Uns Jocs d’Hivern descentralitzats

Dos mesos després que Jordi Hereu anunciés que volia albergar els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022 a Barcelona, la ciutat va viure al març del 2010 la seva nevada més gran de les últimes dècades i es va col·lapsar. Com era possible que una ciutat mediterrània i vinculada al bon temps pretengués organitzar els Jocs hivernals? La iniciativa del llavors alcalde socialista va sonar com una extravagància en aquell llunyà 2010. Més de vuit anys després, la idea ja no sembla desgavellada sinó possible. El Comité Olímpic Internacional (COI) va avalar dilluns passat el projecte Pirineus-Barcelona per als Jocs del 2030 i totes les administracions semblen remar actualment en la mateixa direcció.

La idea d’Hereu no tenia en compte una realitat actual. El COI va constatar que les ciutats fugien dels Jocs i va repensar l'esperit olímpic. “S'han acabat els grans fastos i les infraestructures faraòniques que després queden en desús després de l'esdeveniment”, analitza Marta Carranza, comissionada d'Esports de Barcelona. El comitè internacional va rebaixar les seves exigències i ara s'adapta a la realitat de les ciutats interessades. Si al Pirineu no hi ha pista de bobsleigh ni Catalunya hi té tradició, simplement no hi haurà instal·lació de bobsleigh als Barcelona 2030. “És que ara el COI no acceptaria una candidatura amb construccions que no repercutissin en la ciutadania”, explica Gerard Figueras, president de la Secretaria General de l'Esport (SGC). El Comité acceptaria descentralitzar algunes proves i portar-les a l'estranger, en seus ja adaptades, per la qual cosa no seria impensable que alguna subseu fos a Suïssa, Itàlia o Àustria.

El canvi de model organitzatiu va animar l’Ajuntament a modificar la seva postura inicial. “Els Jocs no són un objectiu”, va assegurar Gerardo Pisarello un mes després d'arribar a l'alcaldia de Barcelona el 2015. El nou paradigma del COI i la insistència dels municipis dels Pirineus van convèncer Barcelona en Comú per participar en el projecte, ara liderat per la Generalitat. Els possibles Jocs d’Hivern del 2030 serien els de Pirineus-Barcelona, i no a l'inrevés, com proposaven Hereu i el seu successor, Xavier Trias. La pròpia denominació reforça la sospita que s'espera amb més anhel a la muntanya que a la ciutat. “Barcelona entén aquests Jocs com un projecte de solidaritat amb la resta del territori”, resumeix Carranza.

La idea municipal s'explica pel desenvolupament d'algunes infraestructures de la Generalitat que en algun cas ja estan aprovades, però que sembla que necessiten una accelerada definitiva com la d'uns Juegos. Figueras detalla la idea de les administracions: “Quant a les carreteres, a la C-16, es pretén desdoblegar el tram entre Cercs i Bagà i desenvolupar l’Eix Llobregat”. La línia ferroviària entre Barcelona i Puigcerdà també tindria les seves adaptacions. “La intenció és desdoblegar la línia fins a Vic, i augmentar la freqüència amb un bescanviador fins a Puigcerdà”, afegeix el president de la SGC. Barcelona, on se celebrarien els esports de gel, tindria com a mínim un nou palau de gel.

Barcelona, impulsora i motor

El llegat dels Jocs és un dels elements clau que l’Ajuntament de Barcelona valora per donar continuïtat al projecte. “Han de quedar uns equipaments útils; els Jocs han de ser sostenibles a nivell ecològics i econòmics i fomentar l'habitatge social”, argumenta Carranza.

Conscients de la importància de la capital catalana en el projecte davant del COI, el rol de Barcelona en Comú es presumeix també de vetllar perquè l'operació no es desmarqui de les “línies de sostenibilitat” originals. Administraciones i organitzadors són conscients que un bloqueig per part de la ciutat dinamitaria tota opció olímpica. “De moment el treball comú és molt positiu”, asseguren des de tots dos costats de la plaça Sant Jaume. La implicació de el COE per part de l’Estat amplia el ventall de colors polítics implicats. “Però l'esport mostra que pot haver-hi un consens institucional i tenir un paper conciliador en aquestes èpoques”, reflexiona Carranza.

Per protegir-se de la pressió turística, Barcelona també té l'àrea metropolitana per diversificar les proves: el COI va visitar al setembre l’Olímpic de Badalona, la pista d'atletisme de Sabadell i la Fira 2, situada a l'Hospitalet. Amb les institucions convençudes, falta el suport popular. “La il·lusió és una de les assignatures pendents”, accepta Carranza. Des de l’Ajuntament es busca la fórmula per conèixer el nivell d'acceptació de la població d'uns Jocs d’Hivern al Mediterrani.