Adeu a Nicaragua, 38 anys després

Els socialistes catalans van acomiadar aquest dissabte la que ha estat la seva seu històrica en el número 75 del carrer de Nicaragua de Barcelona, que han ocupat durant 38 anys, l’escenari de les seves victòries en les eleccions municipals, autonòmiques, generals i europees, però també de l’enfonsament del partit.

Des que es va fundar el 1978, el PSC ha tingut sis persones que han ocupat el càrrec de primer secretari i tots ells van assistir al comiat: Raimon Obiols, Narcís Serra, José Montilla, Pere Navarro i Miquel Iceta. Només està mort Joan Reventós, fundador del PSC i el nom del qual portarà la nova seu, en el número 191 del carrer de Pallars, al barri del Poble Nou de Barcelona.

La que va ser una fàbrica de llums d’automòbil abans de ser seu socialista ha estat la referència del partit que va arribar a governar totes les institucions de Catalunya i que ara té, com al seu càrrec electe de major rellevància, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín.

L’edifici que ara es tanca ha estat l’escenari de discussions acalorades de tota mena, de conspiracions i traïcions, també de nits de victòria electoral i de moments d’enorme tristesa, com quan es va homenatjar Ernest Lluch, assassinat per ETA, o a la desapareguda Carme Chacón, que va ser ministra de Defensa.

En aquestes parets va morir també un militant el setembre del 2015 durant la celebració d’un acte i van quedar esquerdades per una bomba que van col·locar els GRAPO el 10 de setembre del 1990.

Tots els que van ser els líders del partit van reivindicar aquest dissabte la importància del socialisme català enmig del bloqueig que ara viu Catalunya. Miquel Iceta, primer secretari del PSC, no va desaprofitar l’ocasió per llançar un missatge clar.

“No permetrem que la nostra societat es trenqui, no ens resignarem a la paràlisi política. La llengua no ens dividirà. Som i serem un sol poble”, va dir, abans de llançar un missatge a la resta de formacions. “No som fruit d’una casualitat, ni d’una operació de màrqueting, ni un chiringuito de tres o quatre i el nostre no es va forjar en un plató de televisió”, fent referència a Ciutadans, Junts per Catalunya i Podemos.

“És lògic que ens acomiadem amb un punt de nostàlgia, però necessitàvem el canvi per reinventar-nos”, va assegurar Iceta en un altre moment, però va afegir que el PSC seguirà, per damunt de tot, defensant la unitat civil de la societat catalana.

A més dels que van ser secretaris generals, l’acte va congregar dirigents històrics del PSC, com Josep Maria Triginber, el representant de la Federació Catalana del PSOE, un dels tres partits que es van fusionar en l’actual PSC, en el congrés d’unitat del juliol del 1978.