Miquel Buch i Neus Lloveras defensen al TSJC que no van desobeir

El conseller d'Interior de la Generalitat, Miquel Buch, i l'alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, han defensat aquest dimarts davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que no van desobeir el Tribunal Constitucional perquè el correu electrònic que van enviar amb un model de decret de suport dels ajuntaments a l'1-O va ser previ a la suspensió del referèndum per part de l'alt tribunal i que només van fer recomanacions i mai van donar ordres als alcaldes.

Lloveras ha assegurat que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) són espais de debat polític i que, amb els tres correus electrònics que estan sota sospita en la causa, es limitaven a "fer política", expressar opinions i voluntats, i posicionar-se sobre temes d'actualitat. En la mateixa línia, ha rebutjat que pugui ser considerat delicte fer política i expressar opinions i voluntats, a més de recordar que l'AMI i l'ACM són entitats privades, que només buscaven "escenificar" el suport del món municipal a l'1-O i que en cap cas van ser advertits pel TC.

Per la seva banda, Buch ha negat avui que donés ordres per promoure l'1-O entre els alcaldes sobiranistes quan presidia l'ACM i ha al·legat que només pretenia "escenificar" el suport del món local a l'1-O, mitjançant una "declaració política".

El president de la Generalitat, Quim Torra, i la resta del Govern han acompanyat Buch i Lloveras a les portes del tribunal. També els han acompanyat el vicepresident del Parlament, Josep Costa; diputats de JxCat i d'ERC; el president del PDeCAT, David Bonvehí; les exconselleres Neus Munté i Joana Ortega, i els presidents de l'AMI i l'ACM, Josep Maria Cervera i David Saldoni, entre d'altres.

Els dos exlíders de les entitats municipalistes sobiranistes estan investigats per un delicte de desobediència, ja que el TSJC va descartar que se'ls pugui imputar malversació i prevaricació pel seu paper en l'1-O, com pretenia el ministeri públic. La Fiscalia va presentar just abans del referèndum la seva querella contra Buch i Lloveras per haver instat els alcaldes a facilitar locals per celebrar l'1-O.

Quan el Suprem va assumir la causa per rebel·lió contra els líders independentistes, el TSJC li va remetre la investigació sobre Buch i Lloveras, per evitar "resolucions contradictòries" i possibilitar "la investigació i l'enjudiciament conjunt" del cas relatiu al procés. No obstant això, d'acord amb el criteri de la Fiscalia, el jutge Pablo Llarena va rebutjar incloure en la seva causa per rebel·lió les diligències contra Buch i Lloveras i les va retornar al TSJC.

La defensa de Lloveras critica que hagi estat citada pels “mateixos fets” pels quals ja va anar al Suprem. En un escrit, l'advocada Judit Gené recorda que el jutge Pablo Llarena ja va dictar que aquests fets “no eren penalment rellevants” i va excloure Lloveras de la causa del procés.

El tribunal català, no obstant això, ha rebutjat la petició de l'alcaldessa i insisteix que l'arxivament del Suprem no el vincula. Admeten els jutges que part dels fets són idèntics i que podria aconseguir-se “la mateixa resolució de sobreseïment”.