Venècia estrena amb polèmica els torns per restringir l’entrada de turistes

Alguns fan broma a Venècia que ara ja només falten els ninots de pelfa per sentir que estan en un autèntic parc temàtic. La ciutat va estrenar dissabte els nous torns per regular els fluxos de visitants que accedeixen en temporada alta a les zones més delicades de la ciutat, la llacuna de la qual porta temps amenaçada per l’afluència descontrolada de turistes. Perquè Venècia, amb els seus 50.000 habitants, rep anualment 30 milions de persones. De manera que l’alcalde de la ciutat, Luigi Brugnaro, ha decidit col·locar quatre controls d’accés: dos a la plaça de Roma, abans del pont de Calatrava, i dos més davant de l’església dels Scalzi. Quan l’afluència no es pugui assumir, es tancaran.

Más información

“La solució al turisme de masses? Cocodrils als canals de Venècia!”

Un restaurant de Venècia cobra 1.143 euros a quatre japonesos per un àpat

L’alcalde, que va sorgir d’una llista cívica de centredreta i és propens a les polèmiques mediàtiques, està molt satisfet amb la seva idea. “És la primera vegada que s’intenten regular els fluxos a Venècia. Evidentment, cometrem molts errors i rebrem moltes crítiques, però ara per ara està funcionant tot perfectament”, va assenyalar dissabte. Amb tot, poques hores després la revolta d’alguns ciutadans i de grups d’esquerra extrema ja havia esclatat. Un dels torns, el que està davant del pont de Calatrava, va ser arrencat i uns 30 manifestants van aparèixer amb pancartes on es podia llegir: “Venècia no és una reserva, no estem en perill d’extinció”.

Però la realitat és que alguna cosa amenaça seriosament la seva ciutat. Mentre segueixen augmentant les visites turístiques —especialment pel fenomen dels creuers, que l’any passat van desembarcar 2,5 milions de persones—, la seva població ha caigut dos terços des de mitjans del segle passat. I, tot i que també és fruit dels estralls generats per l’aigua alta —les marees que neguen els punts més baixos de la ciutat—, el turisme massiu i la corrosió del teixit comercial i social de la ciutat que causa són els principals factors. Avui la població segueix disminuint a un ritme de 1.000 resistents a l’any, una velocitat alarmant per mantenir l’equilibri social. Però la crítica a la mesura subratlla que Venècia va rebre 10 milions d’euros durant el mandat de Renzi perquè regulés els fluxos de manera enginyosa, no tallant els accessos ara que ja és massa tarda.

La mesura presa per Brugnaro, que s’uneix a la restricció de l’arribada de creuers de grans dimensions a la llacuna, respon a l’amenaça de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) d’eliminar Venècia de la llista de ciutats patrimoni de la humanitat. Des de llavors, la ciutat intenta controlar els efectes de les arribades massives de turistes, que també han fet incrementar el nombre d’estafes i han fet caure els principis de qualitat de l’oferta de comerços del centre.