El Barça marca distàncies i és més líder després de guanyar a Getafe

La història de la Lliga s'explica en l'última dècada a partir del Barça de Messi. De vegades juga bé, de vegades malament i de tant en tant no passa del suficient, com diumenge a Getafe. Tot i això, no hi ha equip més regular que el Barça. El futbol blaugrana només admet comparació amb partits del mateix equip barcelonista, sempre protagonista del torneig, superior a rivals com l'Atlètic o el Madrid. Més bé o més malament, el Barça juga contra la seva memòria, se'l compara amb la millor de les seves versions, víctima potser de la nostàlgia, però ara mateix campió i líder del torneig, deu punts per sobre del club de Florentino.

A la derrota del Madrid i a l'empat de l'Atlètic el Barça hi va respondre amb una victòria important al Coliseum Alfonso Pérez, un estadi habitualment tan complicat que ningú pregunta pel partit, sinó pel marcador, favorable als blaugrana per decisió de Messi. El davanter argentí va aparèixer un parell de vegades i va decantar un partit aspre i difícil de solucionar, ben defensat al final pels jugadors de Valverde. El triomf del Barça no es va discutir. En tot cas, es va parlar una jornada més de si la seva actuació havia agradat més o menys que les anteriors, alguna de meritòria, com la del clàssic o la del derbi o, si es vol, les de Champions al camp del Tottenham i de l'Inter.

Els blaugrana van ser un equip pràctic i efectiu, també versàtil, com s'exigeix en escenaris complicats com el de Getafe. El futbol del planter de Bordalás, sempre intens i físic, reiteratiu en les faltes tàctiques, solvent en les accions dividides, molt organitzat, obliga a posar atenció en l'àrbitre, especialment vigilat al Coliseum Alfonso Pérez. Les emboscades se succeeixen i el col·legiat és exigit reiteradament, de vegades per dirimir sobre el color d'una targeta i en ocasions per resoldre respecte a la validesa d'una jugada, com va passar amb Cuadra Fernández quan va sancionar Mata per una acció prèvia a un gol anul·lat al Getafe. Hi va haver minuts de molta confusió, només interromputs per les penetracions de Dembélé, fins que va comparèixer Messi.

El peu del 10 va aparèixer de manera precisa i serena per posar el 0-1 després d'una pilota que no va saber tallar Djené. Messi no va perdonar i va posar el Barça de cara a la porteria de David Soria. Messi ensuma el gol i ataca la pilota quan és als peus de jugadors com Arthur. Sense Busquets, el brasiler va recuperar la titularitat com a interior i al seu voltant l'equip es va organitzar de manera endreçada. Arthur filtrava bé la pilota, compassada, mentre Rakitic guardava la posició com a mig centre perquè Messi desequilibrés. El de Rosario va marcar les diferències en dues accions difícils de defensar per al Getafe.

Más información

Messi rep la seva cinquena Bota d’Or

Guanyar-se Dembélé perquè guanyi el Barça

Messi va marcar el 0-1 i en un cop franc va fer la centrada que va suposar el 0-2 després d'un xut a l'entrada de l'àrea de Luis Suárez. Molt eficaços amb Messi, els blaugrana tenen grans dificultats per defensar les centrades i les pilotes creuades, senyal de fragilitat dels laterals, tant del reaparegut Sergi Roberto com de Jordi Alba. Les arribades d'Antunes van ser tan reiteratives que van acabar per provocar el gol de Mata, especialment hàbil a l'hora de guanyar l'esquena de Lenglet. L'1-2 va irritar tant Valverde com Messi, que es va recollir en el descans de molt mal humor al costat del seu amic Luis Suárez.

Encara que no és fàcil tenir paciència, continuïtat i control de partit davant d'un adversari especialista a interrompre el joc com el del Getafe, el Barça no havia sabut tancar el partit després d'expressar la seva contundència entre els pals de David Soria. Les individualitats, decisives a totes dues àrees, van comprometre els blaugrana tan bon punt va recomençar el partit després d'un mal xut de Ter Stegen i un xut fallit d'Ángel.

Va haver-hi una estona en què el duel va estar molt obert, amb els dos equips exposats i els dos porters al punt de mira, tant Ter Stegen en una rematada de cap de Cabrera com Soria en un u contra u amb Messi. Els dos equips van fallar fins i tot un gol cantat cadascun, ja amb Busquets al camp, recuperat en última instància per Valverde.

Però els blaugrana no van fer més concessions, conscients de la importància del xoc després dels resultats de la jornada al Bernabéu i al Pizjuán. El Barça vol que la Lliga sigui cosa seva i, perquè així sigui, té un futbolista com Messi, que suma 399 gols com a xifra dissuasiva per a adversaris com el Madrid. Els números certifiquen l'autoritat d'un equip més seriós que no pas bonic, sempre identificable en qualsevol cas per Messi.