I l'Atlètic va sucumbir a aquesta agitació que l'engrandeix com a competició.