Barcelona, ciutat de cooperatives

Feia 20 anys que el barri de Poble Sec no tenia una llibreria. Hi havia papereries, quioscos o galeries on es venien llibres, però des que els últims llibreters es van jubilar no hi havia cap lloc ampli en el qual fullejar tot tipus de llibres. Fins que l’estiu passat es van iniciar les obres en un local del carrer de Blai, i els veïns van començar a fer-se preguntes. Era una cooperativa que vendria llibres i que s’anomenava La Carbonera. El detall que fos una cooperativa no era petit: els tres socis que la van crear van prioritzar la responsabilitat social, els llocs de treball dignes i l’objectiu de teixir complicitats amb els veïns i altres entitats del barri. Això últim va ser immediat: “El barri ens va acollir molt bé des del minut u, ens vam presentar als veïns; el catàleg d’infantil i juvenil el vam fer amb els més joves del barri”, explica Carlota Freixenet, una de les impulsores del projecte.

La Carbonera és una de les cooperatives que han sorgit durant els darrers anys i que fan créixer un sector, el de l’economia social i solidària, que està en un moment dolç a Barcelona. Per bé que a la ciutat la tradició cooperativista és àmplia, aquestes empreses han avançat amb força arran de la crisi, i es reivindiquen com una resposta ètica davant l’escenari que va deixar la recessió. A Barcelona hi ha més de 4.700 iniciatives que treballen amb els criteris socials i solidaris: prioritzen les necessitats de les persones per sobre del lucre i fan prevaler la contractació indefinida, la paritat, la sostenibilitat, el canvi social i la presència al territori. Aquestes empreses representen ja el 7% del PIB barceloní i el 8% de l’ocupació. De totes aquestes iniciatives, 861 són cooperatives, un model que està en auge: només el 2017 se’n van crear 61, el doble que el 2015.

“Va ser una decisió purament política, gairebé de militància. Vam creure que fer una cooperativa era la millor manera de crear alguna cosa”, recorda Freixenet. “El que defensa l’economia social i solidària és que es poden fer les coses de manera diferent, sense buscar la plusvàlua que busquen altres empreses: la feina que fas ha de servir per millorar les condicions de vida dels treballadors i per estar a prop del territori”, argumenta.

Amb cooperatives de crèdit com Caixa d’Enginyers, cooperatives agràries, de consumidors (com la papereria Abacus o el cinema Zumzeig) o d’habitatge, com La Borda, el mapa de la ciutat està consolidat. L’auge ha estat considerable, i en alguns casos és una resposta a models polèmics de l’anomenada economia col·laborativa. Una de les últimes que s’ha creat ha estat Mensakas, una cooperativa de missatgeria que va sorgir d’exrepartidors de Deliveroo i que pretén fer una competència “ètica i amb llocs de treball dignes” a plataformes com Glovo, Deliveroo o Uber Eats. “El nostre objectiu és que tots els treballadors tinguin contracte indefinit i que ens serveixi per autoorganizar-nos”, va explicar un dels impulsors de la iniciativa, Oriol Alfambra.

Les Administracions s’han posat les piles i han començat a impulsar subvencions i programes d’incubació i acceleració d’empreses. Quan La Carbonera va anar a Barcelona Activa per demanar assessorament, la van redirigir a Coòpolis, una entitat que promou l’economia social. Ara Coòpolis està en un procés de transformació cap a una macroincubadora de cooperatives que rep l’impuls de l’Ajuntament i la Generalitat.