Lliga i 5 Estrelles proposen Giuseppe Conte, un professor sense experiència política, com a primer ministre d’Itàlia

Giuseppe Conte, després de 78 llargs dies de negociacions i pactes insospitats, ha resultat ser la persona triada per guiar l'autoproclamat “Govern del canvi” format pel Moviment 5 Estrelles (M5S) i la Lliga. Professor universitari, 54 anys, exvotant d'esquerres i amb un absolut perfil tècnic —malgrat que es va negar repetidament a aquesta possibilitat durant les eleccions—, tindrà la missió d'executar els 38 punts de l'acord de Govern pactat per les dues forces antiestablishment. Un programa que marcarà el futur de la tercera economia de la zona euro i l'estabilitat de bona part dels seus veïns. Professor de Dret Privat a la Universitat de Florència, completament desconegut per a la majoria d'italians i per a un ampli sector acadèmic, es posarà al capdavant del país amb més canvis d'humor de la Unió Europea. El reben una prima de risc a l'alça (185 punts) i l'amenaça creixent d'una tempesta als mercats. El president Mattarella, que ha escoltat la proposta aquest dilluns a la tarda al Palau del Quirinal, donarà la seva aprovació definitiva aquest dimarts.

La primera vegada que la majoria d'italians van saber de Conte, divorciat i pare d'un fill de 10 anys, va ser l'1 de març, quan el líder de l'M5S, Luigi Di Maio, va muntar una posada en escena electoral per presentar el suposat equip que governaria Itàlia si guanyaven les eleccions. El nou primer ministre estava en aquell esquema destinat a ocupar la cartera d'Administració Pública, Meritocràcia i Desburocratització, però no és afiliat al partit. “Té un rol molt ambiciós, el d'aconseguir que l'Estat faci menys lleis”, va anunciar Di Maio. Una mica incòmode, va iniciar el seu discurs reconeixent que com a jurista sabia que aquella escenificació no conduïa a res seriós i que seria el president de la República, Sergio Mattarella, tal com assenyala la Constitució, qui prendria la decisió oportuna en el seu moment. Aquest dilluns a la tarda, l'última que passava tranquil·lament com a professor, ha tornat a sentir com cruixien les normes constitucionals quan li han imposat el seu nom a Mattarella sense deixar-li cap més opció que la d'assentir, com si fos un notari.

Nascut a Volturara, a la regió meridional de la Pulla, Conte viu actualment a Roma, on té un bufet d'advocats, i és professor de Dret Privat a la Universitat de Florència. El nou primer ministre —serà el número 65 que vegi Itàlia en 72 anys— ha forjat la seva carrera acadèmica en prestigiosos centres com Yale, la Sorbona, Cambridge o la NYU. El seu full de serveis universitaris impressiona. Quan va fer oposicions per a un càrrec al Consell de Presidència de la Justícia Administrativa va enviar un currículum de 18 pàgines. I no va exagerar ni una coma, expliquen els qui l'envolten. Aquesta és una de les bases d'una candidatura amb un perfil intel·lectual sòlid, bon coneixement d'idiomes i elegància i sobrietat expositiva. No obstant això, Conte és un desconegut per a la immensa majoria dels ciutadans i per a tota la classe política del país. Un tecnòcrata, en suma, de perfil molt més marcat que l'ex-primer ministre Mario Monti, a qui l'M5S i la Lliga sempre han injuriat per aquest motiu.

El nou primer ministre, expert en administració concursal d'empreses en crisi, va entrar en contacte amb el Moviment 5 Estrelles a través del diputat florentí i íntim de Di Maio, Alfonso Bonafede (que sona aquests dies com a ministre de Justícia), i de seguida va assimilar l'ideari de la formació. “En el passat vaig votar l'esquerra. Avui penso que els esquemes ideològics del segle passat ja no són adequats. Crec que és més important valorar l'obra d'una força política sobre la base de com es posiciona en el respecte dels drets i les llibertats fonamentals. També sobre la capacitat d'elaborar programes útils per als ciutadans”. Di Maio, a la sortida de la seva trobada amb Mattarella, ha assenyalat que se sent orgullós perquè "és un home que ve de la perifèria d'Itàlia", al·ludint al seu origen meridional.

El problema és que Conte no només depèn de l'M5S, els qui l'han proposat. El nou primer ministre cau com un meteorit enmig d'un complicat equilibri de forces entre el Moviment 5 Estrelles i la Lliga, que mantindran una relació previsiblement inflamable ateses les seves posicions antagòniques sobre tantes coses. La gran pregunta ara és si serà capaç d'imposar el seu criteri, si tindrà autonomia real per prendre decisions o serà un simple testaferro col·locat per executar el contracte signat, com probablement desitgen Di Maio i Salvini, dos líders amb una forta personalitat que difícilment acceptaran un rol secundari. Però, com explicava T. S. Eliot en Assassinat a la catedral, el poder i les institucions fan canviar qualsevol i és difícil pensar que una vegada els acariciï, deixi manipular-se.

El nou primer ministre cau com un meteorit enmig d’un complicat equilibri de forces entre l’M5S  i la Lliga

Conte, si no hi ha més sorpreses, haurà de pilotar el Govern del canvi. Però algunes coses no seran tan diferents al que ha vist Itàlia en els últims anys. A més de tenir un perfil tècnic (serà el primer de la història que no té ni un sol dia d'experiència en política), serà el cinquè primer ministre consecutiu des del 2011 que no han triat els italians. Una situació que l'M5S havia criticat repetidament i de la qual havia fet bandera contra les suposades martingales democràtiques de l'establishment. L'última persona que va governar Itàlia passant per les urnes, i això diu molt, va ser Silvio Berlusconi, que aquests dies es reivindica com l'únic capaç de gestionar la complicada situació del país.

Una vegada decidit que l'M5S, amb gairebé el doble de vots a les últimes eleccions que la Lliga, seria qui decidiria el nom del primer ministre, Conte era l'única possibilitat d'acord. El mite del professor torna recurrentment cada vegada que Itàlia dubta amb una classe dirigent que comença a mirar cap a una altra banda. Giovanni Orsina, professor de la universitat LUISS, la mateixa on Giuseppe Conte va impartir classe fins al 2012, no n'havia sentit a parlar. El problema, creu, és el quadre de presa de decisions que es crearà ara entre els dos partits i un primer ministre encapsulat al mig. “Estem entrant en un univers desconegut, nou. Dos partits fan un acord d'aquest tipus i, com que cap dels dos pot governar, com que no hi ha reserves de classe dirigent, es tria una persona amb un extens currículum acadèmic, però completament estranya al món polític. No s'entén quin tipus de primer ministre pot ser. Vist des de la lògica de la política de sempre, no hi ha dubte que és una bogeria. Però la lògica de sempre ja no serveix”.