Santiago Rusiñol, a través del dogma i la llibertat, al TNC

Santiago Rusiñol sabia on posar el dit per pressionar les nafres que més incomodaven la societat catalana del seu temps. La seva mordacitat, agudesa i, sobretot, el seu “compromís crític contra la invenció de veritats col·lectives i la seva instrumentalització política” l'han convertit en l'epicentre patrimonial de la nova temporada del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). A través de la seva figura i els conceptes de dogma i llibertat es vertebra la programació 2018/2019, que pretén ser una “una reflexió essencial sobre la llibertat artística” i contra l'actual situació política que “utilitza la creativitat per servir l'adoctrinament”, va explicar Xavier Albertí, director artístic del TNC.

L'espectacle que inaugura la temporada a la Sala Gran serà precisament l'obra de Rusiñol Els Jocs Florals de Canprosa, sota la direcció de Jordi Prat i Coll. Aquesta paròdia dels Jocs Florals va provocar un gran escàndol quan es va estrenar, a principis del segle XX, per la seva crítica cap a aquest esdeveniment literari que s'havia convertit en un vehicle propagandístic del nou catalanisme.

La lectura ideològica està servida. El procés va sobrevolar la presentació i al final va sortir a col·lació: “Tots els espectacles parlen d'alguna manera del moment polític que vivim”. Les vendes, en canvi, no s'han vist perjudicades pel context i el nombre d'espectadors creix (el d'espectacles també, de 24 a 27), a causa de la “mirada ideològica sobre la realitat al servei del públic” que proposa el TNC amb la seva programació, segons Albertí.

Destaca la presència de la companyia de “moda” Peeping Tom, gràcies a una coproducció entre el TNC i el Grec. El seu espectacle Kind, la tercera part de la trilogia sobre la família que va començar amb Mare i Pare, se centra ara en els fills a través del llenguatge corporal. La dansa també està present amb NOM, de Cesc Gelabert, i Bach Project, de Mal Pèl, que continuen “la seva dinàmica de reflexió al voltant de la música de Bach”. La proposta se centra en l'obra musical del pianista de jazz Donen Tepfer, que proposa combinar les Variacions Goldberg amb les seves improvisades variacions.

La fins ara coneguda com a Treballs d'amor perduts, una de les comèdies més primerenques de Shakespeare, passa a ser Afanys d'Amor perduts sota la direcció de Pere Planella. Amb aquesta obra se celebra el 50 aniversari de tasca creativa d'aquest director, un dels fundadors del Teatre Lliure i de Zitzània Teatre.

Altres clàssics programats són l'obra d'Anton Txèkhov, El jardí dels cirerers, amb Carmen Machi i dirigida per Ernesto Caballero, i la de Bertolt Brecht que dirigirà Oriol Broggi La bona persona de Sezuan, “un meravellós conte filosòfic al voltant de la figura d'una prostituta”, en paraules d'Albertí.

L'auto sacramental de Calderón de la Barca El gran mercado del mundo és l'espectacle que millor representa el concepte de dogma. El mateix Albertí és qui dirigeix l'obra en castellà: “Vaig decidir viatjar a través d'un gènere dramàtic sobre el qual no tinc la més mínima idea d'articular escènicament i això em fa una certa gràcia”. La resposta de Calderón a la contrareforma articula la peça, però hi descobrirem un autor “molt menys contrareformista del que la història diu”. Un altre dels plats forts el cuinarà Sergi Belbel, que estrenarà Kassandra, una potent obra política interpretada per Elisabet Casanovas.

El finançament rebut de l'Administració per a la temporada és el mateix que en la passada perquè els pressupostos estan prorrogats, segons la directora executiva del TNC, Mònica Campos. No obstant això, els preus de les entrades, que ja estan a la venda a la web del teatre, s'han incrementat lleugerament després de diversos anys intactes.