Solfeig als passadissos del metro

Els passadissos de l'estació d'Universitat del metro de Barcelona són un no parar de viatgers concentrats en un transbord quotidià. Al mig del vestíbul, la rutina s'ha trencat. Pel passadís segueixen circulant maletes amb rodes, talons, turistes i presses. Algú ha omplert la part central de cadires, la majoria òrfenes d'ocupants. Davant d'aquest improvisat auditori una taula ocupada per dos professors de música: Bartolomé García-Plata i Cesc Pascual tenen assignada la complicada missió de seleccionar els músics que alegraran els matins, les tardes i les nits del suburbà de la capital catalana.

La cantant d'Ulldecona Mia Fuentes és la primera a actuar. Presenta un extens repertori. Comença amb una cançó de la britànica Adele, segueix amb Llença't, de Lax'n Busto, i acaba amb una peça composta per ella, Benvolguda amiga. “M'ha anat bé, estic feliç”, comenta. Fuentes ja ha publicat un disc, té un altre en camí i la seva passió és el teatre musical. Com en la vida no s'aconsegueix tot a la primera, sobreviu impartint classes d'anglès. “Me'n vaig, m'espera un alumne”, s'acomiada.

García-Plata i Pascual escolten amables. “Als 50 candidats d'aquesta edició els demanem un mínim de repertori i valorem conceptes com la musicalitat, la varietat, l'eficiència musical, l'afinació, laposada en escena…”, remarca el primer.

Fa 17 anys que es fan aquestes seleccions. “Una vegada em vaig negar a valorar un candidat perquè no podia qualificar algú que m'havia superat amb escreix. Lamentablement, també he vist el contrari. Una dona ens va dir que el seu fill estava malalt i ens va portar un vídeo on se'l veia fent playback”, recorda.

És el torn d'Ana Ildis, una brasilera que porta una dècada component. El seu repertori està replet de cançons pop i salsa en portuguès. No pot faltar l'Ai se eu te pego. “Fa una setmana que va morir la meva mare però la vida continua i estic aquí, contenta”, explica.

El president de l'Associació de Músics de Carrer (Amuc-BCN), Rubén H. —justifica la inicial del seu cognom remarcant que tothom el coneix per “H”— assegura que hi ha 600 membres en la seva organització. “Actius només un centenar. Avui es presenten cinquanta artistes més però ha de quedar clar que això no és un càsting, és una prova. Hi ha lloc per a tots al Metro sempre que aconsegueixin els mínims que marquen els professors”, informa. H afirma que la seva associació, “assembleària”, tracta d'igual a igual TMB. “Tenim 38 punts on cada dues hores van rotant els nostres músics. El següent pas és aconseguir poder tocar, amb permisos, dins dels vagons com es porta dècades fent”, manté. El president afirma que gràcies a aquesta col·laboració la conflictivitat s'ha reduït “dràsticament”. “Hi ha una o dues queixes a l'any i normalment perquè algun passatger ha cregut que el volum d'algun artista era inadequat. Abans, hi havia moltíssims més problemes relacionats amb els serveis de seguretat”. H sap que ningú pot guanyar-se exclusivament la vida tocant al carrer: “Com a molt, en un mes, aconsegueixen la meitat del salari mínim”.

Joana Jové té 19 anys i és de Vilanova de Segrià (Segrià). L'any passat va abandonar el seu poble i va arribar a la ciutat a estudiar Psicologia. “M'encantaria tocar al metro. Un lloc on el músic i l'espectador estan al mateix nivell”. La vida en el bescanviador d'Universitat continua quan Jové llisca els seus dits per la guitarra.