Els peatges de les autopistes caduquen el 2019 sense una alternativa clara

El temps de les autopistes amb barreres i peatges s'acosta a la seva data de caducitat. En poc més d'un any començaran a vèncer les concessions d'algunes de les carreteres de pagament més transitades de la xarxa viària, una cruïlla que afecta de ple Catalunya, territori que concentra un 20% dels quilòmetres de pagament que hi ha a Espanya. Els costos de construcció estan més que amortitzats però sense peatges s'obre un escenari d'incògnites sobre com gestionar les despeses de manteniment.

El desembre del 2019 s’acaba la concessió de l'autopista AP-7 entre Tarragona i Alacant, un tram de 370 quilòmetres que suporta una intensitat propera als 20.000 vehicles diaris. Serà només el preludi del que ha d’arribar perquè, l'estiu del 2021, serà el torn dels peatges que hi ha entre Tarragona i la frontera francesa: 250 quilòmetres d'autopista amb un volum de trànsit que assoleix pics d'entre 60.000 i 70.000 vehicles diaris en els trams del Baix Llobregat i el Vallès que són més propers a la conurbació de Barcelona. Per aquestes mateixes dates, el peatge de l’AP-2, entre el Vendrell i Saragossa, també desapareixerà. Totes elles són vies de pagament sota la titularitat del Ministeri de Foment però algunes de les que gestiona la Generalitat tenen idèntica data de caducitat. És el cas de la C-32, al Maresme, i de la C-33, entre Montmeló i Barcelona.

El mateix problema, diferent solució. La Generalitat i el Govern del PP xocaven a l'hora de decidir com administrar les vies de peatge una vegada quedin alliberades de la concessionària que les ha gestionat durant molts anys, això és, bàsicament, la companyia Abertis. El govern català mostra predilecció pel que es coneix com a model vinyeta, és a dir, abolir els peatges però implantar un sistema de pagament universal similar al que impera en alguns països del centre i el nord d’Europa. Fins i tot el president Quim Torra, que ha admès que en el seu moment es va saltar un peatge sense passar per caixa per apuntar-se al moviment de protesta "No vull pagar", hauria mostrat la seva conformitat amb el model vinyeta, segons afirma la conselleria de Territori. La taxa fixa de pagament és independent de l'ús que es faci de l'autopista i dels quilòmetres recorreguts i Territori avança que la tarifa se situaria en una forqueta "d'entre 40 i 110 euros", d'acord amb els preus dels països on ja s'aplica. La Generalitat preveu recaptar 1.000 milions d'euros anuals amb aquest sistema. El plantejament és que sigui un model homogeni per a tota la xarxa viària catalana, amb independència de qui sigui el titular de cada carretera. "No ens plantegem la coexistència de dos models", afirmen fonts de la conselleria. Malgrat que no tots els peatges tinguin idèntica data de caducitat, la conselleria de Territori indica que es treballa per aplicar la vinyeta de manera unitària a la fi de 2019. El secretari d’Infraestructures de la Generalitat, Ricard Font, ha assegurat que el model “serveix igual per a una Catalunya independent que per a una Catalunya autonòmica”.

No obstant això, la vinyeta no agrada a Foment. El ministeri ja ha deixat clar, de fet ho assegura des dels temps en què Ana Pastor era titular de la cartera, que les concessions no es prorrogaran. El PSOE també ha insistit que no procedeix allargar-les. No hi ha, però, un posicionament clar sobre quin model de gestió implantarà el ministeri. "En el seu moment es veurà quines són les fórmules més adequades", ha assenyalat a EL PAÍS un portaveu del ministeri. La lliure circulació de vehicles per vies ràpides es presenta com una opció irreal, i sembla més probable la possibilitat que, ja sigui a través d'un nou concurs o sota gestió directa de l’Estat, s'instaurin peatges més tous. A la companyia Abertis el model vinyeta li genera dubtes perquè trenca amb la regla de “qui contamina paga”. Salvador Alemany, president d’Abertis fins fa uns dies, havia vaticinat que la fórmula que adoptarà l’Administració central quan es decideixi a abordar un model per a les autovies s'assemblarà més a un pagament per ús que al pagament universal que defensa la vinyeta.