Carrie White torna de la tomba per protagonitzar un musical

En l'última escena de la cèlebre adaptació cinematogràfica de Carrie, la primera novel·la de Stephen King, dirigida per Brian de Palma, l'amiga de la protagonista anava a posar flors a la seva tomba –a la làpida un desaprensiu hi havia guixat "Carrie White crema a l'infern"– quan una mà (la de l'actriu Sissy Spacek, que interpretava la noia morta) sorgia inesperadament i li aferrava el braç. Era l'inenarrable gran ensurt final de la que es considera una de les millors pel·lícules de terror de la història.

Aquest efecte no apareix en la versió en format de musical de l'obra de King que s'estrena avui dijous al Teatre Gaudí de Barcelona, però, segons recalca el director, sí que hi ha tota la resta que ha fet que Carrie esdevingués un clàssic del gènere, incloent-hi la sang (també menstrual), l'espantosa mare, la telecinesi de la noia i l'apocalipsi desfermat a Chamberlain, Maine.

Carrie, el musical, amb traducció al català de Mar Gómez Domènech, direcció de Ferran Guiu i direcció musical de Joan Comaposada, és una adaptació de la versió de la novel·la estrenada originalment a Broadway el 1988, que es va tornar a versionar a l'Off Broadway el 2012. El llibret és de Lawrence D. Cohen, la música és de Michael Gore (!) i les lletres les posa Dean Pitchford.

En el muntatge català intervenen 18 actors i 8 músics. En el personatge de Carrie White s'alternen Georgia Stewart i Raquel Jezequel i en el de la seva mare, Margaret White (Piper Laurie en el primer film i Julianne Moore en el segon), Muntsa Rius i Anna Valldeneu. El doble repartiment es justifica per la duresa física i vocal dels papers.

“La primera cançó és a les dutxes, quan a la Carrie li ve la regla per primera vegada i les companyes en fan befa”

"Hem escollit fer Carrie perquè, malgrat ser una història que ja té uns quants anys [la novel·la és del 1974 i la pel·lícula de Brian de Palma, del 1976, tot i que el 2013 es va estrenar una altra versió, amb Chloé Grace Moretz com a protagonista], té una vigència absoluta", assenyala Guiu, que recalca que la història que explica la novel·la és "molt humana" i "fa referència a tres temes molt actuals: el bullying, els fanatismes religiosos i la sobreprotecció dels pares". El director destaca que Carrie, la novel·la, era molt adequada per fer-ne un musical. "Té moments de reflexió dels personatges, en els quals pot entrar molt bé la música, que és en general pop-rock, però amb passatges molt melòdics en la relació entre la Carrie i la seva mare. La novel·la adopta, a més, diferents punts de vista, com el de la Sue, l'amiga que ajuda la Carrie, i això també és bo per al musical".

Guiu apunta que encara que la primera versió de Broadway va ser un fracàs estrepitós i només se'n van fer cinc funcions (va tenir vuit milions de dòlars de pèrdues), la posterior de l'Off Broadway, en la qual s'han basat per fer la seva, va ser un gran èxit. "Al musical s'eliminen algunes de les parts més discursives de la novel·la i se centra més en la part humana".

La translació a l'escenari d'una trama amb successos paranormals és tot un repte. Com ho han resolt? "Hem consultat mags. La millor solució ens la van donar al Rei de la Màgia: el més senzill és el més efectiu. Hi ha tres instants específics de telecinesi que aconseguim amb efectes sonors o de llum i amb alguna sorpresa".

Els moments que tothom recorda de la pel·lícula (a excepció, com ja s'ha dit, de la terrorífica coda al cementiri) apareixen al musical. "De fet, la primera cançó és a les dutxes, quan a la Carrie li ve la regla per primera vegada i les seves companyes en fan befa perquè ja és gran, no sap què li passa i s'espanta. També vam mostrar amb tot el dramatisme l'escena del ball de gala dels alumnes de l'institut en què a la Carrie li llancen una galleda de sang per sobre, i l'orgia de destrucció que tot això provoca".

El director relaciona aquesta història d'una jove que literalment explota amb els successos d'adolescents maltractats pels companys que un dia agafen una arma i provoquen una matança.

L'acció del musical continua transcorrent a Maine. "No l'hem traslladat aquí, no cal. A l'original no hi ha gaire way of life nord-americà. És una història universal d'abús i fanatisme que pot passar a qualsevol lloc, i un advertiment que l'odi porta a l'odi". Malgrat la sang, el director subratlla que el musical és de terror psicològic i no gore. "És un relat fosc i hem adoptat aquest to".

Molt diferent va ser l'adaptació teatral còmica que se'n va fer el 2006 a Nova York i que es titulava Carrie, a period piece, que va rebre crítiques elogioses.

Guiu, lector i admirador de l'autor, diu que no sap quina és l'opinió de Stephen King sobre el musical. És l'única novel·la del Rei del Terror que s'ha adaptat a aquest gènere, tot i que La resplendor, per exemple, “podria funcionar molt bé”. Aquesta novel·la ja ha tingut versió en òpera, el 2016.