Un conductor d’Uber entre tocs de clàxons: “Aquí hi cabem tots”

Un brillant i nou Skoda Superb negre puja per la Via Laietana de Barcelona, el dia que Uber comença a operar a la capital catalana després de tres anys de veto per part de la justícia. El conductor, el Jaime, ha de parar un moment al carril de bus i taxi per recollir un client amb qui ha quedat per mòbil. Posa els llums per avisar, però un taxi per davant i un altre per darrere fan el possible per barrar-li el pas. Al final tot queda en uns quants tocs de clàxon, encara que el moment de tensió evidencia l'hostilitat amb què els taxistes barcelonins reben un vell conegut: va ser la pressió dels taxis i de la justícia la que va fer que el 2014 Uber deixés d'operar a Espanya, després d'haver començat a fer-ho només tot just uns mesos abans. Ara, després d'haver esquivat els problemes legals, l'aplicació torna a Barcelona amb la marca UberX i amb 120 cotxes amb llicència VTC.

El recorregut és semblant, però la percepció de la realitat és molt diferent: de la Barceloneta a la Zona Franca en taxi, i de la Zona Franca a la plaça de Catalunya en Uber. El taxista lamenta que aquest és "el principi de la fi", mentre que el conductor d'Uber, entre clàxons, creu que "cal tenir paciència, aquí hi cabem tots". El primer s'atura fàcilment aixecant la mà, a la manera tradicional. Per al segon cal tenir l'aplicació UberX al mòbil, crear-s'hi un compte i introduir-hi les dades bancàries. Una vegada fet això, a la pantalla hi apareix la localització en directe del cotxe que s'ha contractat, i el pagament, pactat prèviament, és automàtic.

"S'ha acabat el monopoli", lamenta el Jesús, el taxista de la primera part del viatge. "Jo crec que si es regula i no entren més cotxes, podrem menjar tots, però si arriben més cotxes d'Uber i Cabify, això s'ha acabat", assegura mentre assenyala el taxímetre. La carrera en taxi val 11 euros. Com a reclam, Uber assegura que proporciona un 15% d'estalvi en els trajectes habituals. "Normal, a mi la llicència em costa 140.000 euros, no puc abaixar els preus", diu el taxista, que fa sis anys que s'hi dedica.

El Jaime, el conductor d'Uber –vestit amb armilla i corbata en un cotxe que fa olor de nou– és un assalariat de l'empresa nord-americana, que és la que té les 120 llicències VTC a Barcelona. Aquest conductor havia estat un gerent de vendes d'una multinacional sueca, i després de quedar-se sense feina per la crisi, pocs anys abans de poder-se jubilar, el Jaime va decidir dedicar-se a l'ofici de xofer. Primer amb Cabify i, des d'avui, amb Uber. El salari és el mateix, d'entre 1.200 i 1.800 euros al mes.

L'hostilitat dels taxistes amb la qual es troba el Jaime als carrers, malgrat tot, no el treu de polleguera. "Jo els deixo passar, respecto el seu espai", explica: els Uber no poden captar clients pel carrer ni poden circular pels carrils de bus i taxi. En alguna ocasió, al Jaime se li han posat al davant, al darrere i a banda i banda per obligar-lo a anar lentament. "Paciència", recepta aquest conductor. "Jo puc entendre que estiguin preocupats, que vulguin defensar el que és seu, però les formes en què ho fan no són admissibles", afirma, sobre les protestes dels taxistes.

I la tensió es palpa en l'aire: "Benvinguts a l'infern" va ser el missatge amb el qual Elit Taxi, l'associació que més pes ha tingut en els últims mesos de protestes del sector del taxi, va rebre la notícia que Uber tornava a Barcelona. La companyia nord-americana, després del veto a Espanya a finals del 2014, ja havia reprès la seva activitat a Madrid el 2016 amb l'aplicació UberX, però ha esperat dos anys més per tornar a Barcelona. És una de les ciutats més cotitzades per al transport privat, però també és un dels llocs on la pressió sobre la liberalització del transport és més intensa. No només la pressió que exerceixen els taxis en el dia a dia i als carrers, sinó també la institucional. A finals del 2017, l'Àrea Metropolitana de Barcelona va anunciar que, per conduir un cotxe d'una empresa de transport privat, caldria tenir una llicència addicional, a més de la VTC.

A l'Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha 10.522 llicències de taxi i 799 llicències VTC. Amb l'arribada d'Uber, s'hi sumen 120 VTC corresponents als cotxes que té l'empresa. Aquesta circumstància comença a posar en alerta als taxistes, que recorden que la llei de transport estipula una proporció de 30 llicències de taxi per cada VTC. L'arribada d'Uber i, més important, el futur d'unes 3.000 llicències VTC que estan als tribunals pendents d'adjudicar espanten un sector acostumat a tenir el monopoli. Malgrat les restriccions que marca la llei i que ha reforçat l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el sector està preocupat, ja que tem que durin poc: la Comissió Nacional del Mercat de la Competència va demanar al Govern fa dues setmanes que derogui el reial decret que limita la venda de llicències VTC. "Si entren 3.000 llicències, s'ha acabat", lamenta el Jesús, el taxista.