L’Ajuntament de Barcelona i les víctimes de l’atemptat demanen als partits que no polititzin els homenatges
La principal associació d'afectats exigeix a les formacions polítiques que facin una treva i no manipulin el seu dolor després de "haver-les abandonat"
Les víctimes de l'atemptat de Barcelona i Cambrils (Baix Camp) de l'any passat han exigit als partits polítics aquest dijous, un dia abans dels actes commemoratius, que en els homenatges facin una "treva" i "no manipulin ni polititzin el seu dolor, després d'haver-les abandonat". “Per favor, que demà sigui un dia de record i homenatge a les víctimes i que la classe política faci una treva i no utilitzi el dolor aliè per fer política”, ha afirmat Roberto Manrique, víctima de l'atemptat d'Hipercor, i portaveu de la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), que s'ha creat recentment. En la mateixa línia, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat en un missatge institucional que les víctimes siguin "les úniques protagonistes" dels actes.
En una roda de premsa a Barcelona en la vigília del primer aniversari dels atemptats, les víctimes agrupades a l'entorn de la UAVAT —que ha atès 150 afectats de la matança del 17 d'agost de l'any passat— han denunciat "l'abandonament" que diuen que han patit per part de les administracions central i catalana. "El Ministeri de l'Interior va mantenir oberta una oficina a Barcelona per atendre les víctimes entre el 22 i el 29 d'agost, quan els ferits s'estaven curant i encara s'enterraven els morts. Després van marxar, i la Generalitat no ha existit; l'únic que ens va poder proporcionar llistats per buscar les víctimes va ser l'Ajuntament de Colau”, ha assenyalat.
Manrique ha criticat, a més, que el procés deixés "en un segon pla" la tragèdia que van patir la capital catalana i Cambrils. "No s'ha assistit les víctimes, no s'ha permès que la ciutat fes dol”, ha lamentat el portaveu de l'entitat, que ha afegit que les víctimes es troben un any després “abandonades, incompreses i tristes”. En l'acte ha participat una víctima dels atemptats, Anna Cortés, que va veure la furgoneta a la sortida del metro de la Rambla. "A dia d'avui encara segueixo corrent”, ha dit Cortés, que ha lamentat les lesions psicològiques que l'atac li va causar.
La UAVAT ha atès des del febrer 150 víctimes directes i indirectes dels atemptats. En total, 182 persones s'hi han posat en contacte, de les quals el 89% té lesions psicològiques i el 63,7% requereix atenció psicològica en l'actualitat, segons ha explicat la supervisora de la unitat i psicòloga Elisa Micciola. La coordinadora de la UAVAT, Sara Bosch, ha criticat que en complir-se un any aquest divendres s'acabi el termini per ser reconegut com a víctima del terrorisme: “El dolor no té terminis”.
Divendres es compleix el primer aniversari dels atacs gihadistes a Barcelona i Cambrils. Per commemorar les víctimes i els seus familiars, diversos ajuntaments han preparat actes que començaran aquest dijous a la tarda a Alcanar (Montsià) i Ripoll, amb una gran presència de l'Executiu català. Les cerimònies s'estendran fins dissabte, després de les concentracions a Barcelona, Cambrils i a la presó de Lledoners, on es troba l'exconseller d'Interior Joaquim Forn. La seqüència d'homenatges segueix gairebé la dels atemptats, que es van cobrar 16 vides i van deixar centenars de persones ferides.
La Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme, que depèn del Ministeri de l'Interior, de moment ha tramitat 130 expedients de víctimes dels atemptats i s'han destinat 9,8 milions d'euros a indemnitzacions i ajudes. Segons ha informat Interior, ara hi ha un total de 407 expedients, tot i que se segueixen registrant sol·licituds de víctimes.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.