_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Un dragó de Komodo no compta com a animal de companyia

Tenir un exemplar del cèlebre llangardaix indonesi a casa és un disbarat

Dragó de Komodo intervingut per la Guàrdia Civil a Cornellà.
Dragó de Komodo intervingut per la Guàrdia Civil a Cornellà.GUÀRDIA CIVIL
Jacinto Antón

Que la Guàrdia Civil hagi intervingut a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat) un dragó de Komodo indocumentat a un particular que el tenia de chef-d’ouvre d'una col·lecció realment acollonant de rèptils (vint), indica unes quantes coses.

La primera: que el comerç il·legal d'espècies és realment majúscul. Si pots aconseguir un animal com un Komodo, tan emblemàtic i popular, nadiu de quatre illes remotes d'Indonèsia, és que es pot arreplegar qualsevol bestiola en el tràfic clandestí. Què trobaran ara? Un velociraptor?

La segona: escolteu, quina gent més boja que hi ha pel món. Tenir a casa un dragó de Komodo –no ha quedat clar si l'amo del rèptil el tenia per vendre-se'l o perquè li fes companyia– són ganes de ficar-se en un bon merder. Als Komodo (Varanus komodoensis), qüestions legals i ètiques a banda –és una espècie protegida i considerada “vulnerable”–, cal tenir-los en un lloc segur, en instal·lacions adequades que només pot garantir un zoo. Són animals ben capaços de donar-te un disgust. No només perquè es fan molt grossos (arriben a mesurar més de tres metres i pesar 140 quilos), sinó perquè són de naturalesa esquerpa, agressius i voraços. I les seves mossegades són molt tòxiques, tot i que no se sap si és pels bacteris a la saliva o per un verí.

En el seu medi natural, a Indonèsia, devoren el que sigui, fins i tot preses grans com porcs salvatges, cabres i cérvols, i tampoc menyspreen la carronya. Fins i tot vaguen pels cementiris i se'ls ha atribuït desenterrar cadàvers (m'imagino que se li escapa a l'amo i el troben vagant per les tombes i me'n surt un relat de Stevenson). Estan confirmats atacs a éssers humans i en alguns casos van arribar a devorar les víctimes. L'any passat hi va haver un atac a un turista a Komodo i el 2007 un dragó especialment afamat (era temporada seca) es va llançar sobre un nen de vuit anys que estava fent les seves necessitats darrere d'un arbust i se'l va carregar.

El cas més notable d'atac és el que va patir el 2001 el llavors marit de Sharon Stone, l'editor Phil Bronstein, fan dels Komodos, que l'actriu va voler sorprendre pel seu aniversari (potser ja tenien de tot) regalant-li la possibilitat de visitar un exemplar al zoo de Los Angeles. Hi ha diferents versions sobre si l'animal va atacar l'editor perquè duia sabatilles de tennis blanques (que va confondre amb els ratolins que li donaven com a aliment) o bé va tenir un atac de gelosia per Sharon Stone, cosa que és comprensible fins i tot en un rèptil. Sigui com sigui li va clavar una bona queixalada al peu, l'actriu li va fer un torniquet amb una mitja (!) i va caldre suturar-li al fins llavors amant dels Komodos uns quants tendons. La Stone té una relació especial amb els dragons, ja que fa ben poc, al juny, va pujar a les xarxes socials una foto d'un Komodo passejant pel seu veïnat de Beverly Hills, que ja és difícil de veure.

El (ja no tan) feliç posseïdor del Komodo de Cornellà, que era manc (el dragó), guardava, a més d'una pistola de salva –tret que assenyala un perfil de domador de circ o més probablement de traficant–, altres bèsties poc recomanables, com una serp de cascavell (Crotalus atrox, cascavell diamantada) i un monstre granellut (Heloderma horridum, parent proper del Gila), extremadament verinós. També tenia quatre pitons, una boa, una serp de morro de porc, un parell de varans (cosins del Komodo) i dues serps Elaphe guttatus, serps del blat de moro americanes habituals dels col·leccionistes inexperts, com qui signa aquestes línies. Els animals intervinguts han estat dipositats al Zoo de Barcelona i en altres centres. No sembla que els hi vulguin donar en adopció...

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jacinto Antón
Redactor de Cultura, colabora con la Cadena Ser y es autor de dos libros que reúnen sus crónicas. Licenciado en Periodismo por la Autónoma de Barcelona y en Interpretación por el Institut del Teatre, trabajó en el Teatre Lliure. Primer Premio Nacional de Periodismo Cultural, protagonizó la serie de documentales de TVE 'El reportero de la historia'.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_