El crit d’auxili que no es va sentir

El matí del dimarts, l’Itziar va cridar. A la sisena planta de l'edifici de totxo de cara vista on havia viscut amb la seva exparella, el Ricardo, jeien mortes les seves dues nenes estimades: la Nerea i la Martina, de sis i tres anys. El Ricardo les va matar i després es va tirar per la finestra al carrer de darrere. Un veí va trobar a les 5.30 el cos escampat davant d'una guarderia.

Aquell crit de l’Itziar es va sentir tan fort que va deixar mut el barri d’Estepar, a Castelló. No va passar el mateix amb els crits previs. Va clamar sense èxit perquè ella i les seves filles estiguessin protegides. El presumpte responsable de les seves morts és l'home que havia de cuidar-les, el seu pare. Però hi ha forats en el sistema de protecció que fan més grans els riscos, com la falta de mitjans, coordinació i especialització dels qui aborden aquests casos.

EL PAÍS ha consultat fonts judicials, persones de l'entorn de l’Itziar, responsables públics i experts per localitzar aquests forats. Un repàs de les lliçons que deixen el rastre de dues nenes assassinades, a les quals la seva mare va acomiadar aquesta setmana al tanatori municipal. El Defensor del Poble, la Delegació del Govern i l’Ajuntament de Castelló prometen investigacions per arribar al fons de l'assumpte. Jutges i fiscals s'han enfrontat entre ells aquesta setmana pels possibles errors del sistema judicial. O hi ha “màquines expenedores d'ordres de protecció i ordres d'empresonament o deixem que els professionals decideixin, assumint responsabilitats i riscos d'equivocació”, ha dit el president de l’Audiència Provincial de Castelló, José Manuel Marco, en defensa de la magistrada del Jutjat de Violència contra les Dones de Castelló que va denegar l'ordre de protecció.

De gener a maig, la causa de l’Itziar com a possible víctima de violència de gènere no va prosperar. No va haver-hi protecció per a aquesta psicòloga nascuda a Getxo (Biscaia) i criada a Madrid ni per a les seves filles. Estava en procés de divorci del Ricardo, nascut en un poble de Jaén. Tots dos s'havien mudat a Castelló, on ella treballa com a educadora d'un centre de rehabilitació de menors i ell ho feia de rajoler.

La dona va declarar tres vegades per possible violència de gènere als jutjats i va recórrer la decisió que li negava la protecció. Ni el jutge de guàrdia, ni la de violència ni el ministeri fiscal —que va demanar primer l'ordre de protecció i cinc dies després que s'arxivés— van donar suport a la seva demanda. No va haver-hi exàmens psicològics a les nenes ni al marit, amb el qual l’Itziar tenia obert un complicat i punyent procés de divorci.

El primer senyal va arribar al Jutjat de Violència contra les Dones número 1 de Castelló el 15 de gener. El metge de capçalera de la mare va diagnosticar ansietat “produïda per amenaces” i va enviar la nota al jutjat. A la Comunitat Valenciana funciona un sistema pioner de cribratge sanitari per a la violència masclista, els metges també la vigilen. Quan la jutgessa li va trucar per declarar per l’informe, ella no va voler. Les víctimes poden no declarar contra el seu agressor, com disposa la Llei d’Enjudiciament Criminal en el seu article 416.

“El forat del sistema és aquest article. És la via de fuita que permet moltes absolucions. Si en un fet delictiu sense testimonis, la víctima de violència de gènere no declara, ens quedem sense proves” i sense una possible condemna per al seu maltractador, assenyala el fiscal cap de Castelló, José Luis Cuesta. És una vella demanda de la Fiscalia a la qual el PSOE va donar suport i la va incloure en el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, encara que no va prosperar. Així i tot, afegeix Cuesta, “el nivell zero de risc no existeix”.

L’Itziar va explicar un mes després, en la denúncia per amenaces que va presentar la matinada del 24 de febrer davant la Policia Nacional, que va callar aquell dia “per por d'empitjorar la situació”. En aquesta denúncia assegurava que és víctima de maltractament psicològic, el més difícil de detectar, i que estava sent atesa pel Centre d’Atenció a la Dona 24 hores de la Generalitat Valenciana sense que hagi transcendit si era per violència o pel divorci.

Sense psicòleg

Al jutjat de Violència contra les Dones número 1 de Castelló, que atén els casos de 37 municipis de la província, existeix una unitat de valoració de risc forense però amb una única psicòloga per a casos penals, que atén tots els casos de menors, família i violència de gènere. “En casos urgents, no tenim psicòleg que ens assisteixi”, assenyalen fonts del jutjat, que sostenen que quan la magistrada va rebutjar l'ordre de protecció que va sol·licitar l’Itziar “era impossible prendre cap altra decisió amb els elements que hi havia llavors”. No va haver-hi comunicació amb el Centre d’Atenció a la Dona 24 hores, al qual ningú va demanar informes.

Des del jutjat reclamen més mitjans per atendre els casos. Són set funcionàries, una lletrada i la jutgessa. Van perdre dos efectius les places dels quals van ser amortitzades. Un dia tipus atenen fins a set declaracions, tres detinguts i fins a dues ordres de protecció, segons dades del jutjat.

L'entorn tampoc va alertar del risc, segons les dades que s'han conegut fins avui. “Alguna cosa passa quan això s’esdevé. I tots en som culpables, jo la primera, perquè ningú ho va detectar. La família, els amics, a l’escola, no ho vam detectar, no vam poder preveure-ho”, va dir el dijous l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco. A cap d'ells els corresponia evitar la tragèdia, encara que potser la suma de moltes veus podia haver fet més sonor el crit d'auxili de l’Itziar.