Mor Forges, genial dibuixant de mig segle d’història d’Espanya

Antonio Forges de Pablo, més conegut com a Forges, l'humorista gràfic que millor ha retratat l'últim mig segle de la història d'Espanya, ha mort aquest dijous a la matinada a Madrid víctima d'un càncer de pàncrees, segons han confirmat fonts de la seva família. Tenia 76 anys.

Des dels seus inicis al diari Pueblo, el 1964, a les seves últimes vinyetes a EL PAÍS –diari on va publicar ininterrompudament els últims 23 anys– va plasmar amb tendresa i ironia l'evolució d'una societat que va passar del desenvolupisme franquista dels seus primers dibuixos al món hipertecnològic de la seva última etapa. Va crear personatges inoblidables, com el matrimoni format per la Concha i el Mariano, Romerales o els seus obstinats nàufrags. I també va ser l'inventor d'un argot propi, alguns dels termes del qual, com muslamen o bocata, van saltar dels seus dibuixos a la llengua del carrer i van ser recollits després pel diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.

Forges va néixer a Madrid el 17 de gener del 1942. Va ser el segon d'una família de nou germans. Als 14 anys va començar a treballar a Televisió Espanyola, on va començar a dibuixar. El 1964 va publicar la seva primera vinyeta a la premsa, a Pueblo, convidat per qui llavors era el cap del diari, Jesús de la Serna, que l'havia conegut a través de Jesús Hermida. Després va col·laborar a Informaciones, a Diez Minutos, a les principals revistes satíriques que van néixer amb la Transició –Hermano Lobo, El Jueves i Por favor–, a Diario 16 i a El Mundo.

El 25 de juny del 1995 va començar a publicar a les pàgines d'Opinió d'EL PAÍS, on s'ha mantingut fins avui. En una entrevista d'Ignacio Carrión amb motiu del seu debut al diari, Forges es va definir com a mig gallec i mig català, nascut per accident a Madrid, i de l'Athletic de Bilbao. “Som un conjunt de pobles bocamolls. La conca mediterrània es distingeix per això. Som sorollosos, xerraires. La força se'ns en va per la boca per més que inflem el nas”, va afegir. La seva primera vinyeta en aquest diari recollia un diàleg entre dos blasillos, un altre dels seus personatges més populars. “I com saludem?”. “Doncs res: simplement diem 'bon dia”. “Ni parlar-ne, si diem això ens acusaran de manipuladors”. “Ostres, és cert”.

Segons assenyala Rafael Fraguas, germà de Forges: "A instàncies d'un germà petit, va canviar la seva rúbrica inicial d'Antonio Fraguas i adopta la de Forges, que tradueix el seu cognom al català, francès i anglès". Els personatges forgians i les temàtiques de les seves vinyetes es van anar adaptant als canvis de la societat espanyola. La Cosma i la Blasa, les dones de poble que fa unes dècades desgranaven els misteris del rosari, es queixaven ara que se'ls havia "esforciado el wifi". El diminut Mariano, pendent de la guapa de torn, i l'enorme Concha es van transformar en una parella més equilibrada. Ella es va aprimar i es va aficionar als llibres, mentre que el seu marit, que es va afaitar el bigoti, seguia obsessionat pels partits de futbol. Durant la Transició, Forges arremetia en els seus dibuixos contra els sectors nostàlgics que intentaven que no canviés res, cosa que llavors anomenava El Búnquer. Després va abraçar altres causes socials: la crítica a la precarietat laboral, l'oposició a la guerra de l'Iraq, la defensa de la igualtat de les dones o la seva cèlebre campanya perquè els lectors no oblidessin les víctimes del terratrèmol d'Haití.

A més de les seves vinyetes als diaris, Forges va ser autor de nombrosos llibres. El primer es va publicar el 1972 amb el títol El libro de Forges. Va elaborar una enginyosa història d'Espanya en vinyetes, Historia de aquí. Va dirigir dues pel·lícules i diverses sèries d'humor per a la televisió. Va escriure una novel·la, Doce de Babilonia. I va rebre molts premis i distincions, com la Medalla d'Or al Mèrit al Treball el 2007, el Premi Nacional de Periodisme, el Premi Llatinoamericà d'Humor Gràfic Quevedos el 2014 i el doctorat honoris causa a les universitats Miguel Hernández d'Elx i Alcalá de Henares. El 2014 es va imprimir una col·lecció de segells amb les seves vinyetes.

En els últims anys, Forges va abraçar amb entusiasme internet i les xarxes socials. Era el col·laborador d'EL PAÍS amb més seguidors a Twitter, més de mig milió. De vegades trucava al telèfon de la taula digital del diari per corregir errors o fer suggeriments. Les seves comunicacions sempre s'acabaven amb un càlid "aquí un amic".

En una entrevista amb motiu del 40è aniversari d'EL PAÍS va deixar clara la seva fe en el progrés tecnològic. “Totes les generacions ens creiem que som importantíssimes per a la intel·ligència de la humanitat. Sempre tendim a veure el món des del nostre punt de vista. Jo no em sento emigrat a una nova cultura, jo soc part d'aquesta nova cultura. A mi la tecnologia no em fa por i crec que és un dels avantatges que tenim en la recerca de la llibertat”.

Forges

Repassa les vinyetes del genial humorista i les entrevistes i articles.