Una masovera experta en art per un dia

Els hereus de Julio Muñoz Ramonet –les seves quatre filles i els seus nets– han tornat a incomplir l'ordre del jutge, que els obligava a lliurar immediatament part de la rica col·lecció d'art —formada per unes 370 peces signades per Goya, El Greco, Fortuny, Sorolla o Rembrandt, entre molts altres— que la ciutat de Barcelona reclama després d'haver-la heretat el 1991. Aquest divendres han lliurat només 12 de les 22 obres previstes que conservaven en una finca familiar de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme). Les pintures han arribat al voltant de les 11.00 incomplint també tots els requisits del trasllat d'obres: les ha portat en furgoneta la persona que té cura del manteniment de la casa, sense la companyia de cap especialista en el desplaçament d'obres. Les esperaven al lloc que havia fixat el jutge: un dels edificis del carrer Muntaner que Julio Muñoz va deixar en herència a Barcelona. Res de caixes de transport, ni altres mesures de seguretat. Només estaven embolicades amb plàstic transparent. No se sap si per això una de les obres, Retrat d'una dama, de Baró de Gérard, ha arribat amb un tall enorme en un dels costats.

Les obres que s'han lliurat, sense ser grans peces –a diferència de la del Greco i la de Goya, que des del juny del 2017 estan en mans de la fundació municipal que gestiona el llegat–, porten la signatura d'Antoni Caba, Ernest Santasusagna, que signa una pintura del 1948 precisament de les noces de Muñoz Ramonet i la seva dona, Ommeganck, el citat de Gérard, i de Winterhalter. N'hi ha una d'atribuïda a Alonso Cano, una altra a Reynolds, un calvari anònim del segle XV-XVI i una altra pintura gòtica sobre la Consagració de Sant Agustí.

La resta de les pintures fins a 22 hauran d'esperar. La família Muñoz, que sempre s'ha caracteritzat per posar traves a la justícia i per no lliurar les peces, ha trobat un aliat inesperat en un error comès pel secretari judicial que va estendre l'acta amb el llistat de peces. “En copiar-la va saltar de línia i s'han quedat sis obres que no apareixen a la llista”, ha explicat Eudald Vendrell, l'advocat de l'Ajuntament de Barcelona en aquest llarg plet que ja fa 23 anys que dura. “S'havia acordat entre les parts que aquestes sis obres es lliurarien el dia 26, però l'advocat de la família ha trucat fa un moment i ha dit que no es lliuraran fins que no els ho torni a exigir el jutge”, ha afegit Vendrell a la porta de l'habitatge mentre els tècnics continuaven traient el plàstic a les pintures. “És una maniobra dilatòria més per part de les filles de Muñoz Ramonet. Un acte de mala fe, menyspreu i falta de col·laboració”, ha explicat el tinent d'alcalde Jaume Asens, convençut que “acabaran estant aquí més tard o més d'hora”. “Dilluns presentarem un escrit al jutjat per reclamar-les, establir una data de lliurament i demanar multes coercitives a la família per obstrucció a la justícia i desobediència”, ha explicat Vendrell.

El jutge també ha d'acabar de resoldre el litigi sobre quatre peces més que es reclamen, però que la família al·lega que no es corresponen amb les que apareixen als inventaris utilitzats en la reclamació. A principis d'any es va assegurar que una de les pintures s'atribuïa a Alonso Berruguete, però aquesta atribució ara s'ha perdut. “En una antiga relació apareixia aquesta autoria. Totes les obres estan pendents d'estudi”, asseguren des de la fundació municipal.

Les obres han tornat a viatjar una segona vegada, ja que van acabar dipositades al MNAC com les dues que les van precedir. “Allà seran examinades i sotmeses als tractaments necessaris de conservació. Tornaran quan la casa reuneixi condicions d'exhibició”, continua l'advocat.

Les pintures es trobaven fins avui a la finca de Ca l’Isard –tot i que la família de Muñoz Ramonet, que la va adquirir el 1951, l'anomena Els Cedres–, una casa d'estil neoclàssic de grans dimensions i dues edificacions annexes situades enmig de gairebé set hectàrees a l'entorn forestal del parc natural del corredor Montnegre de Llavaneres. En el seu testament de maig del 1991 l'industrial va llegar la finca a les seves quatre filles en “usdefruit vitalici i gratuït”, però no en propietat. I afegia que si les quatre germanes no arribaven a un acord respecte de les possibilitats d'utilització, cadascuna tindria dret exclusiu d'ús durant tres mesos a l'any, segons ho determinés el marmessor testamentari. Dotze dies després de morir, les germanes van impugnar les últimes voluntats del seu pare i ja apareixen com les administradores de la Inmobiliaria Llavaneras, SA., constituïda només per gestionar l'enorme finca d'Els Cedres.