Cinc reposicions teatrals a Barcelona

Algunes per qüestió de dates; d'altres, per desinformació; unes quantes, perquè no quedaven entrades... La qüestió és que per la cartellera teatral de Barcelona han passat obres d'aquelles que no cal perdre's i ens les hem perdut. Les reposicions, però, són un recurs molt utilitzat per les sales de teatre. I, també, una garantia de qualitat: ningú no programa una obra que no hagi funcionat. Així, doncs, perquè no hi hagi excuses, el millor és que ens programem l'agenda, ens informem de la cartellera i correm per no quedar-nos sense entrades. Aquí us suggerim cinc muntatges absolutament recomanables. Si no els heu vist, ja trigueu; si els heu vist, segur que voldreu repetir.

Rebota, rebota y en tu cara explota

Agnès Amteus i Quim Tarrida porten al Grec el seu Rebota, rebota..., una duríssima i incontestable crítica de la situació de la dona. En una passarel·la se sobreposen insults (puta, porca, guarra..., el pa de cada dia); divertidíssims acudits masclistes; noms (de grans dones) que ni ens sonen; pel·lícules de princeses (que, possiblement, de fet, acaben violades); cançons cantades a tota velocitat (millor no pescar el missatge); tirallonga de casos documentats de violència (una part ínfima de la realitat). Es pot traslladar aquest relat inquietant, descarat, sincer a l'escenari amb sentit de l'humor, amb dignitat, amb mala llet? Sí, sí que es pot. Per això, després de fer-ho al Lliure, tornen a repetir. I que no parin! És necessari. Antic Teatre, 7, 8, 13, 14 i 15 de juliol.

Bodas de sangre

Tot és sublim en aquestes Bodas de sangre. L’autor, sempre vigent, sempre amb coses a descobrir-nos; l’espai, aquesta sorra de la Biblioteca, ara tan granadina; els personatges i els intèrprets, tan profunds els primers com els segons; la trama, tan dura, tan trista, tan noble; la música, tan propera i tan evocadora... Tot està a lloc, fins i tot el cavall (Juguetón), que creua l’arena com la mort. Oriol Broggi ha aconseguit una atmosfera idíl·lica que ens endinsa en la cruesa lorquiana amb tota la gravetat, acompanyat de música en directe: un senzill raspat de guitarra, una cançó, paraules cantades de Lorca o, fins i tot, un toc western amb l’harmònica acaben de tancar una obra rodona, Biblioteca de Catalunya, del 20 de juny al 28 de juliol.

Fairfly

La companyia La Calòrica en estat pur. Amb Fairfly torna a plasmar-nos una història sobre les injustícies laborals tan comunes i tan conegudes, ja, darrerament. Una història, per tant, propera i quotidiana. La situació, tristament coneguda, és la següent: un grup de treballadors rep la notícia que la seva empresa aplicarà un ERO en tota regla. Hauran de lluitar per defensar el seu lloc de treball, per descomptat. La feina és la feina, el més important en les nostres vides. O... potser no? Potser a aquests treballadors (altament qualificats, altament prescindibles) els cal un cop com el que reben per mirar de fer realitat els seus somnis? Una comèdia esbojarrada, crítica i àgil, marca de la casa. La Villarroel, del 23 de maig al 10 de juny. 

Be God Is

Música, teatre gestual, circ. Be God Is (bigotis, com qui diu) és una aposta delirant i divertida on tres joves artistes s'expliquen històries sense paraules, amb instruments, amb moviments i amb ganyotes en tenen prou per entendre's entre ells i per fer-se entendre pel públic. Històries encadenades amb ritme i amb gràcia, algunes vegades surrealista, altres, cabareter; totes, amb molt humor. Un equilibri molt difícil de trobar i que els tres actors (músics, pallassos, mims...) controlen en tot moment. Fa gairebé cinc anys que aquests bigotis corren arreu, acreditats per molts premis. Teatre Lliure de Gràcia, del 8 al 22 de juny.

Art

Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva tornen a plantejar-nos les qüestions filosòfiques sobre l'art que va escriure la francesa Yasmina Reza. Una pintura (una tela pintada de blanc)  adquirida per un metge, gran aficionat a l'art, per 200.000 euros obrirà un dilema entre ell i els seus dos millors amics. La versió de Miquel Górriz, una de tantes que se n'han fet en més de 30 llengües arreu del món (sense anar més lluny –en l'espai– la que va fer Flotats fa uns 20 anys), situa l'escena a Barcelona i en l'actualitat, cosa que apropa els personatges i l'acció encara més a l'espectador.  Teatre Goya, fins al 17 de juny.