La deriva personalista de Puigdemont desestabilitza el secessionisme

Fugit de la justícia des de l’octubre i reclòs en les xarxes socials, l’expresident català Carles Puigdemont no només ha trencat qualsevol via de comunicació amb els seus rivals polítics. L’independentisme també mira cada vegada amb més precaució a un líder que, a força de promeses irrealitzables, ha desconnectat de la realitat i manté bloquejada la possibilitat que es formi un govern alternatiu al seu. Puigdemont ha adoptat com a únic programa repetir com a president. Al preu que sigui. I tant en el seu partit, el PDeCAT, com a ERC, comencen a sorgir veus crítiques que demanen estudiar escenaris alternatius.

Puigdemont va marxar a Brussel·les sense que ho sabessin els dirigents del PDeCAT. Una vegada allà es va proposar com a candidat sense encomanar-se abans a ningú. No prou content amb això, va plantejar que la llista deixés aparcades les sigles del partit que amb prou feines estava començant a deixar enrere l’herència de Convergència Democràtica, farcida de casos de corrupció i amb escassa projecció política. En el PDeCAT reconeixen que l’expresident va fer les llistes a la seva mida sense que el partit tingués amb prou feines marge per posar o treure noms. El mateix va ocórrer amb el programa electoral. No obstant això, els resultats electorals —va ser la llista independentista més votada— van avalar l’estratègia de l’expresident. “L’estratègia del doble o res sembla haver-li funcionat, a veure qui s’hi torna ara”, explica una veu coneixedora de les interioritats del PDeCAT.

Per tornar-s’hi s’entén fer-li veure a l’expresident que en la política del dia a dia ja no val exercir el comandament a través de Twitter o Instagram. I que la fràgil majoria independentista (70 sobre 135 diputats) s’enfonsa quan vuit d’aquests escons estan en mans de dirigents que no poden exercir perquè estan fugits o a la presó. La pressió sobre l’expresident creix cada dia sense que ell deixi anar peça ni rectifiqui la seva falsa promesa de campanya, segons la qual una victòria de l’independentisme li permetria tornar a Barcelona per la porta gran, ignorant tant l’ordre de detenció que pesa sobre ell com les acusacions per rebel·lió, sedició i malversació de fons.

L’enroc de Puigdemont esquerda cada dia més l’independentisme que, no obstant això, es veu obligat a mantenir-se unit si no vol que el bloc constitucionalista trobi fórmules per arrabassar-li el control del Parlament primer i el del Govern català després. Esquerra Republicana, obligada a mantenir-se com a soci menor de l’independentisme després dels seus pobres resultats del 21 de desembre, dona mostres d’una incomoditat creixent cada dia que passa. Ahir mateix li va recordar a Puigdemont que el temps avança sense que l’expresident aclareixi com aspira a ser investit si no pot tornar de Brussel·les. “Existeix el deure de concretar les propostes”, va dir a Junts per Catalunya, la candidatura de Puigdemont, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià. Queden deu dies per prendre decisions, o l’independentisme no podrà garantir el control de la Mesa del Parlament. Per aquest motiu Sabrià va insistir ahir que cal “obrir totes les vies”.

Amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, fora de la carrera presidencial per la negativa del Tribunal Suprem a revisar-li la presó preventiva, l’independentisme s’ha vist abocat a estudiar altres alternatives.

En aquesta operació les mirades se centren en quatre diputats electes de la llista de Puigdemont: els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez i l’assessora de Puigdemont, Elsa Artadi. Qualsevol d’ells podria acabar exercint com a president de la Generalitat si Puigdemont no pot prendre possessió o si ho fa i ha de renunciar per la impossibilitat d’exercir el càrrec amb normalitat a causa de seu autoexili belga. Els tres primers estan imputats pel Tribunal Suprem i Sànchez continua a la presó, per la qual cosa si es considera l’escenari judicial a mitjà termini Artadi sembla la millor situada, però provoca recels en amplis sectors del PDeCAT. Artadi, al cap i a la fi, ni tan sols milita en el partit a dia d’avui, i és vista com una aposta personal de l’expresident. Això sí, Artadi és l’única lliure d’investigacions judicials, almenys ara per ara.

El PDeCAT, amb les forces molt delmades pel que ha succeït a Catalunya en les últimes setmanes, assisteix entre resignat i dubitatiu a les maniobres de Puigdemont. L’expresident s’ha mostrat com un excel·lent candidat per donar la volta a la situació i seguir liderant l’independentisme. Però la seva tossuderia de no cedir el càrrec pot ser també la seva perdició. A l’entorn de l’expresident ja es parla de noves eleccions si és impossible investir-lo, un escenari que ERC descarta totalment. El partit de Junqueras ha sortit tocat del 21-D i no vol un nou duel. Tampoc en el PDeCAT hi ha moltes ganes d’una altra aventura a les urnes. Però de nou, el partit que està intentant deixar enrere els fantasmes del passat convergent, poc ha de dir. Puigdemont, malgrat tot, segueix al comandament de la situació.

Sànchez: “Me n’aniré si no hi ha cap més solució”

L’independentisme té vuit diputats electes que estan fugits o a la presó. Un d’ells és l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, el primer que s’ha mostrat disposat a abandonar l’escó. En una entrevista publicada ahir a La Vanguardia Sànchez assegura que està convençut que el Tribunal Suprem el deixarà exercir de diputat encara que estigui a la presó, però va anunciar: “Si no hi ha cap més solució, marxaré”.