_
_
_
_

El Congrés eliminarà el delicte d’injúries a la Corona

La proposta d'Units Podem té el suport del PSOE i dels nacionalistes catalans i bascos

Anabel Díez
El coordinador general d'IU, Alberto Garzón.
El coordinador general d'IU, Alberto Garzón.ULY MARTÍN

El ple del Congrés ha acordat aquest dimarts revisar el Codi Penal per suavitzar i fins i tot eliminar delictes com les injúries a la Corona, l'enaltiment del terrorisme i l'ofensa als sentiments religiosos. La iniciativa d'Units Podem va rebre el suport del PSOE, i dels nacionalistes catalans i bascos. El rebuig a la proposta el van sustentar Ciutadans i el PP, que consideren que els impulsors pretenen que hi hagi “barra lliure contra símbols i institucions” amb “la màniga ampla dels socialistes” com a “peatge” per la moció de censura, van concloure.

El tràmit comença ara, però si la majoria parlamentària que aquest dimarts va votar –180 a favor i 160 en contra– la presa en consideració d'aquesta reforma del Codi Penal es manté unida, d'aquí a uns mesos no seran delicte les injúries al Rei. Tampoc als símbols nacionals ni contra les institucions de l'Estat o contra la religió. La mesura tirarà endavant si no hi ha bloquejos amb peticions de pròrrogues de terminis d'esmenes.

El suport perquè comenci el debat comporta l'avís explícit del PSOE i del PNB que hi haurà canvis per posar “límits”. Així i tot, en democràcies obertes la llibertat d'expressió inclou manifestacions contràries als criteris i creences de parts de la societat. Però sí, es tracta de defensar la llibertat d'expressió com va defensar des de la tribuna el coordinador general d'IU, Alberto Garzón. Per a ell es fa necessària la reforma davant “la involució política i judicial contra aquest dret fonamental” que ha portat a l'obertura de procediments judicials, fins i tot condemnes de presó.

La base jurídica en molts casos existeix des de fa 15 anys, però és en els últims anys quan s'han utilitzat amb certa intensitat. Al PSOE se li va recordar que una iniciativa similar es va debatre al març de la mà d'ERC i va tenir en contra el vot dels socialistes.

Tant Garzón, com els representants del PDeCAT i ERC, van fer un llistat de tots els casos de detinguts, jutjats, empresonats o multats que s'han donat en els últims temps. Tots, segons decisió judicial, han vulnerat diferents articles del Codi Penal, com el 493 i el 491, que penalitzen les injúries a la Corona, i el 504, que va en la mateixa direcció, però contra els atacs a les institucions de l'Estat. I s'hi afegeix l'atac als símbols de la nació i l'ofensa als sentiments religiosos, previst en l'article 525.

El delicte d'enaltiment del terrorisme també s'ha de replantejar, segons el parer d'Units Podem, perquè ETA ja no existeix, però aquest serà un els aspectes que el PSOE matisarà una vegada que la reforma comenci la tramitació parlamentària. No obstant això, el coordinador d'IU va recalcar que la protecció a les víctimes del terrorisme ha de ser permanent, per la qual cosa defensa un agreujant en el delicte d'injúries si el destinatari és una víctima.

L'amplitud de la llibertat d'expressió va ser l'objecte de discussió que van desenvolupar Gregorio Cámara pel PSOE i Mikel Legarda, en representació del PNB. “La llibertat d'expressió ha de comprendre no només les idees inofensives, sinó aquelles que contrarien, xoquen, incomoden l'Estat o part de la població, o al mateix sistema democràtic”, va defensar Cámara, catedràtic de Dret Constitucional.

Barra lliure

“No han de tenir càstig penal les manifestacions polítiques o ideològiques encara que siguin oprobioses, injustes o ofensives”, va assenyalar Legarda. Sí que rebran aquest càstig els discursos d'odi si comporten “comportaments violents o nocius”. Tant Cámara com Legarda van precisar que no hi ha drets absoluts, de manera que la reforma haurà de tenir restriccions. “Anunciem que formularem les esmenes necessàries per a l'ajustament adequat dels tipus delictius per a la seva necessària adequació”, va avisar el socialista Cámara.

No va convèncer en absolut Ignacio Prendes, de Ciutadans, ni Leopoldo Barreda, del PP. “És la reforma per a la barra lliure contra els nostres símbols i institucions, per a la impunitat a les xarxes socials de l'ofensiva als sentiments religiosos socials i l'enaltiment del terrorisme”, va subratllar Barreda.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Anabel Díez
Es informadora política y parlamentaria en EL PAÍS desde hace tres décadas, con un paso previo en Radio El País. Es premio Carandell y Josefina Carabias a la cronista parlamentaria que otorgan el Senado y el Congreso, respectivamente. Es presidenta de Asociación de Periodistas Parlamentarios (APP).

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_