El PSOE ofereix a ERC un lloc al consell de RTVE

El president de RTVE, José Antonio Sánchez, esgota aquest divendres el mandat legalment establert per exercir el càrrec sense que el Parlament hagi designat cap substitut. Per evitar entrar en una etapa de desgovern a la corporació, l'Executiu té previst renovar per decret llei la cúpula directiva amb l'elecció d'un nou consell d'administració. Els socialistes han ofert a alguns grups parlamentaris, entre els quals hi ha ERC, una plaça a canvi del seu suport.

La cessió de membres del consell d'administració no és una pràctica nova. La va aplicar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2006, quan es va formar el primer consell triat per una majoria qualificada al Congrés dels Diputats. Al PSOE corresponien quatre places en aquest organisme i en va cedir una a ERC i una altra a IU. Els tres grups van pactar que actuarien conjuntament en els assumptes relacionats amb la gestió del grup audiovisual.

Ara, el pla és formar un consell de transició, amb poder executiu, en el qual la majoria no recaigui en els grups que podrien bloquejar el funcionament de RTVE, segons fonts de la corporació. Es tractaria d'evitar que el PP i Ciutadans poguessin portar a la paràlisi la ràdio i la televisió públiques.

Els partits veuen “lògic” que canviï tot el consell, ja que l'actual té una representació extra del PP (ocupa sis de les nou places). La llei del 2017 amplia el nombre de membres a deu: sis triats pel Congrés i quatre pel Senat.

A l'hora de configurar el nou consell, ERC admet que ha rebut l'oferta de tenir un vocal en aquest organisme a canvi del seu suport al decret llei, tot i que encara no ha donat el vistiplau a aquesta proposta. Fonts dels republicans asseguren que decidiran en funció de la resposta que el PSOE doni al ple de dimarts a la seva moció que demana diàleg a Catalunya “sense condicions ni renúncies”.

També el PNB ha mantingut contactes amb la portaveu parlamentària socialista, Adriana Lastra, tot i que no li han traslladat una posició definitiva. Fonts dels nacionalistes consideren que la situació de RTVE “requereix una solució urgent” i que “el bloqueig no pot continuar” i s'han mostrat oberts a donar suport a “les propostes que generin consens i donin una resposta satisfactòria”. Respecte si el PNB estarà representat al consell, les mateixes fonts asseguren que “això ja estava parlat molt abans que Pedro Sánchez fos president”.

Lastra busca suports parlamentaris a un decret llei que es presenta com a alternativa a la manca de consens per impulsar un concurs públic a RTVE. Encara que el decret no requereix l'autorització prèvia del Congrés, sí que necessita que la Cambra el convalidi i ha de superar la barrera dels 176 vots.

Ciutadans, que va pactar amb el PSOE i Units Podem les bases del concurs públic, va canviar de bàndol la setmana passada en votar amb el PP a la Mesa del Congrés. El seu secretari general, José Manuel Villegas, es va desmarcar dijous de les pretensions del Govern de precipitar el canvi i va criticar que Pedro Sánchez vulgui “fer eleccions per dit a RTVE”. Per a Ciutadans, l'engegada del concurs sorgit de la llei del 2017 ja només depèn del vot de la Mesa del Senat.

Units Podem, que per proporcionalitat podria disposar de més d'un representant al consell de RTVE, encara no ha pres una decisió, segons Pablo Iglesias, que confia en “la bona voluntat del Govern per posar fi que la televisió pública sigui un aparell de propaganda del PP”.

Tampoc el PDeCAT, que admet no haver estat temptat a disposar de veu al consell, ha pres una decisió. “Haurem de veure el decret”, remarquen. Compromís, per la seva banda, està obert a avalar-lo.

Més ferma és la posició dels populars, que arremeten contra la idea mateixa del decret. El diputat Ramón Moreno va qualificar d'“ocurrència” que el Govern recorri a aquesta fórmula “per guanyar allò que no aconsegueix amb acords”. El PP critica així la mateixa sortida d'emergència que va aplicar el 2012 per poder nomenar només amb la seva majoria absoluta el president de RTVE després del bloqueig generat per la dimissió d'Alberto Oliart.

El PSOE va recórrer llavors al Tribunal Constitucional, que cinc anys després va avalar el canvi legislatiu en considerar que era urgent adoptar la mesura. La sentència conté un vot particular en funció de com, en suprimir l'elecció del president de RTVE per una majoria reforçada, es va privar les minories parlamentàries “de la capacitat d'utilitzar la negociació política per assegurar l'elecció plural”.