El col·lapse judicial deixa centenars de furts a punt de prescriure

El col·lapse judicial pot provocar que centenars de furts que es cometen a Barcelona prescriguin el primer trimestre del 2019. Així ho recull l'acord de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que demana un jutjat més per als furts immediats. “Si comencen a prescriure, l'impacte que tindrà per al turista, la seva principal víctima, pot ser brutal”, lamenta la jutgessa degana, Mercè Caso. De fet, els furts han augmentat un 19% a la ciutat.

Les principals víctimes dels furts a Barcelona són els turistes que visiten la ciutat (10 milions l'any). Quan les policies són capaces d'identificar el lladre, els casos arriben al jutjat de delictes lleus immediats de la ciutat. L'any passat, van entrar 9.381 assumptes (un 40% més que en els últims quatre anys). Bona part d'aquests s'estan programant des del març per al 2019. Els furts, que impliquen una pena de multa, prescriuen un any després de cometre's.

En l'actualitat, s'estan fent els judicis en un termini de 10 mesos, tot i que la llei estableix que haurien de tenir lloc al cap de vuit dies. El 2015, alguns procediments trigaven només nou dies a arribar a judici, segons dades de la Guàrdia Urbana. La situació complica, a més, la possibilitat d'executar la sentència a causa del temps que transcorre des de la comissió del delicte.

La sala de govern ha demanat al Consell General del Poder Judicial que s'habiliti un segon jutjat de guàrdia de delictes lleus immediats per evitar que s'acabi arribant a aquesta situació. “Tenim les instal·lacions, només serien els sous de les persones implicades”, explica Caso, que assegura que el CGPJ està recollint informació abans de prendre una decisió. La mesura també implica la Generalitat, que paga el salari de part dels funcionaris.

L'únic jutjat que existeix ara de guàrdia per als delictes lleus immediats jutja diàriament 30 casos, al matí i a la tarda, tots els dies hàbils, que en són 250. Això suposa més de 7.000 assumptes, una xifra que es queda molt per sota dels casos que entren.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va sumar dilluns a la petició de doblar la resposta judicial davant dels furts quan va presentar les males xifres de la criminalitat a Barcelona, amb un increment total de 19%. Els furts, que són el 60% dels delictes que es cometen a la ciutat (86.834), han crescut en la mateixa mesura. “No cal trobar-hi altres motius que no siguin l'èxit turístic de la ciutat”, opina la jutgessa degana, que destaca que Barcelona ja no té estacionalitat, sinó que és visitada durant tot l'any. “Això [robar els turistes] és un al·licient molt important per a les persones amigues de l'apropiació del que és aliè”, assegura.

Fins al juny de l'any passat, des de l'àmbit policial i judicial s'aplicava la reincidència com un element per lluitar contra els furtadors. Als lladres amb tres o més sentències fermes en contra per furt (un delicte lleu), se'ls podia perseguir per un delicte menys greu, la qual cosa suposa penes de presó. Això, asseguren fonts policials, provocava un efecte dissuasiu per a les xarxes dels multireincidents, que es movien a altres països on s'arrisquen a menys pena. Però una sentència del Suprem ha eliminat la mesura.

“Es va començar a fer servir a Barcelona i ens anava molt bé”, admet la jutgessa. Ara de nou, s'ha d'anar cas per cas. “Les noves estratègies han de passar perquè la Fiscalia determini l'enjudiciament com a delicte continuat i veure si funciona i si els jutges ho estimen adequat per a cada concret”, proposa la jutgessa degana.

Investigar les xarxes

Caso també considera que seria útil lluitar contra les grans xarxes per poder “acreditar els grups organitzats”, cosa que suposa un delicte greu, amb penes elevades de presó. “Això permetria una resposta més contundent i anar més enllà de les nostres fronteres i poder-los perseguir si marxen fora”, afegeix. Però per fer això, admet la jutgessa degana, el sistema “ha d'estar molt lubricat”.

Els Mossos ja treballen amb alguns jutges per emetre ordres europees de detenció de furtadors i tres ja han estat extradits a Catalunya. Fins i tot es duen a terme rodes de reconeixement, una mesura normalment reservada per a delictes més greus. L'àrea d'investigació de la ciutat treballa amb un grup especialitzat en multireincidents, i cada vegada que presenten un detingut davant del jutge l'informen de tot el seu currículum com a lladre.