La cèl·lula gihadista de Terrassa planejava atemptar amb artefactes casolans
L'Audiència Nacional ha reprès aquest dimarts el judici a deu detinguts en l''operació Caront'
La cèl·lula gihadista de Terrassa desmantellada el 2015 suposadament pretenia cometre atemptats amb artefactes casolans i l'anomenada "pólvora blanca". De fet, les instruccions per fabricar-los apareixien en un manuscrit confiscat al presumpte líder, l'espanyol Antonio S. M. Així es desprèn de les declaracions pericials que han fet aquest dimarts en el judici vuit tècnics especialistes en desactivació d'explosius dels Mossos d'Esquadra.
L'Audiència Nacional ha reprès el judici de deu detinguts en l'operació Caront, en la qual els Mossos d'Esquadra van desarticular una cèl·lula que presumptament planejava atemptar a llocs emblemàtics de Barcelona com el Parlament, per la qual cosa s'enfronten a una petició de la Fiscalia d'entre 7 i 19 anys de presó. Segons la Fiscalia, la cèl·lula es va crear a principis del 2014 i es va anomenar Fraternitat Islàmica, Grup per a la Predicació de la Gihad. Bona part dels seus integrants vivien a Terrassa i suposadament volien segrestar una dona per decapitar-la a l'estil del Daeix i penjar les imatges a YouTube de manera imminent, fet que va precipitar les detencions l'abril del 2015.
Els Mossos han respost sobre unes instruccions manuscrites per fabricar explosius i que van ser confiscades a Antonio S. M., un espanyol convertit a l'islam, al seu domicili de Sabadell, i sobre un sac de sofre que es va intervenir a la casa de Valls on vivia un altre dels acusats, Jacob O. Els perits han explicat que al domicili d'Antonio S. M. van trobar unes anotacions amb un dibuix sobre fabricació d'artefactes incendiaris i explosius que indicaven com introduir-hi metralla per causar més danys. Han precisat que en aquestes anotacions s'indicava l'elaboració d'explosius a partir de components fàcils d'adquirir al mercat com el clorat de potassa, que es ven en pastilles a les farmàcies, ja que es fa servir com a remei per a la boca i la tos.
Els perits han advertit que el clorat de potassa serveix de precursor principal per al tipus d'explosiu que la cèl·lula suposadament pretenia confeccionar, segons el manual manuscrit intervingut al presumpte líder. Han assenyalat que afegint al clorat de potassa una substància que faci de combustible s'obté l'anomenada "pólvora blanca", que és "una barreja casolana amb propietats semblants a la pólvora". Els tècnics han comentat que a internet hi ha infinitat de fórmules per a la fabricació d'aquest tipus d'artefactes explosius i en concret amb clorat de potassa se solen trobar en els manuals d'anarquistes.
D'altra banda, han recordat que van trobar sofre dins d'un sac a la casa on vivia Jacob O., un altre dels espanyols convertit a l'islam que hi ha entre els acusats. Els pèrits han explicat que el sofre, que es trobava en "condicions perfectes, serveix per reforçar la massa explosiva.
Abans que comencés el judici, fonts de la Fiscalia ja van advertir d'algunes similituds d'aquesta cèl·lula amb la que l'agost de l'any passat va perpetrar els atemptats a Barcelona i Cambrils. Entre aquests paral·lelismes, van apuntar els seus plans de fabricar explosius amb productes químics de venda legal, com els que va adquirir la cèl·lula que va atemptar el 17-A a la Rambla, que va acumular en una casa d'Alcanar centenars de litres d'acetona i aigua oxigenada destinats a la composició de l'explosiu, conegut com "la mare de Satan". La seva explosió accidental va causar dos morts. També, la joventut i l'entrega a la causa gihadista dels seus integrants, i la seva submissió a un líder madur.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.