Un jutge anul·la l’adhesió de Terrassa a l’AMI per “il·legal”

Un jutge ha anul·lat la incorporació de Terrassa (Vallès Occidental) a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) perquè veu "il·legal" l'adhesió d'un ens local a una entitat que tingui com a finalitat la independència, ja que el col·locaria en l'"impossible lloc" d'incomplir la Constitució. A la sentència,el titular del jutjat contenciós administratiu número 9 de Barcelona dóna la raó a Societat Civil Catalana (SCC) i anul·la la resolució aprovada al juliol del 2015 per l'Ajuntament de Terrassa per adherir-se a l'AMI, una entitat sobiranista que agrupa més de 800 municipis i institucions locals.

El jutge conclou que és "il·legal" l'adhesió per part d'una entitat local "a una associació que tingui com a finalitat la independència de Catalunya", com és el cas de l'AMI, ja que "no és possible que un ajuntament o entitat local, com a tal i amb plena vulneració de la Constitució, participin de l'exercici d'aquesta finalitat".

Segons la resolució judicial, considerar la independència de Catalunya com una finalitat d'"interès comú" suposa "ignorar que es tracta d'un tema notòriament polèmic i sobre el qual no existeix, en absolut, un consens". "Es tractaria, en tot cas, d'una finalitat d'interès comú dels representants polítics que decideixen l'adhesió a l'associació, però de cap manera és una finalitat d'interès comú dels veïns de l'ens que s'associa, al prendre clarament partit per una opció política en detriment de l'altra opció, en una matèria que no pertany a l'àmbit de la competència local", sosté.

Societat Civil Catalana va recórrer a la justícia perquè s'anul·lés l'adhesió de Terrassa a l'AMI en considerar que el Consistori no tenia competència per sumar-se a una associació que el seu fi bàsic no té connexió amb les competències dels ens locals, i per vulneració dels principis constitucionals. El jutjat li ha donat la raó en sostenir que, amb l'adhesió a l'AMI, el consistori ha "instrumentalitzat" l'ens local en prendre una decisió que "excedeix i desborda clarament" el dret a la llibertat d'expressió i d'acció política, "al disposar recursos públics per portar a terme finalitats contràries a l'ordenament jurídic".

El jutge reconeix que els polítics poden utilitzar les institucions de les quals formen part per expressar la seva pròpia posició política, encara que adverteix que disposar recursos per a una finalitat que contravé la Constitució "excedeix i desborda" la seva llibertat d'expressió.

La sentència ressalta que l'AMI no ha aportat cap prova en el procediment que tingui cap altra finalitat que no sigui la independència de Catalunya, per això entén que els ajuntaments que es vulguin associar disposen d'altres entitats municipalistes per defensar els seus interessos comuns.

En un comunicat, Societat Civil Catalana ha valorat de forma positiva aquesta resolució i ha assegurat que la incorporació de municipis a l'AMI "no contribueix en absolut a la creació de marcs de convivència, concòrdia i seny" que impulsa l'entitat per intentar solucionar el "conflicte polític i social" a Catalunya. Per a aquesta entitat, l'adhesió a l'AMI "només comporta la generació de més odi i divisió" entre els catalans.