El Suprem condemna Espanya per incomplir l’acord de reubicació de refugiats de la UE

El Tribunal Suprem ha condemnat Espanya per haver incomplert la seva obligació de tramitar les sol·licituds d'asil de 19.449 refugiats procedents d'Itàlia i Grècia acordades per la Unió Europea el 2015. És la primera vegada que un tribunal nacional europeu condemna el seu propi país per no haver complert les seves obligacions de reubicació de refugiats. Les decisions comunitàries que va incomplir Espanya, per les quals se li va assignar un contingent de 19.449 persones entre el setembre del 2015 i el setembre del 2017, de les quals només va tramitar el 12,85% de sol·licituds, eren “vinculants i obligatòries”, adverteix el Suprem, que insta el Govern espanyol a continuar amb la tramitació en els termes en què es va preveure i “de conformitat amb els acords que s'adoptin”.

L'incompliment de l'acord per tramitar l'acolliment de refugiats va ser del Govern de Mariano Rajoy, però ara serà el de Pedro Sánchez el que hagi de complir-ho. El Suprem ha estimat parciament el recurs contenciós administratiu presentat per l'Associació de Suport a Stop Mare Mortum contra la desestimació, per silenci administratiu, de la petició formulada per aquesta associació el 21 d'abril del 2017 davant l'anterior Govern. L'organització demanava que es declarés que Espanya havia incomplert les obligacions acordades per la UE. L'advocat de l'Estat es va oposar a la sol·licitud i va al·legar que Espanya estava fent les gestions necessàries per reclamar i resituar els refugiats, però que el procediment era lent. A més, va demanar que es plantegés una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per aclarir si els tribunals nacionals poden controlar el compliment de les decisions d'emergència europees.

La Sala rebutja presentar aquesta petició davant del TJUE i entén que té competència per controlar l'activitat del Govern derivada dels acords europeus. El tribunal explica que la Comissió Europea té ampli marge de discrecionalitat sobre si l'assumpte s'ha de portar o no davant del Tribunal de Justícia, però com que no ha iniciat cap procediment a Espanya, el Tribunal Suprem pot examinar el cas.

Sobre el fons de l'assumpte, l'incompliment del contingent de sol·licituds d'asil que se li van assignar, la Sala recorda que Espanya es va comprometre a tramitar 13.086 sol·licituds provinents de Grècia i 6.383, d'Itàlia. Adverteix que, tot i que es preveia expressament la possibilitat que els Estats membres sol·licitessin una reducció de la quota de fins a un 30%, l'Estat espanyol va decidir no acollir-se a aquesta possibilitat, però no va tramitar ni el 13% de les peticions que li corresponien, segons les dades de l'informe de l'Oficina d'Asil i Refugi (OAR).

D'aquest informe es desprèn, afegeixen els jutges, que a data de 4 de març del 2018, sis mesos després de finalitzar el termini previst per la UE, de les 19.449 places que l'Estat espanyol estava obligat a oferir –i a resituar– únicament n'havia ofert 2.500 (1.875 de Grècia i 625 d'Itàlia), un 12,85% del total. Igualment, indica la sala, l'informe de l'OAR aportat pel Ministeri de l'Interior reconeix que, a data de 22 de març del 2018, l'Estat espanyol només ha resituat 235 persones des d'Itàlia i 1.124 des de Grècia; una quota de compliment inferior al 7%.

No obstant això, el tribunal admet que el Govern espanyol ha fet peticions a Grècia i Itàlia que "no han merescut la resposta obligada, la qual cosa posa en relleu un elevat índex d'incompliment en les tasques de coordinació que les decisions exigeixen per a un assoliment adequat dels seus objectius".