La pilota que canvia vides

Uns quants nens s'asseuen al voltant d'una pilota i, guiats per uns formadors, decideixen les normes a implementar en el partit de futbol. Com que són regles adoptades conjuntament, no se les poden saltar i, en cas que algú ho faci o s'arribi a una discussió, l'obligació passa per asseure's tots de nou i solucionar la topada perquè la pilota pugui tornar a rodar. És un acte senzill i rutinari que, no obstant això, per l'entorn en què es fa passa a ser excepcional i formatiu. Perquè aquests nens conviuen en un camp de refugiats (Skaramagas, Lesbos i Mória a Grècia), en entorns escolars dins de zones urbanes (Atenes), en entorns municipals (Bekaa al Líban) i en centres d'acolliment de menors no acompanyats (Sicília i Calàbria a Itàlia), llocs on la Fundació del FC Barcelona ha implementat la metodologia Futbolnet per intentar canviar la vida d'aquests infants i joves refugiats.

“Encara que al principi costa bastant, en poques sessions es veu que deixen de discriminar, que milloren la seva conducta i benestar emocional, i fins i tot fins són capaços de desconnectar per moments de la seva realitat i fan amics que s'extrapolen a les seves famílies”, explica un noi que prefereix mantenir-se en l'anonimat però que ha estat a tots els centres, que solen ser propietat de l'administració o camps finançats per la cooperació de països com l'Agència Britànica del Desenvolupament i alguna altra ONG, també partners locals. I, en cadascun dels centres, el Barça col·loca coordinadors locals que s'encarreguen de regularitzar la formació dels educadors, garantir l'aprovisionament de materials, aclarir la implementació de la metodologia… Així, preocupat el Barça per com evolucionava el programa d'ajuda a refugiats, va decidir fer un estudi independent amb resultats fabulosos. “Tant de bo hi haguessin més projectes com aquest i sobretot organitzacions compromeses amb la causa. És brutal la feina que fan i els resultats que obtenen”, revela una persona que ha participat en l'estudi. “Després de 25 de les 72 sessions que realitzem, s'aprecia un canvi de comportament molt gran”, afegeix Maria Vallès, directora de la Fundació del Barça.

Va ser Vallès qui va fer un gir en la seva arribada perquè va decidir no dir que sí a totes les propostes de les milers que arriben a la Fundació, sinó que va optar per escollir les accions per poder donar-hi tota la dedicació, fins al punt que ja acumula 14.000 beneficiaris als seus programes i uns 3.200 refugiats atesos. “Més enllà d'implementar els nostres programes de forma professional i amb resultats, la nostra responsabilitat és anar més enllà i portar aquesta esperança a milions de persones que avui no la tenen”, va assenyalar Vallès en l'acte que va celebrar el club aquest dimecres per donar a conèixer els resultats de l'estudi. “Intentem aconseguir somriures davant de la injustícia social que viuen aquests nens”, va afegir Jordi Cardoner, vicepresident blaugrana responsable de l'àrea social. És una cosa que funciona, com va testificar l'exjugador Liliam Thuram, que va anar al Líban per donar un cop de mà. “Quan vaig veure el somriure dels nens, vaig pensar que el futbol els dona autoestima. També em vaig trobar amb els pares, i recordo que n'hi havia algun que em va convidar a sopar al camp de refugiats. Ja havíem sopat, però no els podíem dir que no. Es tracta de retornar-los la dignitat”, va explicar l'exblaugrana.

Explica l'estudi que hi ha sis impactes molt evidents en les seves accions: reducció de les situacions de conflicte; els nens mostren menys por i estan més calmats; conviuen en un espai més segur; forgen amistats; s'aprecien canvis de comportament en les primeres fases dels programes; i la seva confiança creix. “Però no només això”, intervé el noi que ha passat per tots els centres; “els ajuda a pensar, raonar, prendre decisions, adquirir judici… Perquè no són pocs els que tenen a Futbolnet la seva escola perquè per la seva situació personal no poden anar a l'escola”.

Fins ara, gràcies al suport també de la Fundació Stavros Niarchos (SNF), la Fundació ha invertit uns sis milions d'euros en aquests centres i en la formació de 191 educadors (el 30% han estat refugiats), i d'aquí a un mes iniciarà un altre programa a Catalunya per als menors no acompanyats, on hi haurà uns 200 beneficiaris més.