El Barça fa una remuntada davant del Rayo com les d’abans (2-3)

Va jugar el Barça de sortida a Vallecas amb el mateix equip que va derrotar l'Inter i després el Madrid, senyal de respecte cap al Rayo i també que l'entrenador ha donat amb un onze que li mereix tanta confiança per a la Lliga com per a la Champions mentre espera Messi, que ja escalfa a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. De vegades convé insistir en una formació, sobretot per adquirir automatismes o, si es vol, repetir jugades que no troben antídot, poques com les que protagonitza Jordi Alba.

Rakitic canvia d'orientació des de la posició de migcampista per a la carrera del lateral esquerre i Jordi Alba progressa en pista contrària fins a arribar a l'àrea, albirar la línia de fons i creuar la pilota per a l'arribada de Messi, Coutinho o Luis Suárez. Lesionat el 10 i apàtic com estava el brasiler, va arribar l'uruguaià per col·locar la seva cama esquerra i marcar el seu vuitè gol, un més que Messi.

El 0-1 estava tan cantat i va arribar tan aviat que va calmar el Barça i va propiciar la rebel·lia del Rayo. Els blaugrana es van afartar de pilota, excessivament retòrics, gens profunds, massa adornats i confiats, com es va advertir en Ter Stegen. No va encertar el porter en la sortida del cuir, tampoc va encertar en el rebuig Lenglet i Pozo es va presentar a la frontal per rematar fregant el pal esquerre del meta del Barça.

A ningú li va sorprendre tampoc el gol del Rayo. Feia estona que els barcelonistes s'havien abandonat, sense ambició per rematar el partit, i els nois de Míchel s'acostaven de forma reiterada, intensos i agressius, necessitats només de la punteria, com es va advertir en un tret creuat de Pozo en una acció semblant a la del gol de Luis Suárez.

A efectes blaugrana, la contesa va adquirir per moments el mateix to que va tenir la de Leganès, saldada amb una sonora derrota (2-1). El Rayo pressionava i no desequilibrava el Barça. Als barcelonistes els costa descansar amb la pilota, controlar el joc i també generar ocasions quan no poden córrer, sotmesos per la pressió del contrari, també per la del Rayo. No tenen més recurs que Luis Suárez, que va xutar al pal, per onzena vegada a la Lliga.

Rafinha no entrava en joc i no hi havia notícies de Coutinho. Valverde va treure l'hispanobrasiler i va posar Dembélé. I el Barça va tornar al pla d'inici de temporada, a l'intercanvi de cops, convençut que ficaria un gol més que el Rayo. A Vallecas li va encantar tant la proposta blaugrana que el seu equip va trigar poc a signar la remuntada amb una gol d'Álvaro García després d'un tret al pal de De Tomás.

Suárez fa de Messi

L'ambició local, generós l'equip a atacar els espais, contrastava amb el descontrol del Barça. No saben defensar els blaugrana, foradats en cada jornada, i no tenen govern ni paciència quan van pel darrere al marcador, sense un futbolista que prengui el comandament en absència de Messi. No queda més remei que lliurar-se al Dembélé, Piqué i Suárez.

Reiteratiu en les pèrdues, perquè se la juga en cada pilota, el francès no va parar fins a caçar una pilota lluitada pel central i posar el 2-2. El tercer el va signar Luis Suárez després de ser assistit per Sergi Roberto. Ningú donava un cèntim pels blaugrana quan el partit va donar una bolcada inesperada per al Rayo, esplèndid fins que van aparèixer els solistes del Barça, especialment Luis Suárez, el líder en absència de Messi, més esperat que mai en un equip fort amb els poderosos i feble amb els modestos, com es va veure a Vallecas.