Martí Gironell guanya el Llull novel·lant la vida de pel·lícula de Jean Leon

El nom de Ceferino Carrión potser no diu res, però aquest català d’adopció va tenir una vida de pel·lícula: la casa familiar dels seus pares es va cremar i es van traslladar a Barcelona el 1941; el seu pare i el seu germà gran van morir en un vaixell torpedinat per error durant la Segona Guerra Mundial; ell, via França, va fugir de polissó, després de set intents, als EUA. Ja nacionalitzat nord-americà, per escapar-se de la Guerra de Corea es va amagar per Hollywood, on va conèixer James Dean i va muntar amb ell un restaurant mític per on van desfilar des de Paul Newman fins als Kennedy. El catering del seu restaurant, que va duu ell mateix, va servir el sopar a casa de Marilyn Monroe la nit en què es va suïcidar. I com que no estava satisfet amb el vi que servia, el 1964 va decidir elaborar el seu propi al Penedès, el qual va beure Ronald Reagan per celebrar la seva presa de possessió a la Casa Blanca el 1981. El vi i l’home eren Jean Leon, que ara, per fi, tindrà també la seva vida novel·lada a La força d’un destí, amb la qual l’escriptor i periodista Martí Gironell ha obtingut el 38è premi Ramon Llull, el més ben dotat de les lletres en català, 60.000 euros, que convoca el Grup Planeta a través del seu segell Columna.

“Dono la visió pròxima, humana, la que hi ha darrere dels focus de gent molt coneguda, imaginar les confidències que es feien una vegada tancat el restaurant La Scala; ells són més humans gràcies a ell, com li va passar a Newman, que seguia els seus consells, i ell va anar fent-se a través d’ells i amb tot, vull que el lector rigui, que pateixi i que experimenti una allau d’emocions”, assegura Gironell (Besalú, 1971). En el fons, repeteix la fórmula literària que li ha donat grans rendes de lectors des del seu ja reeixit debut amb El pont dels jueus (2007): un personatge (també a L’arqueòleg) o una situació històrica (l’última fins ara, Strappo, a partir de l’espoliació de l’art romànic català) sobre la qual Gironell va teixint emocions i sentiments. Així, admet que fa que tot un personatge dur com Frank Sinatra obri el cor al restaurador... “Són unes aventures amables amb personatges molt seus ja i on els detalls i els escenaris estan especialment molt ben travats i són més determinants que la psicologia dels personatges”, resumeix Gemma Lienas, membre del jurat.

Gironell va descobrir la figura de Jean Leon durant un dinar en el qual li van servir un vi d’aquell i li van explicar per sobre la biografia del personatge. “I aquesta història no l’ha explicat ningú? Doncs me la demano”, es va dir el periodista, ara en excedència de TV3 després d’haver esgotat ja un permís de dos anys que va demanar per dedicar-se a escriure. El pas següent l’hi va donar l’ofici: una documentació notable que va tenir el seu bastió en Ana Carrión Madrazo, germana de Jean Leon, encara viva i establerta a Barcelona, la qual li va parlar d’aquest noi “enamoradís, al qual anomenaven ‘el cebollita’ perquè era espigat, però amb un sex-appeal i una facilitat per connectar amb la gent excepcional i que va ser la seva gran munició”. Juntament amb la germana, que també li va facilitar moltes fotografies (“et parlen molt si saps mirar-les”, diu Gironell) i el mateix fill de Jean Leon, l’escriptor es va basar en una antiga biografia, els obituaris del The New York Times i els records de Jaume Rovira, l’enòleg amb qui Jean Leon va construir després el seu celler.

“És una novel·la d'una persona d'una vida de pel·lícula, d'un self-made man autèntic, i la meva versió d'aquest món, una època daurada als EUA, el del Hollywood dels 50, que contrasta amb els anys grisos i foscos de la Barcelona franquista”, assegura un Gironell que sembla que se sent més feliç en el món del llibre que en el del periodisme. “M’omple parlar dels meus llibres, donar cursos, tallers, els clubs de lectura...”. Sembla que l’ha encertada. Autor popular, de la casa editorial on han aparegut majorment ja els seus treballs anteriors, amb aquest, el seu segon guardó (després del Néstor Luján de novel·la històrica del 2008 per La venjança del bandoler), el llibre apareixerà el 28 de febrer editat en català, castellà i francès (per l’editorial Belfond, que pertany a Planeta). I el guardó segueix en la seva línia d’apostar per autors coneguts mediàticament, com ha fet en les últimes edicions: Pilar Rahola, Víctor Amela, Xavier Bosch... Tots contents.