Un valencià marxa d’Erasmus a Itàlia als 80 anys

Miguel Castillo té 80 anys, estudia Història i dilluns marxarà d'Erasmus a Itàlia. Notari, jubilat, amb dona, tres filles i sis nets, Castillo s'ha convertit en una mena de celebritat a la seva facultat de la Universitat de València. Els conserges li mostren en quina aula pot atendre els periodistes, que demanen torn per parlar amb ell. Els professors s'aturen a saludar-lo. I els seus companys el feliciten al bar de la facultat per haver obtingut una beca Erasmus per anar-se'n a Verona.

Un company de curs, també jubilat, l'aborda al passadís. "Com t'has llançat! Jo ho vaig pensar i saps per què no ho vaig fer? Perquè em va fer vergonya anar a secretaria a preguntar", comenta. Castillo s'acomiada educat. A ell no li fa cap vergonya.

L'estudiant va demanar la beca, que permet cursar part de la carrera en una altra universitat europea, animat per un professor. Ho va fer pel mateix motiu pel qual anys després de jubilar-se, després de patir un infart que va fer que li haguessin de col·locar un quàdruple bypass, va decidir tornar a estudiar. "Poc després de recuperar-me, em vaig dir: 'M'agradaria fer alguna cosa que no fos allò clàssic de fer migdiades de jubilat. La Història sempre m'ha cridat l'atenció, m'interessa tota la matèria, encara que sobretot la contemporània". Ara es considera un alumne més. Va a classe, s'intercanvia apunts amb els companys, demana ajuda i n'ofereix. "El tracte que he rebut és excel·lent, l'edat no és un problema", assegura.

Castillo aprova gairebé totes les assignatures. "No totes perquè la meva edat i les meves obligacions familiars no em permeten seguir el ritme normal". Per obligacions es refereix als nets. "Em trobaran a faltar, però també s'estan alegrant de veure que el seu avi té afany de superació i d'estudi". La família ja ha començat a planejar quan anirà a visitar-lo a Itàlia.

L'octogenari és conscient de la fama de certs excessos que envolta la beca Erasmus i fa broma sobre el tema: "Procuraré, dins de les meves limitacions, seguir la trajectòria dels qui m'han precedit. Però cal tenir en compte que m'hi acompanya la meva dona i per això viurem en un apartament. Compartir la festa del pijama a la residència d'estudiants seria una mica estrany a la nostra edat".

Millorar l’italià a marxes forçades 

Castillo va néixer el 1937 a Llíria, en una família humil d'agricultors. Cada matí anava amb tren a l'institut Lluís Vives de València, on va ser un bon alumne de batxillerat. Quan va començar Dret, no obstant això, es va confiar i ho va suspendre tot. Va deixar la carrera, va passar un any treballant al camp amb el seu pare i va comprovar que el treball agrícola era molt més dur que estudiar, així que va fer la maleta i se'n va anar a Barcelona a reprendre Dret.

A l'institut havia jugat en les categories inferiors del València CF. A la capital catalana va fitxar pel CD Fabra i Coats, un dels equips que acabarien convergint en el Barça B. Amb els diners que li pagaven com a futbolista i el que guanyava fent classes particulars va acabar la carrera. Abans de convertir-se en notari va ser professor de la Universitat de Barcelona i va fer dues estades d'un mes a Itàlia, a Roma i Bolonya. D'aquí ve la seva base d'italià, que ha hagut d'ampliar a marxes forçades per a la seva nova destinació.

Melòman, abonat al Palau de la Música i al Palau de les Arts de València, a Verona també hi va ser fa 40 anys escoltant Maria Callas. Un hotel de la ciutat on Shakespeare va ambientar Romeo i Julieta l'espera ara, acompanyat de la seva dona, María Luisa Alamá, una infermera jubilada amb qui es va casar en segones noces fa cinc anys. Hi arribaran d'aquí a una setmana: ja tenen gairebé tancat el lloguer de l'apartament on viuran el segon quadrimestre.