Hip-hop i música barroca per a la clausura del Peralada

La proposta artística que tancarà la 32 edició del Festival Castell de Peralada puja a l’escenari una fusió de gèneres insòlita. A Folia músics i ballarins s’uneixen en “una trobada sorprenent entre la música barroca, el ritme hip-hop i la dansa”, explica el coreògraf i director d’escena, Mourad Merzouki. La dansa del carrer es combina amb altres disciplines molt dispars, que van des del ballet fins a les tarantel·les (un ball popular del sud d’Itàlia). La composició musical, concebuda per Franck-Emmanuel Comte i executada en viu per vuit músics del Concert de l’Hostel Dieu, tampoc és aliena a la hibridació, i el repertori barroc s’entremescla amb músiques electròniques.

Després d’inaugurar amb èxit el Festival Les Nuits de Fourvière a Lió, la ciutat natal del coreògraf, Folia es podrà veure el 17 d’agost a Peralada gràcies a la col·laboració de tots dos festivals. La disparitat de disciplines que coordina l’espectacle durant una hora posa la mirada en un públic més jove, però també convida a tots els amants del ball, segons ha explicat l’organització.

Sense un fil argumental concret, Folia tracta sobre la bogeria dels homes al món. L’escenografia així ho suggereix a través de grans pilotes que a manera de globus terraqüis i altres astres van dansant juntament amb els disset ballarins. “La idea és que cada espectador s’expliqui la història que vulgui amb les imatges que jo els dono”, afirma Merzouki, que amb aquest espectacle ha perseguit “la presa de riscos, la confrontació i el diàleg amb l’altre”.

La violència, la tendresa o la seducció són algunes de les emocions que transmet la funció per posar en escena la folie (bogeria). No obstant això, el nom de l’espectacle no només fa referència a aquesta emoció, sinó també a un tema musical molt emprat en el període barroc. “La bogeria creativa és la que guia els artistes. Bogeries i folies són l’essència mateixa del nostre univers musical: un viatge des d’Itàlia fins al nou món”, afirma Comte.

Atreure tothom

Al coreògraf no li agraden les categories, “Per què no puc treballar amb un ballarí clàssic i un altre de contemporani?”. Merzouki, que va iniciar la seva carrera ballant hip-hop al carrer, explica que aquest ha estat el seu primer acostament al repertori barroc i que l’ha “seduït” perquè “es fa ressò dels bucles musicals que s’utilitzen en el hip-hop”. La seva intenció és que aquest ball no només tingui cabuda als carrers sinó que també es pugui representar en un teatre sense que això “traeixi” la seva essència: “el hip-hop pot atreure tothom, no només els joves dels suburbis”.

Mitjançant l’espectacle també busca donar “una visió diferent del que s’ha viscut aquests últims anys a França, a Peralada i a la resta del món”. De pares algerians, Merzouki explica que ha estat “dur” el que ha viscut al seu país durant aquest temps i per això té la necessitat de “donar una imatge positiva de la joventut francesa, que té molt a dir i compartir”.