Condemnat a 5 anys i 8 mesos de presó l’exalcalde de Santa Coloma Bartomeu Muñoz pel ‘cas Pretòria’

L'Audiència Nacional ha condemnat a penes de fins a set anys i un mes de presó als 11 acusats en l'operació Pretòria, la trama de corrupció urbanística que va funcionar durant gairebé una dècada a les localitats de Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu de Llavaneres i Badalona, a la zona metropolitana de Barcelona. En una resolució de més de 1.300 pàgines, els magistrats consideren provats els delictes de tràfic d'influències, prevaricació administrativa, suborn, falsedat documental i blanqueig de capitals. I defineixen el principal implicat, Luis Andrés García, àlies Luigi i exdiputat del PSC, com a "aconseguidor", "facilitador" i "intermediari", a més de condemnar Bartomeu Muñoz, exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, a 5 anys i 8 mesos de presó.

Els jutges imposen la pena més elevada a Luigi: 7 anys, 1 mes i 27 dies de presó, així com una multa de 14,1 milions d'euros. També condemnen Macià Alavedra i Lluís Prenafeta, exconsellers de la Generalitat, però només a 1 any, 11 mesos i 27 dies. El tribunal els ha aplicat els atenuants de confessió i dilacions indegudes, després que tots dos arribessin a un acord amb la Fiscalia. Per la seva banda, la resolució preveu una pena de gairebé 5 anys i 8 mesos de presó per a Bartomeu Muñoz; de 2 anys i 3 mesos per a Manuel Valera; d'1 any i 10 mesos per a José Singlá; de 6 mesos per a Gloria Torres, Philip McMahan i Maria Lluïsa Mas; i de 5 mesos i 29 dies per a Manuel Carrillo. L'exregidor Manuel Dobarco ha estat condemnat a 8 anys i 6 mesos d'inhabilitació.

Segons la sentència, els acusats van teixir entre el 2002 i el 2009 tota una xarxa de corrupció a l'àrea metropolitana de la província de Barcelona per participar en diferents operacions urbanístiques i, en lloc d'afavorir l'interès públic, enriquir-se. "Buscaven l'obtenció d'elevats rendiments econòmics per a promotors i inversors particulars, propiciant importants beneficis i comissions", relata l'Audiència Nacional, que descriu també com van utilitzar per aconseguir-ho un entramat d'intermediaris, testaferros, empreses i comptes bancaris oberts en entitats situades en territoris off shore.

Luis García jugava un paper fonamental en aquesta xarxa. Després d'exercir com a diputat del PSC del 1980 al 1988, el socialista tenia "relacions personals fluïdes i d'antiga militància política amb diversos càrrecs públics" que li permetien exercir com a "aconseguidor". De fet, els jutges relaten que va participar en operacions als tres municipis i que s'encarregava de seleccionar els possibles inversors. Després, influïa per aprovar els canvis urbanístics que els beneficiaven, a canvi de comissions per a ell i els càrrecs públics i intermediaris que intervenien. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, va utilitzar la seva amistat amb l'alcalde per aconseguir un "domini fàctic sobre les decisions municipals, especialment en els expedients d'adjudicació de concursos i processos de modificació urbanística".

La sentència també detalla que Luigi va influir de la mateixa manera sobre el regidor d'Urbanisme a Sant Andreu de Llavaneres, i a Badalona ho va fer a través del conseller delegat de la societat pública Marina Badalona. En aquesta localitat va aconseguir que una finca edificable situada en un lloc estratègic del port passés a les mans d'inversors particulars que van obtenir una gran plusvàlua en la revenda.

Prenafeta i Alavedra es van unir a aquest entramat, "coneixedors dels contactes i influències" de Luigi. I, amb ell, van planificar i van executar "la gestió dels temps del desenvolupament urbanístic i de les adjudicacions”, segons descriu la sentència, que situa Valera com a home de confiança de García i administrador de les seves empreses. Els líders de la trama també van utilitzar les seves dones com a testaferros, a més de Gloria Torres i Philip McMahan.