La Generalitat preveu revisar els concerts educatius a les escoles d’elit

Al barri de Pedralbes, un dels més benestants de Barcelona, els alumnes de St. Paul's School, un col·legi trilingüe, fan classe en unes instal·lacions de luxe: 10.000 metres quadrats de terreny, dels quals 2.000 són de zona enjardinada, a més de tres pistes poliesportives i dos gimnasos coberts. Es tracta d'un centre concertat, sostingut amb fons públics i, no obstant això, les famílies (algunes famoses) paguen 850 euros al mes com a “preu d'escolarització”, segons denuncien aquest dijous en un informe la Confederació Estatal de Pares de l'Ensenyament Públic (CEAPA). Cada curs l'escola, que ha d'impartir ensenyament gratuït, rep 1,6 milions d'euros de la Generalitat de Catalunya per al manteniment de les instal·lacions i els salaris del professorat i del personal no docent.

“Estem dins de la normativa de concerts. L'escolarització bàsica està coberta pel concert. Les quotes són voluntàries”, argumenta Patricia Carranza, la directora del centre. La responsable de St. Paul's explica que l'escola disposa de molts projectes i programes d'atenció a la diversitat i que els pares reclamen serveis addicionals i saben que “aquests projectes els han de cobrir”. En un correu electrònic, al qual ha tingut accés EL PAÍS, la cap d'admissions del centre explica que “el preu de l'escolarització és de 850 euros al mes”, una quota que inclou “mitja pensió, excursions, materials, llibres, activitats complementàries dins de l'horari escolar (escacs, guitarra, natació…), mútua escolar o assegurança d'accidents”, entre d'altres. I indica que la matrícula són 2.800 euros. Al Consorci d'Educació de Barcelona li consta que St. Paul's School cobra a les famílies 75 euros per “activitats complementàries” (extraescolars) i 175 euros de menjador.

A l'Estudi de preus de col·legis concertats, elaborat per una consultora, s'analitzen 147 escoles de sis comunitats autònomes que cobren una quota mitjana de 160 euros al mes. La mostra és petita, però obre un debat molt polèmic amb proves per escrit dels preus. “Nosaltres defensem la quota zero i tenim constància que alguns centres estan demanant a les famílies 800 euros al mes”, lamenta Camilo Jene, vocal per Madrid a CEAPA. "Qualsevol entitat que rep fons públics se sotmet a controls exhaustius i aquestes escoles, no", se sorprèn Jené.

Más información

El Govern blindarà la concertada contra empreses sense experiència en educació

El Govern assegura que defensa l'ensenyament concertat

“Crearem una assignatura de valors cívics i no serà optativa”

En aquest àmbit, la Generalitat de Catalunya, la comunitat amb els preus més alts, segons l'informe, ha decidit aixecar les catifes i posar ordre en els concerts educatius. A l'anunciada mesura del conseller d'Ensenyament, Josep Bargalló, de no renovar l'acord amb les escoles que segreguen per sexe, s'ha sumat ara la intenció de revisar els concerts a les escoles d'elit. El Departament d'Ensenyament, encapçalat per ERC, ha explicat a EL PAÍS la seva intenció de posar fi a “l'opacitat” dels concerts i revisar tots els convenis. Ensenyament aposta per desplegar un “finançament equitatiu”, de manera que l'import del concert públic depengui de l'entorn socioeconòmic del centre.

“Som conscients que s'estan produint irregularitats perquè el concert educatiu és l'instrument jurídic que ha de garantir la gratuïtat de l'escolarització i és incompatible que hi hagi aquestes quotes amb un concert educatiu”, ha admès Carles Martínez, director general de Polítiques Educatives de la Generalitat. El decret de concerts educatius preveu, en l'article 16, que els centres han d'impartir classe gratuïtament i no poden percebre “cap quantitat que, directament o indirectament, comporti una contrapartida econòmica”.

Molts concertats cobren petites quantitats per un gran nombre de conceptes que sumen una quantitat respectable: servei d'infermeria, orientació psicològica, assegurança escolar, atenció a la capellania, o, fins i tot, el projecte pedagògic del centre. En alguns dels col·legis, assenyala l'informe, la jornada lectiva (la que és gratuïta) no comença fins a les deu del matí, la qual cosa força les famílies a pagar el servei de matiners. Un estudi de l'OCU del 2017 calculava que les llars es gasten de mitjana a l'any 841 euros en ensenyament si el nen està matriculat en una escola pública, 1.856 en una de concertada i 4.086 en una de privada.

Encara que no ha volgut entrar en casos particulars, el responsable de Polítiques Educatives de la Generalitat assumeix que hi ha “força opacitat” amb els concerts i hi ha “centres que no se'l mereixen”. De fet, l'ara alt càrrec del Departament d'Ensenyament era el portaveu del sindicat Ustec —majoritari a l'escola pública— quan la central sindical va denunciar el 2002 diversos col·legis concertats —entre els quals hi ha St. Paul's i d'altres vinculats a l'Opus Dei— per cobrar elevades quotes camuflades en diversos conceptes. Llavors, la denúncia es va arxivar, però Martínez insisteixen que aquesta vegada revisaran tots els concerts.

Tot i que aquest curs ja es van renovar els concerts educatius quan la Generalitat estava intervinguda pel Govern espanyol, l'any que ve toca actualitzar una altra sèrie de convenis que quedaven pendents. I aquí és on el Govern entrarà a ordenar la concertació dels centres. “Apostem per fer un finançament asimètric, equitatiu. Hi ha centres que, per la ubicació o el tipus d'alumnat, necessiten molts més diners i hi ha altres centres que n'haurien de rebre menys. I n'hi ha d'altres que no haurien d'estar finançats”, assenyala Martínez.