Puigdemont pressiona ERC per forçar el reglament i ser investit

Un sopar a Brussel·les, dimarts passat, va ser l'escenari on Carles Puigdemont i la secretària d'ERC, Marta Rovira, van tancar un acord de mínims perquè comenci a caminar la legislatura. L'únic flanc sense tancar és el de la investidura. L'expresident català insisteix en forçar el reglament parlamentari per permetre ser escollit estant a Brussel·les. Els republicans es resguarden en els seus juristes per no valorar aquesta opció.

L'acord arriba després de dies de refredament de les relacions entre ambdues formacions i de la crisi que ha desencadenat l'aposta de tot o res de Puigdemont, fugit a Brussel·les. Junts per Catalunya i Esquerra van vendre el contingut del pacte cadascun a la seva manera. Per a l'anomenada llista del president consistia en un pack: votar una Mesa del Parlament amb majoria independentista i “investir Puigdemont com a president”. ERC, per la seva banda, va assegurar que es descartava un “bloqueig” en la constitució de la Cambra i que “estudiarà” amb els seus serveis jurídics les possibilitats d'un debat d'investidura telemàtic o delegat, llegit per una altra persona.

Els republicans tenen el mateix problema que en la passada campanya electoral: no troben el to per confrontar les tesis de Puigdemont per por a atacar el que representa. A ERC creuen que Junts per Catalunya busca fer-los responsables que l'expresident sigui reelegit i l'única defensa que troben és el que decideixin els seus advocats. Una posició que s'ha anat modulant. Dilluns passat, el diputat electe Roger Torrent va assegurar que haurien de ser els lletrats del Parlament els que donessin la llum verda a la possibilitat d'una investidura via Skype. “Hi ha aspectes tècnics i jurídics que no correspon a ERC valorar. Correspon als lletrats definir com s'interpreta el reglament del Parlament”, va dir. Ara demanaran un dictamen propi.

El partit d'Oriol Junqueras insisteix que Puigdemont és el seu candidat a president però no estan disposats a fer una modificació reglamentària que segurament acabarà recorreguda davant el Tribunal Constitucional. Fonts republicanes creuen que la via delegada pot tenir algun recorregut, però es mostren prudents i esperen veure què diu el seu dictamen. Als republicans els correspondria la presidència de la Mesa segons el seu pacte i, per tant, la persona designada es veuria molt compromesa legalment si es força el reglament, fent una interpretació laxa.

Els qui sí que expressen sense reserves les seves objeccions a la investidura telemàtica són els partits constitucionalistes. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, va explicar ahir que els lletrats del Parlament ja treballen en un informe jurídic sobre aquesta possibilitat. Des de la Cambra neguen que hi hagi un encàrrec i asseguren que es tracta d'un debat de treball intern.

Boicot a la sessió

Cap càrrec de partit o electe de Junts per Catalunya o d'ERC va voler referir-se als termes de l'acord. “La llei electoral ha permès que el president Puigdemont i altres electes hagin pogut presentar-se a les eleccions. I així s'ha fet. Ara serà la Mesa del Parlament la que interpreti el reglament per poder esclarir la investidura del president Puigdemont”, va assegurar el coordinador del PDeCAT a les Corts, Jordi Xuclà. El portaveu neoconvergent, Carles Campuzano, va insistir que el reglament del Parlament no prohibeix de forma explícita la investidura a distància.

Els republicans també van posar en valor que van aconseguir parar la idea de Junts per Catalunya de boicotejar la sessió de constitució del Parlament. El pla de la llista del president era que els 70 diputats independentistes —donant per descomptat la presència o substitució dels vuit electes a la presó o a Brussel·les— no hi assistissin i així no hi hagués quòrum. Per a això accepten que hi hagi una Mesa amb majoria secessionista, la qual cosa deixaria Catalunya en Comú fora de l'òrgan director de la Cambra.

ERC defensa que cal centrar-se en assegurar la majoria independentista en el ple dimecres que ve. La situació dels vuit diputats a Brussel·les o a la presó encara no està clara. Malgrat això, sí que ha posat altres temes sobre la taula. En l'anterior legislatura, els convergents tenien el 60% dels llocs del Govern i ERC, la resta. Les negociacions d'un futur Executiu català passen per una repartició paritària d'aquests càrrecs. Els republicans, a més, es volen assegurar més pes en l'Executiu més enllà d'una vicepresidència.