Mor amb 63 anys l’exalcalde de Flix Antoni Sabaté
Germà de Xavier Sabaté, tots dos comparteixen una llarga trajectòria dins del PSC
L'exalcalde de Flix Antoni Sabaté ha mort amb 63 anys víctima de malaltia. L'Ajuntament ha convocat un ple extraordinari i ha informat que el funeral serà aquest mateix diumenge a les sis de la tarda. Sabaté ha mort a l'Hospital de la Santa Creu de Jesús (Tortosa) arran d'un càncer que no ha pogut superar. Antoni Sabaté era germà de Xavier Sabaté, exdelegat de la Generalitat a Tarragona, i tots dos compartien un llarg currículum de militància socialista. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, o Manel de la Vega, secretari de la federació socialista a les Terres de l'Ebre, han mostrat a les xarxes el seu condol per la defunció del company de partit.
Toni Sabaté va ser alcalde de Flix durant setze anys, del 1987 fins al 2003. Del 1999 al 2003 va ser diputat al Parlament de Catalunya. També va ser diputat provincial de la Diputació de Tarragona de 1983 a 1999 i conseller del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre de 1988 a 1999. Va ser nomenat director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre del 2004 al 2010, i responsable d'Acció Territorial a l'Ebre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques del 2007 al 2010. Dins de la formació socialista, on va començar a militar el 1983, va ser primer secretari de la Federació XVI del PSC de les Terres de l'Ebre. Del 2011 al 2015 va ser regidor de l'Ajuntament de Tortosa. Sabaté també havia treballat durant una època a la popular planta química de Flix.
Tot just fa uns dies va presentar el seu llibre, El final del principio, una autobiografia on repassa diversos passatges de la seva trajectòria política i personal. Pare de quatre fills, i avi, Sabaté confessava que patia càncer des de feia més de dos anys i que aquest temps convivint amb la malaltia li havia servit per a apreciar molt més situacions i moments que, massa sovint, deixem passar sense donar-li la importància que mereixen. Home de fermes conviccions religioses, es confessava deixeble polític de Joan Reventós i de Pasqual Maragall.
