Aniversari dels atemptats de Barcelona
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

Les víctimes guanyen els agitadors

Fracassa el boicot a la presència del cap de l'Estat: hi eren totes les autoritats sense excepció

Pedro Sánchez i el Rei, durant l'homenatge.
Pedro Sánchez i el Rei, durant l'homenatge.Massimiliano Minocri

Les víctimes han aconseguit substancialment el que demanaven: “despolititzar” l'homenatge del primer aniversari. La petició s'ha satisfet perquè la cerimònia ha estat continguda, emotiva, sòbria. No hi ha hagut discursos que es poguessin interpretar en termes d'aprofitament partidista o de manipulació. I ha fracassat el boicot –previst inicialment, però que al final ha fet reculada– a la presència del cap de l'Estat: hi eren totes les autoritats, sense excepció. Com ha de ser.

Más información
Torra: “Em disculpo si les víctimes no s'han sentit acompanyades”
Desplegades diverses pancartes en contra del Rei i en record dels polítics presos

Davant d'aquesta potència d'arrossegament de les víctimes, han quedat relegades a un segon pla les conductes dissonants. Que diversos dirigents, com Quim Torra, llegissin els seus textos prèviament. Que els Comitès de Defensa de la República activessin la seva (testimonial) anunciada agitació divisòria. Que tinguessin el suport del president oficial de la Generalitat, en principi de tots els catalans; i la presència d'un diputat del partit puigdemontista. Que Òmnium o l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no compareguessin en solidaritat amb les famílies: on han deixat la proclamada “unitat del poble català”? Que una pancarta contra el Rei a la plaça de Catalunya (ha provocat residuals protestes espanyolistes) fes repuntar la conducta bifront del secessionisme: (freda) correcció en el protocol unitari; agitació de carrer –aquesta vegada de menor quantia–, fragmentadora.

Aquests episodis, tot i que s'han produït, no han aconseguit marcar la pauta de la jornada. Afortunadament, perquè als països civilitzats ningú trenca la unitat antiterrorista. Ni la seva visibilitat.

Això té cap importància? En té. La unitat, això és, la sintonia institucional, la complicitat dels partits i el suport unànime dels ciutadans no constitueixen només un consol per a les víctimes, tot i que també ho són. Envien, a més, un missatge polític molt útil contra els aspirants a terroristes: esteu aïllats, no trobareu ajuda, fins i tot els qui encarnen més discrepàncies entre si les aparquen si es tracta d'erosionar la vostra tètrica causa. Per descomptat que aquest missatge no impedeix la seva violència, ja que matar és massa fàcil. Però la dificulta, li treu oxigen. La deslegitima, evidencia la seva solitud. L'efecte, a pocs complau saber-se perdedor.

Per què les víctimes, amb raons substantives, han reclamat que es despolititzés l'aniversari? Per experiència pròpia de la politització indepe practicada fa tot just un any, l'única notòria. En la manifestació d'homenatge del passat 26 d'agost, nou dies després de la massacre, els serveis d'ordre de l'ANC van ser els qui van enquadrar la manipulació de l'acte antiterrorista mitjançant una emboscada de crits i xiulades contra el cap de l'Estat i a favor de la secessió.

Així que resulta fals que el boicot separatista al Rei tingui les arrels en el seu (millorable) discurs del 3 d'octubre, contra el cop parlamentari i la deriva cap a la proclamació de la secessió. Ho van iniciar abans les organitzacions sobiranistes. I ho va coronar Torra a Tarragona el 22 de juny, nou mesos després!

El motiu? Elemental. Desanimar Felip de Borbó a complir les seves obligacions constitucionals. Com la de saludar atentament en l'acte la dona de Joaquim Forn, conseller d'Interior quan van succeir els fets, i avui a la presó. Si no hagués vingut a Barcelona, se li hauria atribuït que aquesta absència simbolitzava aquest Estat presumptament hostil a Catalunya que encara propaguen certs estrategues de pagament.

Más información

Archivado En

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS