El bloc constitucionalista es manté dividit en la nova etapa
Inés Arrimadas no intentarà ser candidata a la Generalitat
Ciutadans es va reafirmar ahir, malgrat la convulsa crisi que viu l'independentisme, en la seva estratègia de no proposar Inés Arrimadas com a presidenta de la Generalitat. El partit taronja va guanyar les eleccions del 21 de desembre però no té els suports perquè la seva candidatura sigui possible. Carlos Carrizosa, portaveu de Ciutadans, va afirmar que Jordi Torrent, president del Parlament, ha de proposar un candidat “lliure de càrregues judicials”. “N’ha proposat tres inviables i ha de plantejar-ne un que ho sigui", va dir. El Govern confia que Junts per Catalunya i ERC formin Govern i es rebaixi la tensió.
La investidura de Jordi Turull ha resultat fallida però ha tingut la particularitat que ha activat el rellotge de les possibles eleccions. Si els grups independentistes no són capaços de formar Govern d’aquí a dos mesos, Mariano Rajoy haurà de convocar uns nous comicis que se situarien el 15 de juliol. Carrizosa va instar Torrent a proposar un candidat viable després dels tres intents: Carles Puigdemont, fugit a Bèlgica; Jordi Sànchez, a la presó i ara Jordi Turull. “Han de deixar de fer el número i plantejar-ne un de viable”, va afirmar en declaracions a aquest diari. La possibilitat que Arrimadas es postuli està descartada: suma només 58 diputats —els 36 seus més els del 16 PSC i 4 del PP— i es quedaria molt lluny de la majoria absoluta, fixada en 68 escons. Catalunya en Comú sempre ha dit que no la investiran i la seva posició és irreversible.
Membres de Ciutadans van recordar ahir, a més, que una eventual candidatura d’Arrimadas només serviria ara per cohesionar l'independentisme, més dividit que mai des que la CUP va anunciar dijous, en el debat d'investidura, que passa formalment a l'oposició. Xavier García Albiol, líder del PP, va demanar també aquest divendres que a veure si “a la quarta” va la vençuda i que es proposi un candidat net de causes judicials. La socialista Eva Granados va afirmar fa dies que jurídicament Turull tenia dret a ser investit però que dubtava que pogués exercir el càrrec de forma plena per estar subjecte a la justícia.
Els tres partits constitucionalistes, que van subscriure l'aplicació de l'article 155, van coincidir ahir en demanar la desconvocatòria del Ple però després cadascun va seguir el seu camí amb estratègies diferenciades.
Els socialistes catalans, que compten amb 17 diputats d'un total de 135, volen desmarcar-se de Ciutadans i del PP oferint el seu suport als partits independentistes si aquests són capaços de canviar de terç el debat polític i centrar-se estrictament en la recuperació de l'autonomia. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va tractar ahir de posicionar-se entre els dos fronts. Va titllar de “desproporcionat” l'empresonament de líders independentistes i va cridar a “abandonar el refugi dels blocs” i avançar en el “camp obert del diàleg” i la legalitat per aconseguir “amplíssimes majories” per recuperar l'autogovern.
En la seva intervenció durant el ple del Parlament, Iceta va recordar que va sol·licitar la desconvocatòria del mateix quan el candidat a la investidura, Jordi Turull, va ser enviat divendres a presó, però va reconèixer que li semblava raonable la decisió del president del Parlament de permetre un debat simbòlic. Després de mostrar certa proximitat amb els familiars dels polítics a la presó — “Penso en les persones i les famílies que avui ho estan passant pitjor i que saben perfectament quins són”, — va reafirmar la seva posició de “respecte a la legalitat, a l’Estat de dret i a la separació de poders”. El líder del PSC es va mostrar “disposat a abandonar el refugi dels blocs i avançar en el camp obert del diàleg”. En la línia del que ja va expressar en el debat d'investidura de dijous, Iceta va demanar “pensar en el país sencer i no només en una part, per gran que sigui”, i va recordar que “la sortida a aquesta gravíssima crisi institucional, política, econòmica i social exigeix d'amplíssimes majories”.
Preocupació
El Partit Popular de Catalunya va opta ahir per mantenir un perfil baix, temorós que el malestar independentista pugui derivar en un esclat de protestes al carrer. Ahir els seus quatre diputats van abandonar el ple al·legant “un frau de llei” sense majors advertiments. I és que el Govern de Rajoy assegura que no té la menor intenció de mantenir la tensió ja que la fractura social és molt profunda i no vol que s'engrandeixi. Però no dubtarà a activar les accions que li correspongui si la majoria independentista pretén saltar-se la llei. Les mesures cautelars de presó del jutge Pablo Llarena no han agafat el Govern per sorpresa però per això no han deixat de causar-li una enorme preocupació, segons fonts governamentals, per les reaccions que ara poden suscitar i perquè entre els seus plans hi havia anar cap a la normalitat.
No obstant això, aquest escenari desitjat està lluny de produir-se després de l'impacte que han causat els ingressos a la presó i la fugida d'alguns dels dirigents independentistes. La sensació, reconeixen fonts governamentals, és que s'ha tornat a engrandir la crisi entre l'independentisme i els constitucionalistes. Ara, en plena tensió, el Govern confia que Junts Per Catalunya i ERC es posin d'acord en designar un candidat que no tingui problemes amb la justícia. El Govern i el PP no volen una repetició de les eleccions.
