42 ciutats s’alien per fer de ‘lobby’ davant de plataformes com Uber o Airbnb

De Barcelona o Madrid a Buenos Aires, passant per Nova York, Reykjavík, São Paulo, Toronto, San Francisco, Amsterdam, París o Seül. Més de 40 ciutats (en van 42, però la llista d'adhesions creix) s'han aliat per plantar cara a les plataformes digitals amb una activitat que afecta negativament la vida a les ciutats o els drets dels seus veïns. Els exemples més citats són les conseqüències que ha tingut Airbnb sobre l'habitatge i els barris pressionats pel turisme, Uber per al sector del taxi o la precarietat laboral dels riders que reparteixen amb bicicleta. Les ciutats s'han reunit a Barcelona durant el congrés Smart City Expo i han acordat una declaració de deu punts que exigeix, entre altres qüestions, que les plataformes demanin permís abans d'operar en una ciutat.

El text també es refereix a la necessitat que compleixin la legislació laboral o que siguin transparents i facilitin les dades que recopilen dels seus usuaris. Els representants de les ciutats signatàries admeten que les ciutats no sempre tenen competències en aquestes matèries, però estan disposats a fer de lobby davant d'instàncies com la Unió Europea. Perquè hi ha la paradoxa que aquestes plataformes tenen un impacte sobretot a les grans ciutats en qüestions sobre les quals els ajuntaments no tenen competència (com la legislació laboral, de transport o de llicències d'allotjament turístic).

“L'objectiu és alçar la veu de les ciutats per aprofitar les oportunitats d'innovació que representen les plataformes i la revolució tecnològica, però també regular i fixar regles del joc clares quan la seva activitat pugui tenir un impacte negatiu”, ha defensat el número dos del govern de Barcelona, Gerardo Pisarello.

El tinent d'alcalde i responsable d'Economia també ha aclarit que "el món de les plataformes és molt divers i global" i que "el repte és promoure els models realment col·laboratius i ser ferms quan l'operativa de les plataformes té conseqüències negatives". Pisarello ha citat els casos de Moodle (plataforma d'ús educatiu que utilitzen 136 milions d'estudiants), Wikiloc (quatre milions d'usuaris que comparteixen rutes a peu o amb bici) o Wikipedia, que és la cinquena pàgina web més visitada del món. El tinent d'alcalde s'hi ha referit com a "sindicalisme municipalista en defensa de les plataformes realment participatives i col·laboratives".

El comissionat d'Economia Social i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona, Álvaro Porro, assegura, al·ludint a la qüestió de les competències municipals, que agrupar-se davant de les plataformes "facilita una posició de més força" i recorda que les distorsions que poden crear aquests operadors solen afectar totes les ciutats. El text "no és una simple declaració d'intencions", asseguren Porro i Pisarello, que recorden que moltes vegades, tot i que faltin competències, les ciutats sí que han intervingut en matèria de drets laborals, o bé han sancionat Airbnb, per exemple.

Des del grup d'investigació sobre economia col·laborativa Dimmons de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la seva directora, Mayo Fuster, explica gràficament que associar la regulació d'aquestes plataformes amb una oposició al model "és fals". "És com dir que els semàfors van contra el cotxe, el rol de les ciutats és assegurar l'interès general i els drets dels seus ciutadans i els treballadors".