Emotiu rèquiem a Montserrat Caballé a la catedral de Barcelona

La missa de difunts de Verdi, el “Rèquiem”, una de les composicions favorites de Montserrat Caballé, la soprano catalana morta el 6 d'octubre, ha inundat tots i cadascun dels racons de la catedral de Barcelona. Un emotiu rèquiem que ha interpretat l'orquestra del Liceu, el cor del teatre i els de la Polifònica de Puig-Reig, amb les veus solistes d’Ainhoa Arteta, Anna Larsson, Nikolai Schukoff i Alexander Vinogradov. Un acte impulsat per la família de l'artista, amb la col·laboració del Liceu, de l’arquebisbat de Barcelona i de TVE, que volia rendir un homenatge a la soprano al qual la ciutadania pogués accedir. Una resposta que no ha fallat: la catedral estava plena i també bona part del teatre del Liceu, on es retransmetia en una gran pantalla.

Una cerimònia que ha estat oficiada pel cardenal arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, que ha definit la soprano com “una de les artistes més rellevants de l'òpera mundial i ambaixadora de la nostra terra i del nostre país”. L'orquestra del Liceu, dirigida pel titular, Josep Pons, i els cors ocupaven pràcticament tot l'espai del creuer de la catedral, la família –el seu marit, Bernabé, i els seus fills Montserrat i Bernabé i altres familiars— estava a un costat de l'altar i, al costat oposat, les autoritats que han assistit a la cerimònia entre les quals el ministre de Cultura, José Guirao—destacava abans d'entrar l’“orgull d'haver tingut una persona com ella i la projecció internacional que va suposar”—; la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet; la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, el vicepresident de la Mesa del Parlament, Josep Costa, la portaveu del PP i diputada al Congrés, Dolors Montserrat i el tercer tinent d'alcalde, Jaume Asens.

Omella ha recordat Caballé com una persona d'origen humil “que va néixer en una família senzilla i que va arribar amb esforç i perseverança a la cúspide de la fama amb el seu art”. S’ha referit, també, als grans moments que la soprano va fer viure i ha citat especialment les interpretacions de l'artista a la Sagrada Família o a la basílica de Nostra Senyora del Mar “i recordem les seves llàgrimes davant les flames del Liceu”. Omella ha volgut recordar una de les qualitats de la soprano “amb els seus pianissimi que ens arribaven a la part més profunda del nostre esperit”. El “Rèquiem” de Verdi –els fragments que se n’han interpretat— ha estat l'obra triada per acord entre el Liceu, que ha donat suport en la realització de l'homenatge, i la família de la soprano. Una obra que Caballé va interpretar de manera magistral, que estava entre les seves obres preferides i que tenia tot el sentit entre les parets de la catedral de Barcelona que ha quedat, fins a cert punt, una mica petita.

El format de l'homenatge i els artistes que hi intervindrien van ser pactats entre la família i el teatre del Liceu. Per exprés desig de la família, la soprano triada va ser Arteta, amb qui tenen una estreta relació d'amistat. Irene Theorin havia mostrat la seva predisposició al Liceu per ser la solista en l'homenatge. També va ser elecció de la família la veu —colpidora— del baix rus Vinogradov i la de la mezzosoprano Larsson. El tenor Schukoff , que aquests dies és un dels protagonistes de l'òpera “Kàtia Kabànova” al Liceu, va manifestar la seva predisposició a participar en l'homenatge a la soprano.

Una hora abans que comencés la cerimònia ja s'havia organitzat una cua a l'exterior de la catedral a la qual s'accedia després d'haver reservat l'entrada a través del Liceu. Admiradors de la Caballé, personalitats que havien conegut de prop la soprano, com Isabel Suqué –al capdavant del Festival Castell de Peralada— i aficionats a la música i a l'òpera han omplert les aproximadament 600 cadires disposades per al públic. A la mateixa hora, a la Rambla, obrien les portes del Liceu per assistir a la retransmissió de l'homenatge amb una entrada de 1.800 persones. Una retransmissió que ha tingut algun problema tècnic al principi.

Emoció a la catedral en alguns dels passatges del rèquiem entre el públic i entre els familiars de la soprano, especialment del seu fill Bernabé, durant la cerimònia que ha acabat amb un rigorós silenci després del final del rèquiem –només trencat per un tímid aplaudiment del públic— i el comiat emocionat dels solistes a la família de la soprano.