Els exconsellers temen que tornar a formar part del Govern els compliqui la situació judicial

El president de la Generalitat, Quim Torra, va anunciar dimarts la seva intenció de restituir en els seus càrrecs els exconsellers que van ser destituïts pel Govern central després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a finals d'octubre. La proposta de Torra —el primer acte del nou president ha estat visitar l'expresident Carles Puigdemont a Berlín— ja s'està debatent per part dels equips jurídics dels polítics destituïts i alguns consideren que acceptar-la afectaria negativament els interessos dels seus defensats. De fet, els exconsellers d'ERC, llevat de Toni Comín, fugit a Brussel·les, van tancar ahir la porta a aquesta opció.

“Tots els consellers destituïts pel 155 que vulguin tornar hi tenen tot el dret”, va dir Torra en roda de premsa a Berlín. “Hem començat a parlar amb els consellers i prendrem una decisió en les properes hores”, va afegir el nou president, que va qualificar d'“il·legal” la destitució dels exconsellers i altres càrrecs de confiança per part del Govern central.

La idea de la restitució neix pràcticament morta. Dels 12 consellers que tenia el Govern anterior, cinc ja s'han mostrat contraris a tornar al càrrec: des d'ERC asseguren que Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Serret i Carles Mundó (tots a la presó o fugits, excepte Mundó) no repetiran, argumentant que volen “que els seus successors tinguin les mans lliures en aquesta nova etapa”. La incògnita és què farà Toni Comín. L'extitular de Salut, que està a l'expectativa del que la justícia belga decideixi sobre la seva extradició, s'espera primer a saber la decisió dels exconsellers de Junts per Catalunya.

Els extitulars d'aquesta formació, Jordi Turull i Josep Rull, reclosos a la presó d'Estremera, van mantenir ahir una reunió amb el seu advocat, Jordi Pina, per analitzar les repercussions que podria tenir per a ells el seu hipotètic retorn al Govern. La defensa considera que tornar a aquest escenari polític pot perjudicar els seus interessos en la causa que instrueix el jutge Pablo Llarena al Tribunal Suprem. La decisió definitiva, no obstant això, encara no s'ha pres.

Es tracta d'un debat que ja s'havia abordat, per exemple, quan es van confeccionar les llistes electorals per als comicis del 21-D. El dubte era el mateix —com la participació en política podia jugar en contra dels líders independentistes davant del jutge—, tot i que finalment només l'exconsellera Meritxell Borràs va rebutjar entrar a les llistes de Junts per Catalunya.