Escalada de tensió pels llaços grocs

Una avioneta sobrevola aquest agost les platges de Catalunya amb una pancarta: “Les platges són de tots. A treure llaços grocs!”. És una campanya de l’associació España Ciudadana, vinculada a Ciutadans. El partit va iniciar el 27 de juliol una cadena d’accions per retirar simbologia independentista de l’espai públic; altres organitzacions de perfil constitucionalista estan actuant en el mateix sentit. Una de les conseqüències és el creixent nombre de conflictes que s’estan reproduint aquest estiu entre els col·lectius enfrontats.

Entre el juliol i l’agost hi ha hagut ja una vintena de topades entre partidaris de la independència i persones que retiraven del carrer iconografia independentista, sobretot els llaços grocs que simbolitzen la petició per alliberar els dirigents independentistes a la presó preventiva. L’últim incident es va produir aquest dissabte, quan una dona va patir una fractura en el nas a Barcelona després de ser presumptament agredida per un home que li va recriminar que retirés llaços al parc de la Ciutadella. No va haver detinguts i ambdues parts van expressar el seu desig de denunciar els fets. El marit de la dona agredida milita a Ciutadans. La passada matinada, a més, el periodista Arcadi Espada va ser denunciat per la policia municipal per manipular amb pintura un llaç gegant en una rotonda de l’Ametlla de Mar.

Fins llavors, els casos de més impacte mediàtic es van produir el 22 de juliol a Vic, quan un home va accedir amb el seu cotxe a la plaça Major i va atropellar un camp de creus grogues, i la matinada del 17 d’agost, quan els Mossos d’Esquadra van identificar un grup de 14 persones organitzat amb eines per retirar els llaços grocs de tres pobles de la província de Tarragona. El Departament d’Interior va anunciar accions contra ells per possibles “infraccions greus de la llei de seguretat ciutadana”. Un dels identificats és agent de la Guàrdia Civil. El col·lectiu denunciat per Interior respon al nom de Grupo de Resistencia Alta Tabarnia.

La majoria de situacions de tensió han estat protagonitzades per individus no organitzats. El cas més greu es va produir el 16 d’agost a Arenys de Mar quan un home va agredir amb un ganivet i va colpejar una persona que l’amonestava per arrencar llaços. L’home va ser detingut.

Tot i que han transcendit una vintena d’enfrontaments, el president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va dir dijous a Catalunya Ràdio que la policia ha registrat “durant els últims mesos” 200 incidents entre grups de persones retirant llaços i veïns que els increpen. “El problema de la retirada de llaços grocs és que hi ha gent que usa la violència per retirar-los. Alguns usen això per alimentar el relat de la confrontació social”, va valorar Mauri. Josep Costa (Junts per Catalunya), vicepresident del Parlament, va assegurar que a Catalunya “no hi ha una polèmica pels llaços grocs” sinó “un problema de violència al carrer de grups d’extrema dreta que reben cobertura política i mediàtica de l’unionisme”. Si bé s’han identificat accions puntuals protagonitzades per l’extrema dreta — el 23 de juliol es van enregistrar dos neonazis a Vic arrencant llaços i cridant consignes feixistes—, la gran majoria dels casos als quals es refereix la Generalitat no han pogut ser identificats com a tals: es tracta de grups d’homes i dones, d’edats diverses que, encaputxats i equipats amb cúters i pals amb unes tenalles en un extrem —per arrencar llaços en altura—, recorren carrers de municipis arrencant llaços i cartells.

Entre el juliol i l’agost hi ha hagut una vintena de topades

Molts d’aquests grups actuen sense que es produeixin enfrontaments: un col·lectiu denominat Segadors del Maresme ha fet publicitat a les xarxes socials de fins a set “operacions” nocturnes a l’estiu, a les províncies de Barcelona i Girona, en les quals no s’han produït conflictes. Els problemes sorgeixen quan els grups són descoberts i la reacció dels seus opositors és increpar-los i enregistrar-los. Això genera situacions de tensió com la viscuda la nit del 22 d’agost a Riudoms, quan una vintena de persones encaputxades, amb cúters i ganivets, van desfilar per aquest municipi de Tarragona arrencant simbologia independentista. L’alcalde de Riudoms, Josep Maria Cruset, va afirmar que “aquest és el resultat de la crida de Ciutadans a retornar la neutralitat al carrer”.

Ciutadans ha organitzat equips de simpatitzants per retirar llaços grocs a municipis com Sant Cugat, Figueres o el Masnou. A Reus, un grup de militants i regidors del partit van despenjar de la façana de l’Ajuntament una pancarta a favor de l’alliberament dels presos que va acabar amb empentes entre veïns i amb la intervenció de la policia. Ciutadans recrimina al Govern que no actuï contra la Generalitat, i fins i tot encoratja a desobeir els Mossos.

El PP, per la seva banda, ha estat menys actiu. El president del PP, Pablo Casado, va dir que un llaç groc en una institució pública és un “insult a la democràcia espanyola”. L’exdiputat popular Jordi de Juan va ser enregistrat a l’Escala arrencant llaços aquest agost mentre passejava el gos i un veí l’increpava.

Un home va agredir dissabte a Barcelona una dona que retirava un llaç

La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, ha afirmat que ni posar llaços grocs ni treure’ls pot ser considerat delicte per si mateix. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va rebutjar a finals de juliol prohibir els llaços en edificis públics perquè considera que l'entitat demandant, la plataforma per la unitat d'Espanya Aixeca't/Levántate, no va plantejar correctament com perjudica la simbologia independentista a la neutralitat institucional.