El millor despertar de Messi, davant el Leganés

Encara que al Barça li ha vingut la pressa per guanyar la Lliga, no perd de vista la final de Copa ni la Champions. Així s'explica l'alineació que va muntar Valverde contra el Leganés. Absent Busquets, van descansar Umtiti, Jordi Alba i Iniesta i van entrar Vermaelen i André Gomes mentre Sergi Roberto passava a ocupar el lateral esquerre per la baixa de Digne. Al tècnic no li ha d'agradar la defensa de tres, escarmentat com va quedar en el partit de tornada de la Supercopa, i no té objeccions a disposar un doble pivot amb Rakitic i André Gomes si per les bandes ataquen Coutinho i Dembélé. Ningú es va queixar en el Camp Nou.

No és que l'entrenador renegui del 3-4-3, un dels recursos més genuïns de l'escola blaugrana, i prefereixi el 4-2-4 al 4-3-3 que identifica l'ADN del Barça. Valverde atén al moment de forma del seu planter, al rival que té al davant, al dia de partit i procedeix amb la formació sense pensar en números de telèfon, com diria Menotti, ni a trair l'estil ni a faltar a Cruyff i Guardiola. Ha entès el barcelonisme que des de la fugida de Neymar s'imposa guanyar els caps de setmana i recuperar les forces i l'ànim per a la Copa d'Europa, i més si pel camí es creua el Madrid de Cristiano.

L'afició va estar amable amb l'equip i mimosa amb Messi. No hi ha missió impossible per al Barça si compta amb la millor versió del 10. I davant del Leganés va reaparèixer el de Rosario armador i golejador, el davanter fantàstic, després d'hivernar amb l'Albiceleste. Messi va coronar amb dos punts una mitja hora de futbol preciosa en el Camp Nou. Els blaugrana no van deixar d'atacar amb un joc vertiginós i profund, tibant en la pressió i delicat en la passada, molt fluid i ambiciós, impossible de defensar per a la saga de Garitano. El ritme barcelonista va sotmetre a un cruel desgast al Leganés.

No hi havia temps per perdre ni per especular en vigílies de viatjar a Roma. Anava la pilota molt ràpida, el toc era precís, hi havia continuïtat en les jugades i les oportunitats se succeïen a l'àrea de Cuéllar. Vestit de franctirador, Messi va buscar la falta que més li afavoria per distància i posició i va transformar el cop franc amb força i col·locació, a mitja altura, al costat del pal esquerre de l'arc. I després, en la seva versió de futbolista total va combinar amb Dembélé i va esperar la passada filtrada de Coutinho per posar el 2-0. El meravellós joc col·lectiu no podia tenir millor punt i final que el de Messi.

Assegurada aparentment la victòria, el Barcelona es va relaxar i va deixar el partit a peus del Leganés. El planter de Garitano es va animar fins al punt de disputar la pilota i el partit als nois de Valverde. Messi descansava i els volants blaugrana ja no disputaven les pilotes dividides, circumstància decisiva per entendre el gol de El Zhar. No va arribar a temps Piqué i el tir creuat de l'atacant del Leganés va superar Ter Stegen.

Va haver-hi un moment de sorpresa i després de preocupació en el Camp Nou. Fins i tot Luis Suárez va haver d'exercir de central més que de davanter centre per despenjar centrades i faltes a l'àrea del Barcelona. Fins que va despertar Messi. El 10 es va activar quan va veure que la pilota rondava davant Cuéllar després d'una arribada de Semedo i el control posterior de Rakitic. El cuir va arribar a Dembélé i la passada de l'extrem va acabar en el braç del 10. Va interpretar l'àrbitre que no hi havia voluntarietat en l'acció i el de Rosario va controlar la pilota i la va tocar sobre la sortida de Cuéllar. El tercer gol de l'argentí va acabar amb el suspens i va reforçar la moral del barcelonisme amb vista a la Copa i a la Champions.

La Lliga es dona per descomptada en el Camp Nou.