_
_
_
_

El Suprem absol Cassandra Vera pels seus tuits amb acudits sobre Carrero Blanco

La jove havia estat condemnada per l'Audiència Nacional a un any de presó per enaltiment del terrorisme

Fernando J. Pérez
Cassandra a l'Audiència Nacional.
Cassandra a l'Audiència Nacional.BALLESTEROS (EFE)

El Tribunal Suprem ha absolt Cassandra Vera Paz, la tuitera murciana que entre el 2013 i el 2016 va publicar al seu compte 13 comentaris de burla sobre l'assassinat a les mans d'ETA el 1973 de l'almirall Luis Carrero Blanco, president del Govern amb el dictador Francisco Franco. L'alt tribunal revoca la sentència de març del 2017 de l'Audiència Nacional per la qual va ser condemnada a un any de presó i set d'inhabilitació absoluta per un delicte d'enaltiment del terrorisme en la seva modalitat d'humiliació a les víctimes. La sala penal considera que la repetició que va fer a Twitter d'acudits fàcils i de mal gust sobre un atemptat que es va produir ja fa 44 anys, sense cap comentari ultratjant cap a la víctima, “és reprotxable socialment i fins i tot moralment quan es burla d'una greu tragèdia humana”, però “no resulta proporcionada una sanció penal”.

Entre els 13 tuits que va publicar Vera al seu compte de Twitter, hi figuraven els següents: “ETA va impulsar una política contra els cotxes oficials combinada amb un programa espacial”, “Kissinger li va regalar a Carrero un tros de la lluna, ETA l'hi va pagar el viatge”, “Eleccions el dia de l'aniversari del viatge espacial de Carrero Blanco. Interessant”, i “Pel·lícula: ‘A tres metros sobre el cielo’. Producció: ETA films. Director: Argala. Protagonista: Carrero Blanco. Gènere: Cursa espacial”.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Alberto Jorge Barreiro, destaca que eren missatges centrats a repetir acudits ja coneguts, que juguen en clau d'humor amb la forma singular, mitjançant la voladura del vehicle de Carrero, en què es va perpetrar l'atemptat. La sala recorda que des de l'atemptat, comès el 1973, i ja des de les dates properes a la seva comissió, “s'han inventat innombrables acudits, i en gairebé tots la clau d'humor requeia en el fet que el vehicle saltés per l'espai i acabés caient dins d'un edifici”.

“Aquestes circumstàncies han servit perquè la dinàmica de l'atemptat i la identitat de la víctima es parodiessin en publicacions escrites i, sobretot, en la comunicació de 'boca a boca’, i últimament a través de les xarxes socials a internet”, recorden els magistrats.

El Suprem destaca que les piulades de Cassandra “no contenen cap comentari àcid contra la víctima de l'atemptat ni expressen frases o comentaris feridors, punyents o ultratjants contra la seva persona o qualsevol aspecte concret de la seva vida pública o privada”. El tribunal explica que era objecte de mofa o sarcasme la dada “molt coneguda i esgotada” que el cotxe va saltar molt amunt. El tribunal afegeix que, “per descomptat, s'aprofita l'humor negre per qüestionar el personatge víctima de l'atemptat, en una reacció molt pròpia del nostre entorn social de criticar o fustigar sarcàsticament qualsevol personatge públic quan apareix qualsevol contingència que permeti improvisar un acudit idoni per ridiculitzar o parodiar un defecte o una desgràcia personal”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Fernando J. Pérez
Es redactor y editor en la sección de España, con especialización en tribunales. Desde 2006 trabaja en EL PAÍS, primero en la delegación de Málaga y, desde 2013, en la redacción central. Es licenciado en Traducción y en Comunicación Audiovisual, y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_