El Suprem obliga el Govern espanyol a retornar 18 milions d’euros de Castor als consumidors

Els consumidors de gas recuperaran els 18 milions d'euros que Enagás els va cobrar en el rebut l'any 2015 en concepte de manteniment del magatzem Castor. Així ho ha decidit el Tribunal Suprem, en una sentència que resol la denúncia plantejada per la patronal Cecot, que considerava inconstitucional el reial decret llei pel qual se li van reconèixer aquests pagaments a la fallida instal·lació de gas.

El Consell de Ministres va aprovar l'octubre del 2014 indemnitzar amb 1.350 milions el propietari del Projecte Castor, el magatzem de gas submarí situat davant de les costes de Vinaròs (Castelló) que amb la seva activitat va provocar almenys 500 sismes el setembre del 2013. La llavors vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar que la instal·lació es quedaria "en hibernació".

En aquell Consell també es va aprovar l'extinció de la concessió d'explotació del magatzem a la que fins aleshores n'era la propietària, Escal UGS (controlada llavors en un 66,7% per ACS), que hi havia renunciat el juliol anterior. El magatzem Castor, que formava part d'una planificació que incloïa diversos magatzems de gas estratègics per garantir el subministrament a Espanya en cas de crisi, no va arribar mai a funcionar perquè els terratrèmols es van produir abans de l'obertura, en la fase de proves. El Govern central va decidir que els 1.350 milions es repercutirien en el rebut del gas durant els següents 30 anys i va encarregar a Enagás Transporte, la gestora tècnica del sistema gasista, que administrés la instal·lació.

Enagás s'havia d'encarregar del manteniment i de pagar a Escal UGS els 1.350 milions en què es va valorar la inversió. Posteriorment, seria el sistema gasista el que retornés aquesta quantitat al llarg de 30 anys. És a dir, que la compensació a la concessionària de Castor s'aniria carregant al rebut del gas dels consumidors. I això és el que ha passat des del 2015. Cecot ha interposat denúncies també per les quantitats cobrades els anys posteriors, sobre les quals també s'haurà de pronunciar pròximament el Tribunal Suprem.

La sentència de l'alt tribunal declara nul·les diverses disposicions addicionals de l'ordre en què es van especificar les quantitats a satisfer. La resolució assegura que, una vegada declarada la nul·litat, "l'Administració ha d'obrar en conseqüència per portar a efecte aquest pronunciament d'anul·lació i, si escau, adoptar les mesures procedents per procedir al reintegrament de les quantitats abonades a l'empara de l'ordre que es declara nul·la". El Suprem condemna a abonar les costes (4.000 euros) la demandada, Enagás, i la condemnada, Escal UGS.

La part del reial decret llei que sustentava el pagament de la indemnització va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional el desembre del 2017. I la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), encarregada de canalitzar la devolució del que havien avançat els bancs, va deixar d'obligar a pagar als bancs 80,4 milions anuals a través de la factura del gas en entendre que no hi ha un paraigua legal que ho empari. Els drets de cobrament estan en mans del Banco Santander, Bankia i CaixaBank. Aquestes tres entitats van presentar a l'abril una reclamació perquè l'Estat els retorni el que van avançar en el projecte.

“Considerem que el magatzem Castor constitueix una inversió fallida, en la qual va prevaler la construcció de la infraestructura per sobre de la viabilitat, i no estem d'acord que els usuaris del gas hagin d'assumir el cost quan ni tan sols s'ha arribat a engegar”, ha assegurat Antoni Abad, president de la Cecot, en una nota de premsa. “La indústria suposa més del 60% del consum del gas a tot l'Estat espanyol i l'increment de costos en els processos productius afectarà directament la seva competitivitat sense obtenir a canvi cap millora en el servei de subministrament de gas”, ha afegit.

La sentència de Castor, i la por que es tornés a produir una situació semblant, va fer que el Govern encarregués una sèrie d'informes sobre els 16 jaciments i emmagatzematges de gas actius a Espanya. L'objectiu era analitzar la connexió entre l'activitat d'aquestes explotacions i els terratrèmols que s'hagin produït a les zones on se situen. En tres casos l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) parlava de “dubtes raonables” sobre “la relació entre l'ocurrència de terratrèmols i l'activitat de l'explotació”.