El Rei normalitza la seva presència a Catalunya després del discurs del 3-O
Aquest dilluns fa el seu sisè viatge en set mesos després de la interrupció arran del seu històric missatge
El Rei torna a Barcelona aquest dilluns amb motiu de la inauguració de la fira Gastech 2018. És la seva sisena visita a Catalunya en set mesos després del parèntesi que va venir després del seu històric discurs del 3 d'octubre del 2017, en el qual va instar els poders de l'Estat a assegurar l'ordre constitucional davant del creixent desafiament secessionista. La seva intervenció en la crisi, que va precedir l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, va convertir Catalunya en un lloc complicat per a la Corona: la Generalitat va trencar relacions amb la Zarzuela i el moviment independentista va intensificar la seva hostilitat cap al cap de l'Estat. No obstant això, des del febrer l'agenda del Rei discorre al marge d'aquest escenari advers.
Fonts de la Zarzuela asseguren que la situació política no ha alterat les activitats del Rei a Catalunya: “Normalitat. Ni s'han incrementat ni han disminuït”. Tot i que és cert que, a banda de les excepcionalitats, es tracta de cites en les quals la presència del Rei és habitual, no ho és menys que tornen a encadenar-se després d'una interrupció. Aquesta regularitat s'havia trencat amb la manifestació del 26 d'agost del 2017 contra els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, un acte que va acaparar el moviment independentista com a plataforma publicitària i que va aprofitar per fustigar el Rei com a símbol de l'Estat. Aquest fet, sumat a la desbocada dinàmica de la Generalitat, que va derivar en el referèndum il·legal de l'1 d'octubre, la resposta policial i l'enèrgic discurs del 3 d'octubre, va allunyar el cap de l'Estat de Catalunya durant cinc mesos.
De fet, Felip VI no va tornar a Barcelona fins al febrer del 2018, amb motiu dels actes relacionats amb el Mobile World Congress. En aquest parèntesi la Casa del Rei va obrir una profunda reflexió. El trencament que es va produir entre la Generalitat i la Zarzuela, quan el Rei es va negar a rebre la presidenta del Parlament Carme Forcadell per comunicar l'elecció de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, s'havia convertit ara en un abisme. El discurs del Rei, sense cap crida al diàleg, rebia crítiques fins i tot entre catalans contraris a la independència. Tornar a Catalunya era una tasca àrdua i requeria temps, tot i que també fermesa.
Però aquest temps, en el qual la iniciativa política havia d'ajudar a descongestionar l'ambient, no es podia allargar. Ni donar la sensació que el cap de l'Estat havia cedit davant la fogosa reacció de l'independentisme després d'haver dit en el seu discurs als catalans preocupats per la deriva que “no estan sols, ni ho estaran”. I encara menys quan alguns dels qui havien criticat el discurs a l'entorn del Rei, amb el desenvolupament dels fets, admetien la seva eficàcia. Una vegada establert el missatge d'emergència constitucional del 3-O, s'imposava rebaixar la intensitat i reprendre els beneficis mutus de la relació entre les administracions. Tornar a posar l'èmfasi en “el que ens uneix”.
Després de la intervenció de la Generalitat, mitjançant l'article 155 de la Constitució, la celebració de noves eleccions a finals del 2017 va propiciar un nou escenari a Catalunya. El mar de fons persistia, però l'escalada s'havia interromput i s'havien obert espais en el mapa polític que podien contribuir a desinflamar el clima. Era el moment de tornar, de reposicionar el Rei a Catalunya amb una presència freqüent i transmetre normalitat en la relació.
El sopar previ al Mobile World Congress va fer aflorar les tensions del primer contacte. El Rei, amb la Generalitat encara sense president, va patir el distanciament del president del Parlament, Roger Torrent, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, però va fixar posició i va enviar el missatge que sense lleialtat institucional l'important esdeveniment, amb els seus sucosos beneficis, podia deixar de fer-se a Barcelona.
L'elecció al maig de Quim Torra al capdavant de la Generalitat afegiria potència institucional al soroll. Torra atiaria el foc amb oportunitat, fins i tot acusant el Rei d'“avalar la violència policial” contra els votants del referèndum il·legal de l'1-O. Però la Zarzuela ja havia donat per acabat l'hivern que va venir després del 3 d'octubre del 2017 i havia reprès la iniciativa.
Des del Mobile World, el Rei ha visitat quatre vegades Catalunya. La d'aquest dilluns serà la sisena i la tercera amb el Govern del PSOE, que ha introduït les coordenades del diàleg i la llei per rebaixar la tensió i ha defensat el paper mediador del cap de l'Estat a Catalunya, on segons Sánchez “sempre ha bastit ponts”.
Una d'aquestes visites va ser el 17 d'agost, amb motiu dels actes de l'aniversari dels atemptats de Barcelona i Cambrils. En aquest nou clima, en el qual el Govern socialista ha renunciat a obrir “ni una via judicial més” contra els representants de la Generalitat o el Parlament, la pressió de l'independentisme sobre el cap de l'Estat es va reduir en bona part a altercats marginals i a una pancarta a la plaça de Catalunya que assenyalava que no era benvingut. Però el rebuig, atenuat en la superfície, no s'ha extingit i la pugna segueix viva amb els ulls posats en els resultats del nou escenari polític.
En un altre gest de consum intern, la Generalitat de Torra, que ja ha protagonitzat algun exabrupte, farà el buit al cap de l'Estat aquest dilluns. Ni tan sols enviarà cap dels seus consellers a la inauguració del congrés Gastech, un esdeveniment mundial dedicat al gas que reunirà 30.000 assistents i que es fa per primera vegada a Barcelona. La representació estarà a càrrec del director general d'Energia català, que juntament amb la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, acompanyarà el Rei.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.