Rianxo es desfà de l’horror

José Enrique Abuín, un antic narcotraficant de pa sucat amb oli, que havia deixat de traficar amb cocaïna per passar a fer-ho amb gasoil i marisc, va perdre la nit de Nadal la partida que feia un any que jugava contra la Guàrdia Civil. Va succeir a Boiro, a 14 quilòmetres de casa seva. Aquella matinada Abuín va alentir el seu Alfa Romeo fins a tres vegades a l'altura de tres noies, a qui va convidar a pujar al cotxe. Cap hi va accedir. Va ser al voltant de les quatre de la matinada; a les vuit del vespre del dia 25 Abuín ho va intentar una altra vegada, però en aquesta ocasió estava disposat a tot. I així va ser com al centre del poble, a 200 metres de l'Ajuntament, va sortir del cotxe amb un ganivet de cuina i va intentar ficar una noia al maleter. El frec a frec i els crits de la jove van alertar una parella, que va arribar al carrer i va veure l'escena. La víctima, ja des del maleter, els va avisar que duia un ganivet. Abuín es va quedar petrificat veient com un dels nois corria cap a ell, la jove va sortir del vehicle i va començar a córrer mentre l'assassí de Diana Quer agafava el volant i arrencava. Les seves hores de llibertat estaven comptades.

Fa dos mesos, el periodista Javier Romero, de La Voz de Galicia, li va arrencar una frase a Abuín: “No parlaré, a mi el cas Diana Quer m'ha destrossat la vida”. La UCO havia fet fins a tres rondes de seguiment especial a diversos sospitosos, i un era ell, a qui els agents identificaven com el Chicle. L'havien interrogat a bastament, tant a ell com a la seva dona. Però la seva parella, Rosario García, era un dic impossible de superar per als agents: Albuín, segons ella, havia passat la nit de la desaparició de Diana Quer a casa. Dels sospitosos, Abuín sempre va ser el que va tenir més números i el seu nom és el que va estar més a prop de sortir als mitjans; era ell qui hi havia al darrere del “pescador furtiu” o “condemnat per tràfic de drogues” que es publicava de tant en tant com algú a qui se li havia intervingut el telèfon i li havien fet seguiments.

Però, a més de la coartada de la seva dona, dues circumstàncies feien més difícil la investigació. La primera era la fama de poca intel·ligència del Chicle: un home limitat (un veí de Rianxo el qualificava dilluns amb un adjectiu gallec molt propi: cara de papán, que vindria a ser ximple, aturadet), bocamoll i acomplexat, que presumia de vendre droga i exhibia, quan guanyava diners fent-ho, uns luxes ridículs. Algú així no cometria cap error? Un agent de la Guàrdia Civil, no involucrat en la investigació, resol: “De tan ximple va ser llest i tot”. La segona raó van ser els ingents recursos dedicats a explorar els firaires que aquell agost eren a A Pobra do Caramiñal treballant a les festes patronals. L'assetjament per part d'un d'ells a Diana Quer, sobre el qual la noia va parlar a una amiga per WhatsApp (“M'estic acollonint, un gitano m'estava cridant: ‘Morena, vine aquí") va centrar totes les sospites. La veritat, com recorda aquest agent, és que una noia pot ser assetjada per un home i, al cap de pocs minuts, assassinada per un altre.

Boiro va viure, a finals dels noranta i principis de segle, la seva època daurada de vida nocturna, centre de bars i discoteques de referència fora de les capitals gallegues. Amb els centenars de joves que omplien els carrers van créixer negocis il·legals, com el tràfic de drogues, especialment de cocaïna; Abuín era membre del clan Os Fanchos i va ser empresonat per portar al seu cotxe dos quilos d'aquesta droga. Però l'antecedent no tenia cap relació amb Diana Quer; el que sí que hi tenia a veure no arribava a la categoria d'antecedent, per això es va trigar a arribar a ell: va ser la denúncia de la seva cunyada per violació, desmuntada per la coartada de la seva pròpia germana, esposa d'Abuín. Quan la UCO ho va saber, va començar a teixir la xarxa exclusivament sobre ell.

Rianxo, el poble mariner on sempre ha viscut José Enrique Abuín i on va aparèixer el cos de Diana Quer, és un lloc de cultura galleguista, origen i destí de tres intel·lectuals importants: Castelao, Rafael Dieste i el poeta Manuel Antonio, mort als 30 anys de tuberculosis a la mateixa parròquia, Asados, on ha aparegut el cadàver de Quer. El primer que ha fet Rianxo el 2018 és intentar desfer-se l'horror. En un dia gens amable –vent, pluja i fred– i presidit pel retrat de Castelao, el ple de l'Ajuntament es va reunir per decretar tres dies de dol i recordar que un lloc pacífic, de gent que viu humilment del mar i la terra, i d'on van sortir els millors versos de la cultura gallega, va succeir que "o mal veu petar esta vez na nosa porta" (“el mal ha trucat aquesta vegada a la nostra porta”), com va dir l'alcalde, Adolfo Muiños. El batlle va obrir el ple amb un poema de Rosa Aneiros que és, en realitat, un crit universal que ressona als carrers: “Non, non, non. Non é non”, comença. Després tots van sortir a la plaça de Galicia, amb desenes de veïns, i sota la pluja van fer silenci en respecte i homenatge a una dona que ha esdevingut un símbol, un més, de la violència masclista.