La maledicció de ‘Suspiria’ arriba a Sitges

Quan el 1977 Dario Argento va estrenar Suspiria, la història d'una ballarina nord-americana que acaba d'arribar a una acadèmia de dansa alemanya on passa alguna cosa estranya, ni la crítica ni el públic la van apreciar. Això sí, amb el temps va complir les expectatives de tota gran pel·lícula de culte, i va començar a desenvolupar tota una cohort de fans, com es va poder veure l'any passat al Festival de Sitges, quan Guillermo del Toro va presentar una versió restaurada d'aquest clàssic del terror. I ho va fer amb el mateix Argento, amb el qual va fer una classe magistral i a qui va aferrar tan fort que el va aixecar a l'aire. Finalment, es van asseure junts a veure la projecció, en el que el mexicà va qualificar com un dels seus somnis infantils fets realitat: “Poques vegades es té l'oportunitat de tenir un ídol, un mestre al davant de carn i ossos i dir-li el que significa i com estimem el seu treball. Com estimem el seu cinema. Aquesta era l'oportunitat ideal de dir-l'hi tot". Suspiria havia deixat enrere la seva maledicció, que incloïa convertir-se en l'última pel·lícula de l'actriu Joan Bennett...

... fins a aquest festival de Sitges. Després d'un rodatge ràpid, quan encara cuejava l'èxit del seu anterior treball, Call me by your name, l'italià Lucca Guadagnino va presentar a Venècia la seva versió del film, que en la seva sinopsi es manté fidel a l'original. Dakota Johnson ja va explicar a la ciutat italiana: “Quan treballo en un projecte, soc una persona molt empàtica i absorbeixo els sentiments de moltes persones. I si són temes foscos es queden dins meu, fins que els puc parlar amb algú. La meva terapeuta és una dona molt agradable”. Coses d'actors que se submergeixen en el paper, res comparable a malediccions de més renom com les que, segons asseguren, acompanyen els qui van treballar a La semilla del diablo, L'exorcista o Poltergeist. El certamen de cinema fantàstic de Sitges va trobar en Suspiria una gairebé perfecta pel·lícula d'inauguració, que, a més, serviria perquè l'actriu Tilda Swinton –que encarna ara el personatge de Madame Blanc, al qual Bennett va donar vida en el seu moment– rebés un dels premis d'honor del festival, acompanyada, a més, de dues companyes de repartiment (l'estrella emergent Mia Goth i la veterana Jessica Harper, protagonista de l'original i a la qual Guadagnino va reservar un petit paper) i del director.

No obstant això, en quatre dies la maledicció de Suspiria ha arrasat. La primera a despenjar-se de la promoció va ser Mia Goth, que es quedava a casa commocionada després de la seva separació i divorci de Shia LaBeouf, ruptura que es va fer pública la setmana passada mentre Goth presentava a Sant Sebastià High Life. Fa tres dies Guadagnino va anunciar que per malaltia no podria viatjar a la costa catalana i dimecres Jessica Harper, quan baixava escales de casa seva a Nova York per pujar al taxi que la portava a l'aeroport des d'on volaria a Barcelona, va caure i es va trencar un genoll.

Així que tota la promoció quedava en mans de Tilda Swinton, que ahir dijous volava a primera hora del matí d'Edimburg a Barcelona. En l'escala a Londres li van anunciar una desgràcia familiar i el pla es va enfonsar. Tot i això, l'actriu, acompanyada del seu marit, va decidir continuar viatjant fins a Sitges, però creuant els seus passos amb el mínim possible de persones. Va anul·lar entrevistes i una roda de premsa i només va aparèixer per fotografiar-se –això sí, no li va importar aturar-se i fer-se selfis amb tot aficionat que l'hi demanés a l'hotel– i recollir el Gran Premi Honorífic abans de la cerimònia d'inauguració de la 51a edició del certamen. Des de l'escenari, va saludar somrient, amb el trofeu rebut de mans de J. A. Bayona, es va deixar estimar, va agrair els aplaudiments amb la mà al pit i va plorar abans de confessar: "El meu pare ha mort aquest matí". Va parlar sobre el que el seu progenitor potser va somiar i fantasiejar aquesta setmana en què ha estat malalt en coma. "He dubtat de si havia de venir, i he decidit que sí, que és un festival sobre la fantasia". I se'n va anar a sopar per exorcitzar el dolor i a l'habitació de l'hotel per descansar i volar de tornada a casa a dos quarts de cinc de la matinada. La maledicció de Suspiria, ara sí, ara real, havia deslluït l'arrencada de la gran trobada dels fans del cinema fantàstic i de terror.