Mor el físic Stephen Hawking als 76 anys

El físic britànic Stephen Hawking, una de les ments més brillants de la ciència contemporània, ha mort aquest dimecres als 76 anys, segons un comunicat divulgat per la seva família, el contingut de la qual recullen diversos mitjans anglesos. Hawking patia esclerosi lateral amiotròfica, ELA, des de feia més de 50 anys. El científic ha mort a Cambridge, a casa seva.

En el comunicat, els fills de Hawking diuen que estan molt tristos per la mort del seu pare. "Va ser un gran científic i un home extraordinari, la seva feina i el seu llegat viurà durant molts anys. La seva valentia i persistència, i també el seu humor i la seva ment brillant van inspirar gent de tot el món. El trobarem sempre a faltar".

Hawking va saltar a la fama amb el seu col·lega Roger Penrose a finals de la dècada del 1960. El motiu, la seva teoria de la singularitat de l'espai temps. Els dos físics van aplicar la lògica dels forats negres a l'univers sencer, assumpte que el primer detallaria més tard per al gran públic en el llibre Breu història del temps, del Big Bang als forats negres (1988).

Des dels 21 anys, la malaltia va condicionar la vida de Hawking. L'ELA va destruir a poc a poc el seu cos, la seva capacitat motora, els seus músculs. Primer el va deixar en cadira de rodes i després li va treure la capacitat de parlar. Els metges no li donaven més de dos anys de vida, però el físic va persistir. A banda de la seva ment brillant i les seves qualitats divulgatives, Hawking es va convertir en una estrella mundial per l'obstinació amb què es va aferrar al món. El 1985, una pneumònia va empitjorar la seva salut, obligant-lo a respirar per un tub. Mai més va poder utilitzar la seva veu. El físic va optar llavors per un artefacte electrònic, un sintetitzador de veu, per burlar el silenci. La veu robòtica de Stephen Hawking va esdevenir part de la seva imatge.   

El científic no va deixar mai de publicar ni de donar la seva opinió. En una entrevista concedida fa poc a National Geographic Channel, va postular sobre els orígens de l'univers: "La condició límit de l'univers... és que no té límit".

Els forats negres van marcar la seva vida. El gener del 2014 va presentar un polèmic article defensant que no existien. Almenys que no existien tal com s'havien entès fins llavors. Un forat negre és un lloc de gran densitat i energia. La teoria deia que a partir d'un punt, l'energia –la llum– no es podria escapar de la seva gravetat. Hawking va argumentar, en canvi, que sí que podria, que no existia un horitzó de successos, això és, un punt de no retorn, sinó un horitzó aparent. Així, el forat negre contindria l'energia durant un temps abans de deixar-la escapar.

En una entrevista concedida a EL PAÍS el 2015, el físic es va referir a la vida extraterrestre, una de les seves últimes obsessions. "Si els extraterrestres ens visitessin, el resultat s'assemblaria molt al que va passar quan Colom va desembarcar a Amèrica: als nadius americans no els va anar bé. Aquests extraterrestres avançats podrien convertir-se en nòmades, i intentar conquistar i colonitzar tots els planetes on poguessin arribar. Per al meu cervell matemàtic, de números purs, pensar en vida extraterrestre és una cosa del tot racional. El veritable repteés descobrir com podrien ser aquests extraterrestres".